La piranga gorja-rosada Rev. 15/10/2022 (Piranga roseogularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae)
Descripció miniatura|Piranga roseogularis La piranga gorja-rosada fa 16 cm de llarg i pesa entre 21 i 30 g. Presenta dimorfisme sexual: la coroneta i la gola del mascle de l'espècie nominal són de color rosa intens i la resta del cos de tons grisos. Les ales i la cua plegades semblen carmesí. La coroneta i la gola de la femella són grogues. Les parts superiors són d'un color oliva groguenc i les parts inferiors majoritàriament de color gris pàl·lid a blanquinós. Les ales i cua plegades són groguenques. P. r. tincta té els mateixos esquemes de color que la nominal, però és més pàl·lida, i P. r. cozumelae és més fosca.
Distribució i hàbitat La piranga gorja-rosada nominal es troba a la part nord, més seca, de la península de Yucatán, a Mèxic i àrees adyacentes de Guatemala i Belize. L'espècie habita principalment a les vores de boscos madurs semihumits i humits i al sotabosc de boscos matolls, tot i que de vegades es troba en zones amb matolls i només arbres dispersos. En altitud, va des del nivell del mar fins als 250 m.
Comportament Alimentació La piranga gorja-rosada s'alimenta a la majoria dels nivells del bosc, al sotabosc, als plançons (arbres joves), al nivell mitjà i a la capçada. En aquest últim, sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes que busquen aliment. També s'ha observat seguint eixams de formigues legionàries. No s'ha publicat detalls sobre la dieta.
Vocalització El cant de la piranga gorja-rosada és "un ric trinat 'uiii txii txiir-el-txii txiir-el-txeu txii-el-txiu...'". Els crits inclouen un "rreh" nasal i un miol "miaaa".
Estat de conservació La UICN ha qualificat la piranga gorja-rosada com a espècie en risc mínim. "Tot i que algunes parts de la zona dins de l'àrea de distribució estan subjectes a considerables pressions ambientals causades per l'home, l'espècie no sembla estar en cap risc immediat."
Taxonomia La piranga gorja-rosada va ser descrita per primer cop l'any 1846 per l'ornitòleg americà Samuel Cabot amb el nom binomial Pyranga roseo-gularis i la localitat tipus "carretera de Chemax (, Yucatán) a Yalahao, Yucatán (Yalahau, Quintana Roo)".
Etimologia El nom específic Piranga prové del nom guaraní «Pirangá» que fa referència a un ocell vermell.
L'epítet específic roseogularis combina el llatí «roseus» que significa “rosat” i deriva de «rosa - rose» i el llatí medieval «gularis» que fa referència a la gola derivat de «gula», “de la gola”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies: P. r. roseogularis (Cabot, 1846) ─ nord de la península de Yucatàn (sud-est de Mèxic). P. r. tincta (Paynter, 1950) ─ centre i sud de la península de Yucatàn, Belize i nord de Guatemala. P. r. cozumelae (Ridgway, 1901) ─ illa Mujeres i illa Cozumel (costa sud-est de Mèxic).
Referències
gorja-rosada Categoria:Ocells d'Amèrica Central