Fullà (, en francès oficialment Fuilla) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Etimologia Coromines proposaCoromines, 1995. tres possibles interpretacions per a l'origen de Fullà. D'una banda, podria ser l'evolució a partir de la base Fūlius, però el mateix Coromines ho descarta, perquè els documents més antics de Fullà remeten a Folianus, amb -o-. D'altra banda, atès que alguns dels documents més antics aporten formes com villare Fauliano, podria venir de Fǔviliānu, adjectiu derivat del nom propi llatí Fǔvius. Finalment, i com a forma més versemblant per a Coromines, admet la hipòtesi d'Aebischer d'un origen en el nom propi Folius: a partir d'un praedium Foliānum que hauria fet l'evolució següent: Foliānum > Folyàno > Follià(n) > Follà > Fullà.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Fullà al Conflent El terme comunal de Fullà, de 96,9 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Fullà en els ortofotomapes de l'IGNFullà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN pràcticament al centre de la comarca del Conflent, en una zona on arriben els darrers contraforts septentrionals del massís del Canigó. Conforma el terme comunal la vall baixa de la Rotjà, anomenada també Ribera de Saorra i, en aquest terme, Ribera de Fullà, on aquesta vall sofreix un clar eixamplament amb les carenes que la delimiten per sota dels 1.000 m d'alt.
El terme de Fullà té una forma curiosa. Del Tet cap al sud, és allargassat i lleugerament acampanat cap a migdia, seguint la vall baixa de la Rotjà. D'altra banda, a l'esquerra del riu, el territori s'eixampla notablement d'oest a est, de manera que a l'oest fa una pinça a l'entorn d'una llenca de terra del terme de Serdinyà que s'obre pas ran del Tet enmig del territori de Fullà. A l'est, segueix la riba esquerra del Tet al nord de Vilafranca de Conflent, de manera que separa el territori d'aquesta comuna en dos trossos: el de la vila, a la dreta del riu, i l'enclavament de la vila que conté el Fort Libèria i el territori de Sant Pere, amb el Serrat de les Estelles, enlairat a l'esquerra del Tet. Aquest sector del territori és el coster meridional d'un massís muntanyós coronat pel Roc de Campanyà, de 1.134 m d'alt, on es troba l'església de Sant Pere de la Roca, o Nostra Senyora de Vida, que dona nom a aquest sector del territori. En aquest territori fullanenc del nord-est, entre dues parts separades de territori de Vilafranca de Conflent, hi ha l'estació de ferrocarril d'aquesta vila.
La part meridional del terme de Fullà, la vall baixa de la Ribera de Saorra o de Fullà, està emmarcada a banda i banda per serres que en cap cas arriben als 1.000 metres d'altitud, i són zones boscoses: a ponent, des del coll de Fins davalla cap al nord, lleugerament decantat al nord-est, pel pla d'Arques, el Serrat de les Garberes i la seva continuació cap al nord-est, zona anomenada, simplement, la Serra; a llevant, des del coll de Saorra, o de Vernet, baixa cap al nord, molt lleugerament decantat al nord-oest, per la Riureda, la Serra on hi ha l'ermita de Sant Climent de la Serra, el coll de la Serra i la carena que baixa cap a Vilafranca de Conflent.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Fullà El poble de Fullà està dividit en tres veïnats, situats de nord a sud al llarg de la riba esquerra del Rotjà. Es tractava de tres antics pobles d'hàbitat dispers, que amb el pas del temps s'han convertit en veïnats del mateix poble, Fullà. Cal afegir-hi el Barri, o la Vila Nova, al costat de ponent de Vilafranca de Conflent, a cavall dels dos termes comunals, i el petit barri del Pont, proper a Fullà d'Avall.
Veïnat d'Avall, o Santa Eulàlia, o la Catllania miniatura|esquerra|La Catllania, o Veïnat de Baix miniatura|El Veïnat d'Avall en el cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) La Catllania, actualment Fullà d'Avall, o Veïnat d'Avall, també anomenat de Santa Eulàlia per la presència de l'església d'aquest nom, és el nucli septentrionalEl Veïnat d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN de Fullà.
Se l'anomena d'Avall perquè és el de menys alçada dins de la vall del Rotjà. Conté l'església de Santa Eulàlia de Fullà, el cementiri Nou, al Camp de la Fina, la Casa Popular de Vacances i la Casa del Comú de Fullà.
