Conat (IPA: , oficialment en francès igual) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
En el terme de Conat hi ha el llogaret, i antiga comuna independent, de Vellans. Al nord del municipi hi ha les ruïnes dels antics pobles de Nabilles i Arletes.
La dita sobre els conataires és Me'n vaig a Conat Jesús.
Etimologia Segons Albert CazesCazes, sense data. el topònim Conat significa el mateix que el nom de la comarca, Conflent (de confluent), ja que designa la unió de la Ribera d'Orbanyà amb la de Noedes, que formen la Ribera de Callan (Callant, segons Cazes).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Conat en el Conflent El terme comunal de Conat, de 191.200 hectàrees d'extensió, és situat a l'esquerra de la vall de la Tet, en una vall subsidiària (la del Callan). Està situatConat en els ortofotomapes de l'IGNConat a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord del centre de la comarca.
El terme es configura a partir de la vall del Callan i de dues valls afluents del Callan per l'esquerra: la de la Ribera d'Orbanyà i la del Riberot, o Torrent d'Arletes. Totes tres valls conflueixen a prop a l'est del poble de Conat. La vall principal vertebra la meitat sud de la comuna; és on es troben els pobles de Conat i de Vellans. La de la Ribera d'Orbanyà és al nord de la del Callan; s'estén de nord-oest a sud-est, i arriba a confluir en el Callan a prop del poble de Conat, al sud-est del terme. La tercera vall davalla del nord del terme, on hi havia el poble d'Arletes, i en aquesta vall es troba, al nord-est, el poble de Nabilles. Són tres valls bastant marcades en el territori, amb les carenes que les delimiten a bastant altitud respecte de les lleres dels rius.
El nord és delimitat pel Serrat de Miralles (a ponent), que arriba als 1.372,2 m alt, i el Serrat d'Estarder (a llevant), de 1.252,9. Tot el límit nord-oest del terme depassa els 1.000 metres d'altitud. El sud-oest, és una carena que puja des de la llera del Callan, a 743,3 m alt, cap al sud fins al cim de la Roc Roig de la Serra Pelada, de 1.669 m alt. El sud, ressegueix el vessant de la Serra Pelada cap a llevant, baixant suaument fins al Pla dels Horts i el Crest, on assoleix els 1.400 m alt, i després pel Serrat de les Escales, sempre perdent altitud, fins als 1.200. A partir d'aquest lloc el termenal meridional de Conat deixa de seguir divisòries naturals, i continua baixant fins als 584 metres a la partida de Santa Creu. El límit est i nord-est no segueix clarament tampoc límits de muntanya: durant molt de tros el límit és un còrrec, i, ja al nord-est, segueix una carena que puja dels 900 m alt, a prop del Roc de l'Home Mort, als 1.091,6 del Roc de les Creus i tot seguit als del Serrat d'Estarder.
El terç meridional de la comuna, a la dreta del Callan, està ocupat per la Reserva Natural de Conat.
Termes municipals limítrofs:
Conat El poble de Conat, situat aproximadament al centre del terç oriental del seu terme, està dividit en dos barris: el del Castell, a l'esquerra del Callan, i el de l'Església, a la dreta del mateix riu, davant per davant de l'altre.
Barri del Castell miniatura|esquerra|El barri del Castell en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Barri del Castell, de Conat Està format per a penes mitja dotzena de carrers distribuïts enfilant-se des del Callan pel coster al capdamunt del qual hi ha el turó amb les restes del castell i la capella de Santa Magdalena del Castell. A mitja alçada, a l'extrem nord-est del veïnat, hi ha l'anomenada Torre de Baix.
Al nord-est, ran de la Ribera d'Orbanyà, hi ha les restes de l'antiga farga. A una certa distància al nord-oest, seguint riu amunt, hi ha dos ponts romànics, el primer a 135 metres de les darreres cases del poble i el segon 45 metres més enllà.
Barri de l'Església miniatura|esquerra|Barri de l'Església miniatura|El barri de l'Església en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Aturonat en una giragonsa del riu, està presidit per l'església parroquial de Sant Joan Baptista. En aquest segon nucli hi ha també el cementiri, al costat mateix de l'església, a llevant, i la Casa del Comú, amb la Sala de Festes del poble annexa. El seu carrer principal és la mateixa carretera que travessa el veïnat, la D - 26. Ran mateix d'aquesta carretera es troben dos oratoris, un a cada extrem del poble. Al sud-est, a l'entrada des de Rià, el de ; al nord-oest, a l'entrada des de Vellans, el de Sant Galderic.
