Lescocès o escocès de les terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots. És una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona que no s'ha de confondre amb el gaèlic escocès o amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia.
El seu parentiu més pròxim, el té en l'anglès i el frisó, amb les quals forma el subgrup de les llengües anglofrísies. Hi ha diverses opinions pel que fa a la consideració de l'escocès com a llengua diferent o varietat de l'anglès, ja que actualment existeix en un continu diglòssic en el qual la llengua escrita és l'anglès escocès.Alexander Bergs, Modern Scots, Languages of the World series, № 242 (Bow Historical Books, 2001), , p. 4, 50. "Scots developed out of a mixture of Scandinavianised Northern English during the early Middle English period.... Scots originated as one form of Northern Old English and quickly developed into a language in its own right up to the seventeenth century."
El govern escocès reconeix la llengua com a llengua indígena d'Escòcia, juntament amb el gaèlic escocès, a la vegada que és reconeguda com a llengua minoritària d'Europa i classificada com a llengua vulnerable per la UNESCO. Segons el cens de 2011, 1,5 milions d'escocesos saben parlar-la.
Nom Els natius es refereixen a la llengua adés com a braid Scots ("escocès general") o simplement fan servir el nom del dialecte que parlen per a referir-s'hi, com ara Doric o Buchan Claik. El nom Scotch, manllevat de l'anglès, a cops es fa servir a Ulster. Lallans, nom derivat del mot lawlands (terres baixes), també es fa servir, tot i que en la majoria de contextos per a fer referència a una varietat literària. A Irlanda, la llengua es coneix pel nom d'Ulster-Scots o bé Ullans, que és un portmanteau d'Ulster i Lallans.
Estatus oficial No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Dialectes N'hi ha diversos dialectes diferenciables: Escocès del nord, parlat al nord de Dundee. Escocès del nord-est, parlat a Nairn, Moray, Banff, Buchan i Aberdeen. Escocès central de l'est. Escocès central de l'oest. Escocès central del sud. Escocès del sud, parlat a la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders). Escocès insular, parlat a les illes Òrcades i Shetland. Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com a unió entre Ulster i Lallans.
Referències
Categoria:Cultura d'Escòcia Categoria:Llengües germàniques occidentals Categoria:Llengües amenaçades d'Europa