El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1639 - Salses (Rosselló): la presa de la ciutat per les tropes franceses porta la guerra entre les corones espanyola i francesa a terres catalanes, que abocarà a la Guerra dels Segadors. 1936 Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca. Barcelona: Mor el primer brigadista internacional l'atleta austríac Mechter que era a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular.
Resta del món 64 - Roma, Imperi Romà: Comença el gran incendi de Roma que durà cinc dies i incinerà bona part de la ciutat. 711 - riu Guadalete, Andalusia, Espanya: hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins al dia 26), en què les tropes del cabdill musulmà Tàriq ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània. 1808 - Bailén, província de Jaén, Espanya: hi té lloc la batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol. 1828 - Berlín (Prússia): comença el primer congrés científic internacional, convocat per Alexander von Humboldt; acaba el dia 24. 1848 - Seneca Falls, estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona. 1870 - Inici de la guerra francoprussiana. 1903 - París, França: Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França. 1919 - Grenoble, França: S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1919. El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo. 1936 - Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com a President del govern de la Segona República Espanyola. 1949 - Laos s'independitza de França. 1979 - Managua, Nicaragua: el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura d'Anastasio Somoza.
Naixements Països Catalans
1893 - Cerdanyola del Vallès: Josep de Togores i Llach, pintor (m. 1970). 1902 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerife: Olimpia Arozena Torres, primera professora de la Universitat de València (m. 1971). 1913 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català. 1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià. 1958 - Portbou, Alt Empordà: Maria Mercè Roca, escriptora i política catalana. 1960 - Sabadell: Anna Cabeza, periodista i escriptora catalana. 1967: Badia del Vallès, Vallès Occidental: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida. Alginet, la Ribera Alta: Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià. 1980 - Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
Resta del món 1688 - Milà: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (m. 1766). 1759 - Viena: Marianna Auenbrugger, pianista i compositora austríaca (m. 1782). 1783 - Tilburg: Henriëtte Geertruida Knip, pintora neerlandesa especialitzada en pintura de bodegons de flors (m. 1842). 1803 - Madrid, Espanya: Ramón Mesonero Romanos, escriptor. 1819 - Zúric (Suïssa): Gottfried Keller, escriptor suís (m. 1890). 1885 - París, França: Madeleine Bunoust, pintora francesa (m. 1974). 1893 - Bagdadi, Geòrgia: Vladímir Maiakovski, poeta rus (m. 1930). 1906 - Montevideo: Susana Soca Blanco, poeta uruguaiana resident a França (m. 1959). 1908 - Arenas de San Pedro, Àvila: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (m. 1980). 1921 - Nova York, EUA: Rosalyn Sussman Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977 (m. 2011). 1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc. 1927, Montrove, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega. 1929: Condòm: Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (m. 2020). Les Moutiers-en-Cinglais, França: Emmanuel Le Roy Ladurie, historiador. 1941 - Rotterdam, Països Baixos: Neelie Kroes, política i professora universitària neerlandesa. 1943 - Pasadena, Califòrnia, EUA: Thomas J. Sargent, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2011. 1945: Amsterdam: Anna Enquist –pseudònim de Christa Widlund-Broer– escriptora neerlandesa, novel·lista i poeta. Rouyn-Noranda, Quebec: Paule Baillargeon, actriu, directora i guionista quebequesa. 1947 - Hampton (Middlesex), Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen. 1948 - Tianzhen, Shanxi (Xina): Wang Qishan, polític xinès, alcalde de Pequín (2003-2007), vicepresident de la Republica Popular de la Xina. 1965: Aberdeenshire, Escòcia, Regne Unit: Evelyn Glennie, percussionista virtuosa escocesa. Terol, Aragó: Ana Labordeta de Grandes, actriu espanyola. 1970 - Irvine: Nicola Sturgeon, política escocesa, primera ministra d'Escòcia des de 2014, líder del Partit Nacional Escocès (SNP). 1972 - Umlazi, Sud-áfrica: Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana. 1981 - Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca. 1989 - Rio de Janeiro: Bruna Karla, cantant brasilera de música cristiana contemporània