Vellans miniatura|esquerra|Vellans en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Vellans és a propVellans en els ortofotomapes de l'IGN de l'extrem occidental del terme de Conat, a ran, al nord, de la Ribera de Noedes. És un poble petit, allargassat a la riba esquerra de la Ribera de Noedes i als dos costats de la carretera que el travessa. No està documentat que hagi tingut mai església pròpia.
Arletes El poble d'Arletes, situat al nordArletes en els ortofotomapes de l'IGN del terme de Conat, ja apareix com a despoblat, com Nabilles, en el Cadastre napoleònic del 1812. És probable que l'església de Nabilles, Santa Margarida, fos també la parroquial d'Arletes. A Arletes es troben les ruïnes de la Torre d'Arletes.
Nabilles Nabilles fou un poble del nord-estNabilles en els ortofotomapes de l'IGN del terme comunal de Conat, probablement d'hàbitat dispers, en el qual feia de centre neuràlgic l'església parroquial de Santa Margarida de Nabilles, únic element conservat del poble. Aquesta església és molt probable que també exercís de parroquial d'Arletes. L'any 1812 el territori ja apareix com a despoblat en el Cadastre napoleònic del 1812.
Monuments megalítics de Conat Com en altres comunes veïnes, la de Conat conté diversos monuments megalítics, com el Dolmen de Miralles, el Dolmen del Roc de les Creus, o del Camp de la Coma, i el Dolmen del Roc de l'Home Mort. El Dolmen del Roc de Jornac, citat per BecatBecat, 2015. dins del terme de Conat, és en realitat dins del d'Orbanyà.
Els masos del terme La comuna de Conat no té actualment masos, pròpiament dits, dispersos pel seu terme, a part de la Casa Cantonyera de l'Alzinar, el Casot o Cortal de l'Espeu, el Casot d'en Delonca, el Cortal de Fontanelles, o de Freixinós, avui dia convertit en casa, el Molí de Vellans i el desaparegut Vilar de l'Era, a Santa Creu. La resta de construccions aïllades són cortals, sobretot, i alguns orris o barraques de pedra seca. A més, moltes són actualment en ruïnes. Entre els cortals conservats hi ha el de l'Alzinar, el de la Maria Assens, el de la Miranda, el de la Vinyassa, abans, d'en Solla, el del Borreguer, abans, d'en Frare, el del Camp de les Vinyes, abans, d'en Blanc, el del Camp dels Polls, abans, d'en Gardiu, el de les Esquerdes, el del Forquiter, abans d'en Serradell, el del Freixinós, el del Mas, el dels Campots, o d'en Salies, abans, del Gavatx, el d'en Freixinós, el d'en Fruitet, el d'en Gardiu (nom antic), el d'en Lafita, abans, d'en Joan Blanc, el d'en Ponci, el d'en Ventureta, abans del Brello, el d'en Vidal, el d'Etxena, o de Santa Creu, abans, de Serranies, els Cortalets, el Cortal Nou de Clarelles, abans Respaut, els Cortals d'Arletes, els dels Camps d'en Perotes, els dels Prats de Vellans, els de Nabilles, la Cova de l'Espinàs (cortal, en realitat). També cal tenir en compte les Coves dels Plans de Vellans.
Els cortals en ruïnes són el de Baix de la Falguerosa, el de l'Estevenet, o de l'Etxena, el de Catllorenç, abans, d'en Bonell, el de Clarelles, el de la Carrerada, abans d'en Bonell, el de la Copi, abans d'en Pau, el de la Falguerosa, abans, de l'Etxena, el de l'Aposador, el de la Vivesa, el del Terrena, el del Tronis, o de l'Estevenot, el d'en Ventureta, o de l'Assens, el d'en Vidal, o de la Font de Gordi, un altre d'en Vidal, abans, d'en Bigorra, el de Quintana, abans, del Guillot, el de Santa Margarida, el de Torres, abans, Delcamp, els Cortals de Marçac, els d'en Salies, o de Millarers.