Veïnat del Mig, o Cassanet miniatura|esquerra|El Veïnat del Mig en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|Cassanet, o Veïnat del Mig Cassanet, actualment Fullà del Mig, o Veïnat del Mig, és el nucli que ocupaEl Veïnat del Mig en els ortofotomapes de l'IGN la posició central, entre els tres veïnats; és també a l'esquerra del Rotjà.
És el més modern dels tres, i conté l'escola de Fullà, a l'antiga seu de la Casa del Comú de Fullà, el càmping municipal la Rotjà i la majoria d'edificis comunals.
Veïnat d'Amunt, o Cercet miniatura|El Veïnat d'Amunt en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Cercet, actualment Fullà d'Amunt, o Veïnat d'Amunt, és el nucli meridionalEl Veïnat d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN de Fullà, i també el situat a més alçada dins de la vall. Conté l'església de Sant Joan Baptista de Fullà i, una mica separat al sud, el castell de la Bulella.
El Barri, o la Vila Nova SituatEl Barri, o la Vila Nova, en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Tet, és, de fet, un barri de Vilafranca de Conflent, anomenat Raval en aquella vila, tot i que és en part dins del terme comunal de Fullà.
El Pont miniatura|El Pont en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El barri del PontEl barri del Pont en els ortofotomapes de l'IGN és un petit barri de creació recent situat just al nord de Fullà d'Avall, a la dreta del Rotjà.
La Bulella La BulellaForma aprovada en el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. o la VolellaForma proposada per Becat, 2015. és un antic castell medieval, ara reconvertit en mas, que es trobaLa Bulella en els ortofotomapes de l'IGN a prop a migdia de Cercet, o Fullà d'Amunt. Conté la capella de Sant Bartomeu.
Sant Pere de la Roca, o Nostra Senyora de Vida L'antiga capella de Sant Pere de la Roca, actualment coneguda com a Nostra Senyora de Vida, és una església romànica situadaSant Pere de la Roca en els ortofotomapes de l'IGN al coster que es dreça a l'esquerra del Tet, a prop al nord-oest de la vila de Vilafranca de Conflent, en el sector anomenat, precisament, Sant Pere.
Sant Climent de Sagamà, o de la Serra La petita capella de Sant Climent de la Serra, o de Sagamà, ésSant Climent de Sagamà en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem oriental del terme, a l'alçada de Fullà del Mig, dalt de la carena que separa els termes de Fullà i de Cornellà de Conflent.
Els dòlmens de Fullà En el terme de Fullà es conserven diversos dòlmens: el dolmen de Cobartorat, els dòlmens de la serra de Santa Eulàlia i els dòlmens del pla d'Arques, en indrets diversos del terme, però amb un punt en comú: un lloc enlairat, normalment amb vista panoràmica.
L'estació de Vilafranca Malgrat ser l'estació de Vilafranca de Conflent, i trobar-seL'Estació de Vilafranca en els ortofotomapes de l'IGN al costat nord de la vila de Vilafranca de Conflent, és del tot dins del terme de Fullà, en aquell sector de Fullà que migparteix el terme vilafranquí, deixant la vila al sud i l'enclavament de Bell-lloc i el Fort Libèria al nord.
Els masos del terme En el terme de Fullà romanen dempeus i actius alguns dels molts masos que antigament formaven aquest poble d'hàbitat dispers, així com bona part de les barraques i cortals que completaven el nombre d'edificacions aïllades del terme. Així, s'hi poden trobar la barraca del Richon, el cortal del Deixona, el cortal del Fossa, el cortal del Mufla, el mas Batlle, el mas de la Fam, o del Sabre, o mas Pagès, el mas del Gil, el mas del Nené, el mas d'en Benissac, el mas d'en Queia, el mas Fabre, el mas Guiter, el mas Margall, o Castanyer i el mas Pi, a més de l'antic castell de la Bulella, ara convertit en mas. A part, hi ha diverses instal·lacions per a l'aprofitament de les aigües del Tet i el Rotjà, com la Resclosa de l'Ecoiffier i la Central Elèctrica. També cal tenir en compte els dos ponts del terme, el pont de Sant Andreu, o el pont Vell, o pont dels Frares.
