El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 171 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
Resta del món 1713 - Utrecht (Països Baixos): Se signa la pau entre Espanya i el Regne de la Gran Bretanya, part dels Tractats d'Utrecht per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successió Espanyola. En l'article XIII, Felip V rebutja la sol·licitud anglesa que els catalans conservin, il·lesos i intactes, els seus antics privilegis. 1939 - Bordeus: El vaixell Méxique salpa amb 2.200 refugiats republicans espanyols camí de l'exili, en una expedició fins al port mexicà de Veracruz. 1977 - L'Exèrcit Nacional de Somàlia envaeix l'Ogaden i comença la segona guerra etíop-somali. 1985 - Londres, Filadèlfia: Se celebra el concert benèfic de Live Aid per recaptar fons en benefici de països de l'Àfrica oriental.
Naixements Països Catalans 1866 - Altea, la Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (m. 1946). 1903 - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958). 1904 - Valènciaː María Mercedes Maestre Martí, metgessa valenciana, presidenta del Sindicat Mèdic Valencià (UGT) i sotssecretària del Ministeri de Sanitat republicà. 1948 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (m. 2022). 1951 - València: Pilar Ballarín Domingo, professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació. 1958 - Tarragona: Montserrat Palau Vergés, filòloga, investigadora, professora i diputada. 1994 - Aielo de Malferit: Ivana Andrés Sanz, futbolista i educadora social valenciana. 2007 - Esplugues de Llobregat: Lamine Yamal Nasraoui Ebana, futbolista català.
Resta del món 1808, Sully (Saona i Loira), França: Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República Francesa (m. 1893). 1815 -(Falmouth, Virgínia: James A. Seddon, polític sudista (m. 1880). 1838 - Madrid, Espanya: Camilo García de Polavieja y del Castillo-Negrete fou un militar i polític espanyol. 1856 - Praga: Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934). 1859 - Londres (Anglaterra): Sidney James Webb, polític socialista britànic (m. 1947). 1863 - Calcuta: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (m. 1963). 1875 - Montevideo: María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana. 1894 - Florència: Luisa Banti, arqueòloga i historiadora de l'art italiana especialitzada en les civilitzacions etrusca i minoica (m. 1978). 1909, Le Perreux-sur-Marne: Marie-Thérèse Walter, model de Pablo Picasso (m. 1977). 1917 - Milledgeville: Salaria Kee, infermera estatunidenca afroamericana que formà part de l'American Medical Brigade (m. 1990). 1921, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003). 1927, Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu. 1928, Houilles, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (m. 2001). 1930, Qevutsat Kinneret, Israel: Naomi Shemer, poetessa, compositora i cantant israeliana (m. 2004). 1933, Soncino (Itàlia): Piero Manzoni, artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein (m. 1963). 1934, Abeokuta, Nigèria: Wole Soyinka, escriptor i director de cinema nigerià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1986. 1935, Dannemarie, Françaː Monique Wittig, escriptora feminista francesa (m. 2003). 1940, Mirfield, Yorkshire, Anglaterra: Patrick Stewart, actor anglès. 1956, Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, 1965, Carolina del Nord: Eric Freeman, actor 1942, Chicago, Illinois, Estats Units: Harrison Ford, actor estatunidenc. 1968, Tampa, Florida, Estats Units: Robert Gant, actor estatunidenc. 1995, Bòsnia i Hercegovina: Emir Sulejmanović, jugador de bàsquet.
Necrològiques Països Catalans 1905 - València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià. 1935 - Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte noucentista, poeta i polític català. 1959 - Barcelona: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (n. 1903). 2017 - Barcelona: Joaquim Molins i Amat, polític i empresari català. 2021 - Palma: Joan Parets Serra, prevere i musicòleg mallorquí.