Necrològiques Països Catalans 1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona. 1364 - Barcelona: Elisenda de Montcada, vídua del rei Jaume II el Just i fundadora del Monestir de Pedralbes. 1936: Barcelona, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil. Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor, músic, dibuixant català. Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català. 1966 - Barcelona: Anselm Maria Albareda i Ramoneda, monjo, historiador, bibliotecari, arxiver i cardenal català (n. 1892). 1990 - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (n. 1906). 1995 - València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (n. 1914). 2005 - Barcelona: Rosa Ricart i Ribera, bibliotecària catalana (n. 1911). 2011 - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (n. 1911). 2014 - Monestir de Montserrat: Francesc Xavier Altés i Aguiló, bibliògraf i historiador català (n. 1948). 2022: Barcelona: Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora (n. 1932). Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (n. 1952). 2024 - Calella: Montserrat Candini i Puig, política catalana (n. 1957). Resta del món 1374 - Pàdua (Itàlia): Francesco Petrarca, escriptor, poeta i humanista italià del . És autor del Canzoniere. 1799 - Madrid: Joan Baptista Muñoz i Ferrandis, historiador i cosmògraf valencià (n. 1745). 1810 - Schloss Hohenzieritzː Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (n. 1776). 1824 - Tamaulipas, Mèxic: Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat. 1901 - Saint Albans, Anglaterra: Eleanor Anne Ormerod, entomòloga britànica (m. 1828). 1935 - Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (n. 1860). 1944 - Nova York, Estats Units: Marion Cook, violinista, saxofonista i director d'orquestra estatunidenc de jazz tradicional (n. 1869). 1965 - Honolulu (Hawaii) Syngman Rhee o bé Yi Seung-man (en coreàhangul: 이승만): fou el primer president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) (n. 1875). 1987 - Valença, Rio de Janeiro: Clementina de Jesus, cantant brasilera (n. 1901). 1991 - Rabat, Marroc: Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa. 2003: El Escorial, Madrid: Maruchi Fresno, actriu espanyola (n. 1916). Washington D. C.: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (n. 1939). 2010 - Dourdan: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (n. 1928). 2013 - Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (n. 1931). 2017 - Villanueva del Rey, Còrdova, Espanya: Miguel Blesa de la Parra, president del consell d'administració de Caja Madrid entre 1996 i 2009. 2019: Beetsterzwaag, Països Baixos: Rutger Hauer, actor neerlandès de cinema i televisió (n. 1944). Balatonalmádi, Hongria: Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (n. 1929).
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900). Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943). Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079) Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).
Església Armènia 30 Margats: Isaïes, profeta; Teodor de Cirene, bisbe màrtir (304).
Església Copta 12 Abib: Abahour de Seriakus, màrtir a Antinoe; Miquel arcàngel, vencedor del diable.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents a l'1 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 6 de juliol del calendari julià. Sants: Habacuc, Àudifax, Màrius i Marta, Cire, Valentí, Asteri i companys màrtirs (270); Coint de Frígia, màrtir (ca. 283); Anatoli, Serè, Àpamos, Víctor, Neasos, Apol·loni i Pampià, màrtirs; Llúcia de Campània i 24 companys màrtirs a Roma (301); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmias, Basili, Peregrí, Ruf i Rufí d'Apol·lònia de Macedònia, màrtirs (s. III); Juliana, verge i màrtir; Astios, bisbe; Sisoi el Gran, monjo (429); Gleb Vsevolodòvitx de Kíev (s. XII); Sisoi de Petxerska, monjo (); Ciril de l'Atos, màrtir (1566); Juliana d'Ol'xansk, princesa (s. XVI); Bernabeu del monestir de Sergi (1906); Simon d'Ufa, bisbe màrtir (1921); Eutimi, màrtir (1931); Teodor, monjo màrtir (1943); Sinaxis dels Sants Pares de Ràdonezh.
Església Ortodoxa Grega Sants: Arquip, Filemó i Onèssim de Colosses, màrtirs; Apol·loni, Alexandre i Epímac, màrtirs.
Esglésies luteranes Jean Marteilhe (1777) Església anglicana Gregori de Nissa i Macrina la Jove.
Referències
19