Hidrologia Cursos d'aigua El Tet i el Rotjà, afluent del Tet, són els dos rius que conformen el terme de Fullà. El curs del Rotjà pel terme de Fullà és molt ajustat a llevant de la vall, lloc on el pendent cap a la carena és molt accentuat, i a penes hi ha afluents per la dreta. Tot just els còrrecs d'en Pauló i de Benissac a l'extrem meridional i el còrrec Saliner a prop del septentrional, just al nord del Veïnat de Baix. En canvi, la part occidental de la vall és considerablement menys costeruda, amb un pendent més gradual, i en provenen tot de còrrecs que aflueixen al Rotjà al llarg del terme de Fullà: el còrrec de Lassada i de Restrenyines, el dels Solans, o del Mas Guiter, amb els de Gilamoi i de l'Artiga del Doctor entre el Veïnat d'Amunt i el Veïnat del Mig, el còrrec de les Cabanes, abans de la Cabana, que flueix al costat de ponent dels veïnats del Mig i de Baix i s'aboca al Rotjà al nord del Veïnat de Baix, i hi aporta també els còrrecs de les Cabanasses, o de les Cabanes, abans de Pacull, del Bosc de Ramonet, de Tirallongues, de la Vinya Grossa, del Bac, de les Pinoses, de la Mola, o de Maurí, i de la Gavatxa. Al darrer tram pel nord del terme de Fullà discorren paral·lels al Rotjà els recs de Boera i del Molí, un a cada banda.
A l'esquerra del Tet, al coster de muntanya que pertany a Fullà, hi ha el còrrec dels Flagells (part superior), o de Sant Pere (part inferior), i el còrrec dels Horts, o de Tàrrega, a més d'altres còrrecs sense nom.
Canals d'irrigació La part més plana del terme té diversos canals d'irrigació, que permeten l'horticultura en aquells indrets per on passen. S'hi troben el rec de Boera, el de les Clotes, el de l'Espiauc, el del Molí, el d'en Conomari, o de Canova, el de Restrenyines, el rec Major, o dels Frares, el rec Major d'en Caçà i el rec Nou, o canal dels Ulls, a més del rec de l'Ecoiffier, que és una conducció d'aigües sense ús agrícola.
Orografia Alguns dels topònims del terme fullanenc reflecteixen formes de relleu o espais geogràfics destacats del terme. Així, s'hi troben obagues, com el Bac i el Bac del Gil; clots, com la Clota i el Clot de les Fonts; colls, com el coll de Fins, el coll de Saorra, o de Vernet i el coll de la Serra; coves, com la cova de Santa Magdalena i les Coves; muntanyes, com el Roc de Campanyà; plans, com el pla d'Anyella i el pla d'Arques; serres i serrats, com la Serra (dues de diferents amb el mateix nom), el Serrat de les Garberes, i solanes, com el Solà del Sacó i els Solans.
El terme comunal Les principals partides i indrets específics del terme de Fullà són l'Agulla, els Argelacs, l'Artiga del Doctor, l'Artigueta, Badabany, en Borrega, la Bulella, el Camí de Serdinyà, el Camp de la Mola, el Camp de la Plaça, el Camp dels Mirs, els Camps Centeners, els Camps Grans, Coberturat, Coll Basset, les Colomines, en Conomari, abans Comamari, les de Dellà, la Drecera, les Escoleres, les Estrades, les Estrilloles, l'Horta de Sant Pere, Lassada, la Masada, el Mas d'en Benissac, el Mas d'en Quela, el Molí, les Molleres, les Pinoses, abans la Serra, la Plaça de Sant Joan, el Pont, el Prat del Mas, els Prats Grans, la Riureda, la Roca de n'Ós, abans Roca Alta, Roc Campanyà, el Roc Colomer, la Ruta Nova, Santa Eulària (dues amb el mateix nom), Sant Climent, Sant Pere, la Vinya Grossa i les Vinyasses. Alguns són noms antics, ja entrats en desús, com Cantaperdiu, Madoncles, la Pedra Ferral, o la Pedra Foradada, Quer Agudell, Rederar, la Riera, Sagamà, Tàrrega, les Vernedes i el Voló.
Transports i comunicacions Carreteres