Resta del món 716, Chang'an, Xina: Emperador Ruizong de Tang (xinès:唐 睿宗)va regnar com a emperador de la Dinastia Tang en dues etapes, com a cinquè emperador (684 a 690) i com a novè (710 a 712) 1043, Göttingen, Sacre Imperi: Enric II el Sant, emperador i sant. 1298 o 1299, Gènova, República de Gènova: Iacopo da Varazze, arquebisbe i escriptor, autor de la Llegenda àuria. 1645, París, França: Marie de Gournay, escriptora, editora protofeminista i alquimista 1672, Hampton Court, Londres, Anglaterra: Henry Cooke, músic i compositor anglès 1762, Chalford, Gloucestershire, Anglaterra: James Bradley, Astrònom reial, conegut pels seus descobriments de l'aberració de la llum i de la nutació de l'eix de la Terra (n. 1692). 1793, París, França: Jean-Paul Marat, metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa 1886, Milà: Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (n. 1813). 1911, Madrid, Espanya: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià 1921, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 1926, Ankara, Turquia: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat). 1934, Christchurch, Nova Zelandaː Katherine Sheppard, política feminista i sufragista (n. 1847). 1936, Istanbul, Turquia: Fatma Aliye, primera novel·lista turca i pionera del feminisme del seu país 1951: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès. Los Angeles, Califòrnia, EUA: Arnold Schoenberg, compositor austríac 1954, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (n. 1907). 1966, Toledo: Victorio Macho, escultor castellanolleonès, un dels primers mestres de l'escultura contemporània espanyola 1970, Multan, Panjab, Pakistan: Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912. 1974, Londres, Anglaterra: Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 (n. 1897). 2006, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Red Buttons, actor estatunidenc 2013, Cornwall (Connecticut), Estats Units: Marc Simont, il·lustrador i caricaturista catalano-estatunidenc. 2014, Johannesburg, Sud-àfrica: Nadine Gordimer, escriptora en anglès sud-africana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1991 (n. 1923). 2017, Shenyang, Xina: Liu Xiaobo, intel·lectual, activista dels drets humans i pres polític guardonat del Premi Nobel de la Pau del 2010 Lexington, Massachusetts, Estats Units: Charles William "Charlie" Bachman III, informàtic nord-americà, conegut pel desenvolupament dels primers sistemes de gestió de base de dades. 2020, Draveil: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana (n. 1947). 2024 - Malibuː Shannen Doherty, actriu i directora estatunidenca (n. 1971).
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): Esdres, profeta (s. V aC); Silas i Urbà de Macedònia, dos dels Setanta deixebles; Serapió d'Alexandria, màrtir (212 ca.); Mèrope de Quios, màrtir (s. III-IV); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Alexandre i trenta soldats màrtirs de Filomèlia (s. IV); Enric II el Sant, emperador; Ernest de Neresheim, abat; Turià de Dol, abat (s. VII-VIII); Emmanuel Le Van Phung, màrtir (1859); Clelia Barbieri, fundadora (1870); Josep Wang Guiji, màrtir (1900); Pau Liu Jinde, màrtir (1900). Beats: Iacopo da Varazze, bisbe; Thomas Tunstal, màrtir (1616); Louis-Armand-Joseph Adam, Bartholomé Jarrige de la Morélie de Biars, preveres màrtirs (1794); Elisabeth Verchière i cinc companyes màrtirs (1794); Ferdinando Maria Baccilieri, sacerdot (1893); Mariano de Jesús Euse Hoyos, prevere (1926); Carlos Manuel Rodríguez Santiago, laic (1963). Sants no inclosos al Martirologi: Joel (profeta); Just de Cornualla, monjo (s. V); Mildred de Minster, abadessa (734); Arnó de Würzburg, bisbe (892); a Xile i a l'Orde Carmelita: santa Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita (1920). Beats: Sara de Scetes, eremita (segles –); Enric de Weiz, monjo (). Venerables: Roland de Chézery, abat (ca. 1200); Johannes Höver, fundador (1864). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alfonso Gómez de Encinas, màrtir (1624).
Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià) 24 Margats (el 30 de juny del calendari julià): Jaume, germà del Senyor (s. I); Pere apòstol i Pau de Tars; Missió dels apòstols; Bàrbara, Gaspar i Maria de Swnik, neomàrtirs (1260).
Església Copta (segons el calendari gregorià) 6 Abib (el 30 de juny del calendari julià): Olimp, un dels Setanta Deixebles; Teodòsia, mare de Sant Aprocopi, màrtir, i companys; Bartomeu de Rosetta, màrtir.
Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià) 6 Hamle (el 30 de juny del calendari julià): Ascensió al cel d'Esdres.
Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià) Sants: Andreu apòstol i Simó el Zelota, apòstol; Daniel d'Edessa; Gregori Taumaturg de Neocesarea, bisbe, i Atanasi d'Alexandria el Gran, bisbe; Dia dels Dotze Apòstols; Pares de l'Església; Doctors de l'Església.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 26 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 30 de juny del calendari julià. Sants: Sinaxi dels Dotze Apòstols; Basílides d'Alexandria, màrtir; Perpètua, màrtir; Evodi d'Antioquia, bisbe; 1040 Màrtirs; Pere de Sínope, màrtir; Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174); Jordi del Mont Atos, monjo; Pere, zarèvitx de les Hordes, monjo (1290); Gelasi de Rimef (); Esteve Uroš III Dečanski rei de Sèrbia màrtir (1338); Mikelis Paknanas d'Atenes, màrtir (1770); Sofroni d'Irkust, bisbe (1771); Esteve d'Omsk (1876); Nèstor d'Alaska, bisbe (1882); Timofej, prevere màrtir (1918); Teogenij, monjo màrtir (1939); Grigori, diaca màrtir (1940); Ivan, màrtir (1944); Milan Popovic, màrtir a Rmanj (ca. 1940).
Església Ortodoxa de Geòrgia Santa Dinara de Gèorgia, reina.
Església Ortodoxa Grega Sants Melitó, màrtir.
Església Evangèlica d'Alemanya Sants Enric II el Sant, emperador, i Cunegunda de Luxemburg, emperadriu.
Referències
13