El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 215 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1640, Montiró, Principat de Catalunya: els terços de Felip IV destrueixen la vila. 1840 - Morella (Ports): els carlins es rendeixen al final del setge de Morella de 1840 i s'ofereixen com a presoners de guerra durant la Primera Guerra Carlina. 1843, Catalunya: Començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim. 1956, Barcelona, Barcelonès: tal com consta en el colofó de l'obra, s'enllesteix la publicació de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra a cura de Joan Coromines, coneguda també com la Gramàtica "pòstuma". 1987, Catalunya: s'emet a TV3 l'últim episodi de les aventures d'Oliana Molls. 2010, Sabadell, Vallès Occidental: se celebra la Consulta sobre la independència de Catalunya, és la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la realitza. 2015, Barcelona: tanca la llibreria La Hormiga de Oro, una de les més antigues de la ciutat. 2015, Barcelona: el Camp Nou viu una xiulada històrica a l'himne d'Espanya abans de l'inici de la final de la copa del Rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La xiulada és considerada com la més sonora de la història. Resta del món 1588: El darrer vaixell de lArmada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega. 1631, Castell de Fontainebleau, Regne de França: és signat el Tractat de Fontainebleau entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu 1814: Signatura del Tractat de París. Napoleó Bonaparte és enviat a l'exili a l'illa d'Elba. 1866, Praga (Imperi Austrohongarès): estrena de La núvia venuda, òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret de Karel Sabina, al Teatre Provisional de Praga. 1871: Cau la Comuna de París. 1909, Milà (Itàlia): l'italià Luigi Ganna guanya la primera edició del Giro d’Itàlia. 1913: se signa el Tractat de Londres, que posa fi a la Primera Guerra Balcànica. 1971, EUA: La NASA llança la missió espacial Mariner 9 1982: Espanya ingressa a l'OTAN. 1990: Franjo Tuđman esdevé President de Croàcia. 1995, París (França): inauguració del nou edifici de la Biblioteca Nacional de França, amb projecte de Dominique Perrault. 1996: Andreu de York es divorcia de Sarah Ferguson. 1998: El terratrèmol de 6.5 Mw afecta la Província de Takhar, l'Afganistan provocant la mort d'entre 4.000 i 4,500 habitants. 2003, Nova York, (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
Naixements Països Catalans 1866 - Cadaqués: Lidia de Cadaqués, hostalera de Cadaqués, mitificada per artistes com d'Ors o Dalí (m. 1946). 1873 - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català, que va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913). 1900 - l'Hospitalet de Ll.ː Montserrat Isern Rabascall, galerista, fundadora de la galeria d'art Syra. 1920 - Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014). 1943 - Barcelona: Narcís Serra i Serra, polític i economista català. 1947 - Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià (m. 2026). 1948 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, activista autònom català, executat pel règim franquista (m. 1974). 1951 - Sedaví (l'Horta Sud): Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià. 1969 - Barcelona: Eva Piquer i Vinent, escriptora, periodista i professora catalana. 1973 - Barcelona: Marina Garcés, filòsofa i assagista catalana. 1977 - Palafolls: Carme Fenoll i Clarabuch, bibliotecària catalana, que fou cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Resta del món 1524, Istanbul, Imperi Otomà: Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574 (m. 1574). 1814, Priamúkhino, Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m. 1876). 1834, Dendermonde, Flandes: Emmanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc (m. 1899). 1845, Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, aristòcrata italià (m. 1890). 1868, París: Camille du Gast, celebritat francesa, pionera de l'automobilisme femení (m. 1942). 1879, Londres, Anglaterra: Vanessa Bell, pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury (m. 1961). 1880, Madrid (Espanya): Joaquín Fanjul Goñi, militar d'infanteria i advocat espanyol. Veterà de les campanyes de Cuba i Marroc (m. 1936). 1895, Budapest, Hongria: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (m. 1966). 1899, Brooklyn, Nova York, Estats Units: Irving Thalberg, productor de cinema estatunidenc (m. 1936). 1907, Allegre, Haute-Loira: Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (m. 2008). Hannover, Alemanya: Elly Beinhorn, aviadora alemanya pionera (m. 2007). 1908, Norrköping, Suècia: Hannes Alfvén, astrònom i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (m. 1995). Sant Petersburg: Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (m. 2010). San Francisco, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (m. 1989). 1912, Marianglas, Gal·les: Hugh Griffith, actor gal·lès (m. 1980). 1912, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004). 1928, Ixelles: Agnès Varda, directora de cinema belga (m. 2019). 1931, Riga: Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (m. 2005). 1932, Houston, Texas: Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica (m. 2016). 1934, Listvianka, Unió Soviètica: Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic que va fer el primer passeig espacial el 18 de març de 1965 (m. 2019). 1941, Gènova: Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (m. 2019). 1955, Little Falls, Minnesota (EUA): Brian Kobilka, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012. 1969, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Mònica López, actriu catalana. 1975, Wausau, Wisconsin, Estats Units: Marissa Mayer, enginyera en informàtica i directiva estatunidenca. 1985, Budapest, Hongria: Krisztián Vadócz, futbolista hongarès.