Altres construccions isolades que cal considerar són l'Orri de l'Espinàs, el de Nabilles i els Orris de Catllorenç. També existeixen tres oratoris, el de Sant Antoni, el de Sant Galderic i el de Sant Josep, i cinc ponts: el de la Solana, el del Clot del Bosc, el del Riberot, el del Verger i el de Vellans, a part de les esglésies descrites en capítols a part.
Hidrònims Cursos d'aigua Tres són els cursos d'aigua fonamentals, amb les valls corresponents, del terme de Conat: del poble en avall, i fins a la Tet, el Callan. Del poble en amunt, els dos que formen el Callan: la Ribera de Noedes i la Ribera d'Orbanyà. No hi ha cap curs d'aigua del terme que s'escapi d'alguna de les tres valls esmentades, llevat del Còrrec de Santa Creu, a l'extrem sud-oriental, que davalla cap a Vilafranca de Conflent.
La Ribera d'Orbanyà, un cop ha entrat en el terme de Conat procedent del d'Orbanyà rep per la dreta el Comall de la Font de l'Aram, per l'esquerra, successivament, dos còrrecs anomenats de Jornac. Tot seguit, per la dreta, el Comall de la Font de Gordi, per l'esquerra el Còrrec de Malbaus, tot seguit per la dreta el Comall de la Copi, i per l'esquerra dos còrrecs anomenats del Riberal. Ja molt a prop del poble de Conat rep per l'esquerra el Riberot, o Torrent d'Arletes, o els Torrents, de llarg recorregut, que reuneix en el seu traçat els còrrecs d'Arletes, de Catllorenç, del Burgatar, d'en Perotes, de Clarelles, els dos de Nabilles, amb el de Torres, de les Taules i de l'Espinàs. Tot seguit, entre els dos nuclis de Conat, s'uneix a la Ribera de Noedes per tal de formar el Callan.
Pel que fa a la Ribera de Noedes, ja dins del terme de Conat, agafa una direcció més d'oest a est, rep per la dreta els còrrecs de Prats i del Bac, tot seguit per l'esquerra els dos Comall de l'Alzinar, i al cap de poc per la dreta el Còrrec de l'Artigassa, just després de deixar enrere el Molí de Vellans. Passa pel costat de migdia del poble de Vellans, on rep, alhora per l'esquerra el Comall de Vellans, que travessa aquest poble, i per la dreta el Còrrec dels Clots del Bosc, de llarg recorregut, que aporta també els còrrecs de la Serra Pelada, del Bosc de Serra Pelada i del Bac de Vellans. Just a llevant del poble rep per l'esquerra el Comall del Grau del Pont, i tot seguit, pel mateix costat, el Comall del Serrat del Pont i el del Vinyer. Tot seguit hi arriba per la dreta el Còrrec del Desferrador, el de Coma Seca, amb els dos comalls del mateix nom, el Comall de Cova Roja, el Comall dels Baussos, el del Forn, el de la Cometa Negra, el de les Caunes Negres, o de la Cauna, el de les Estelles, o de Poblà, i el de Quintana. Tot seguit, passa al sud del poble de Conat i s'ajunta amb la Ribera d'Orbanyà per tal de formar el Callan.
Un cop format per la unió de les dues riberes anteriors, just a l'extrem oriental del poble de Conat, el Callan s'adreça cap a llevant, marcant uns meandres força tancats, a causa de l'orografia de la vall. Rep de seguida per l'esquerra el Còrrec de la Solana, i poc després per la dreta el Comall de les Saleres. Després, per l'esquerra, els dos còrrecs de les Esquerdes, i, poc després, per la dreta el Còrrec de Bell-lloc, que hi aporta també el Torrent Fosc i el Comall de Bell-lloc, els dos comalls de les Fontanelles i els dos de les Termeneres. Finalment, en el terme de Conat, hi aflueix per l'esquerra el Còrrec de Santa Margarida, que hi aporta els còrrecs de la Capella i de la Font de l'Aram. Aquest còrrec fa de termenal entre Conat i Rià i Cirac.
Fonts Les fonts més importants del terme de Conat són la Font d'Arletes, la de Catllorenç, la de Clarelles, la de Gordi, la de la Farigoleta, la de la Llosa, la de l'Alzinar, tres fonts anomenades de l'Aram, les Fonts de les Basses, la del Salze i la de Nabilles.
Orografia