Necrològiques Països Catalans
1898 - Barcelona: Heribert Mariezcurrena i Corrons, gravador i fotògraf català (n. 1847).
1924 - París: Amélie Beaury-Saurel, pintora catalana de pares francesos (n. 1849). 1978 - Barcelona: Josep Gonzalvo i Falcon, conegut com a Gonzalvo II, futbolista i entrenador. 2016 - Girona: Manuel Costa-Pau i Garriga, escriptor, professor, editor, traductor i pensador català. (n. 1936). Barcelona: Josefina Peraire, poetessa, ceramista i escultora catalana (n. 1947). Resta del món 727 - Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe de Lieja de 705 a 727. 1252, Sevilla, Regne de Castella: Ferran III de Castella, dit el Sant, rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252) (n. 1199). 1416 - Constança (Alemanya): Jeroni de Praga mor cremat per heretge (n. 1365). 1431 - Rouen (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys (n. 1412). 1574 - Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França (n. 1550). 1593 - Deptford (Anglaterra): Christopher Marlowe, dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana (n. 1564). 1640 - Anvers (Països Baixos): Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca (n. 1577). 1744 - Twickenham (Anglaterra): Alexander Pope, poeta anglès (n. 1688). 1778 - París: Voltaire, escriptor i filòsof francès (n. 1694). 1840 - Londres: Mary Monckton, comtessa de Cork i Orrery i agent literària anglo-irlandesa (n.1746). 1901 - París (França): Théodore-Joseph Boudet de Puymaigre, folklorista i historiador de la literatura francès (n. 1816). 1934 - Tòquio (Japó): Tōgō Heihachirō, almirall japonès (n. 1847). 1943 - Mèxic: Jaume Aiguader i Miró, metge i polític català (n. 1882). 1951 - New Haven, Connecticut (EUA): Hermann Broch, escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya (n. 1886). 1960 - Peredelkino, URSS: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (n. 1890). 1961 - San Cristóbal (República Dominicana) Rafael Leónidas Trujillo Molina, militar i President la República Dominicana (1930-61) (n. 1891). 1967 - Laconia (N. Hampshire, EUA): Claude Rains, actor britànic (n. 1889). 1989 - Nova York: Zinka Milanov, soprano croata (n. 1906). 1993 - Birmingham, Alabama (EUA): Sun Ra (Herman Sonny Blount) músic de jazz nord-americà. Figura destacada de l'avantguarda jazzística (n. 1914). 1994 - Madrid (Espanya): Juan Carlos Onetti Borges, escriptor i periodista uruguaià (n. 1909). 1995 - Alcobendas (Espanya): Antonio González Flores, actor, compositor i cantant espanyol, fill de Lola Flores i del Pescaílla (n. 1961). 2006 - Tòquio (Japó): Shohei Imamura, guanyador dues vegades de la Palma d'Or al festival de Canes. 2009 -Rehobot, Israel: Efràyim Qatsir, quart President d'Israel (n. 1916). 2010 - Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916). 2011 - Nova York, EUA: Rosalyn Yalow, física i professora universitària, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (n. 1921). 2012 - Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra: Sir Andrew Fielding Huxley, metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1917). 2013 - Nova Delhi, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (n. 1927). 2015 - Londres, Julie Harris, sastressa anglesa que treballà per al cinema; obtingué un Oscar al millor vestuari (n. 1921). 2024 - Morón, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (n. 1930).
Festes i commemoracions Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011): Ferran III de Castella, rei; Hubert de Lieja, bisbe; Joana d'Arc, verge; Gaví, Protus i Genar de Porto Torres, màrtirs; Basili i Emèlia de Cesarea, pares; Anastasi de Pavia, bisbe; Dinfna de Gheel, màrtir; Luke Kirby, màrtir; Maties Kalemba, màrtir; Giuseppe Marello, bisbe d'Acqui. Beats William Filby, Lawrence Johnson i Thomas Cottam i Wilima Scott i Richard Newport, màrtirs; Jeanne-Germaine Castang, clarissa; Carlo Liviero, bisbe i fundador de les Petites Esclaves del Sagrat Cor; Marta Anna Wiecka, Filla de la Caritat; Otto Neururer, màrtir; Pere Tarrés i Claret, prevere. Sants Restitut de Càller, bisbe i màrtir; Isaac de Constantinoble, monjo; Valstà de Bawburgh, sant llegendari.
Església Copta 22 Baixans: sant Andrònic de Pannònia.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 12 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 17 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Andrònic de Pannònia, un dels Setanta deixebles, i Júnia; Esteve de Constantinoble, arquebisbe; Solocó, Pamfamer i Pamfaló de Calcedònia, màrtirs; Nectari i Teòfanes de Meteora, monjos; Eudòxia de Moscou, princesa; Atanasi el Jove, taumaturg de Criscianòpolis; translació de les relíquies de Sant Adrià d'Ondrusov, abat; repòs del just Jonàs d'Odessa (1924).
Església d'Anglaterra Sants Josephine Butler, reformadora social (1906); Joana d'Arc, visionària (1431); Apolo Kivebulaya, prevere evangèlic en l'Àfrica Central (1933).
Església Episcopal dels Estats Units Santa Joana d'Arc, mística i soldat.
Referències
30