Taurinyà (, estàndard , en francès Taurinya, sense accent) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "De Taurinyà, ni dona, ni ca."
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1997. que Taurinyà prové del llatí Taurinius, amb el sufix de pertinença -anum. El nom Taurinius està atestat en inscripcions llatines. En el fet que manté el diftong au, enlloc de l'habitual reducció a o en català, hi incidiria una influència occitana, que manté el diftong, davant de l'evolució del català, que el simplifica. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Taurinyà en el Conflent El terme comunal de Taurinyà, de 145.000 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Taurinyà en els ortofotomapes de l'IGNTaurinyà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó, en una posició propera al centre de la comarca del Conflent, al seu sud-est. És molt a prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà, del terme veí de Codalet.
La comuna de Taurinyà és la vall de la Lliterà, o Ribera de Taurinyà, o Ribereta de Sant Miquel, quasi en la seva totalitat, des de la seva formació entre contraforts del Massís del Canigó, fins a la seva entrada en terme de Codalet, prop de Sant Miquel de Cuixà. És una vall esbiaixada de sud-est a nord-oest, amb el Canigó com a punt més elevat del terme, al sud del seu territori, emmarcada per dues carenes de contraforts del Canigó que separen Taurinyà dels termes veïns i de dues valls paral·leles.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Taurinyà miniatura|esquerra|Taurinyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Poble vell: placeta a la cruïlla dels carrers dels Baus, Nou i Fumat El poble de Taurinyà es trobaEl vell Taurinyà en els ortofotomapes de l'IGN en una petita elevació a l'esquerra de la Lliterà, molt a prop de l'extrem nord del seu terme comunal, que s'allargassà muntanya amunt pel Massís del Canigó cap al sud-est. El nucli antic era una petita agrupació de cases que tenia l'església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà i el seu cementiri en el seu extrem sud-est i les cases repartides al llarg del camí que resseguia la carena que separa la Lliterà (a llevant) del Còrrec de Vall Panera (a ponent). Era, per tant, un poble allargassat, que no formava, com és el cas d'altres pobles dels entorns, un nucli tancat o una cellera.
Més endavant es va formar un altre petit nucli més al nord-oest, al voltant del Carrer Nou, a l'extrem nord del qual hi ha l'Escola i la Casa del Comú, actualment tots dos en el mateix edifici, atès que l'edifici municipal ocupa l'antiga escola de nens, mentre que l'escola actual és a l'antiga escola de nenes. Més modernament, des del darrer terç del , Taurinyà s'ha estèsEl Taurinyà actual en els ortofotomapes de l'IGN al llarg de tot el costat oest del poble vell, en forma de cases unifamiliars envoltades de jardins i horts, en la zona més planera d'un terme comunal de per si orogràficament molt accidentat.
Corts L'antic veïnat de Corts ésLloc on era el veïnat de Corts en els ortofotomapes de l'IGN en el sector nord-oest del terme, també al nord-oest del poble de Taurinyà. En queda la coneguda com a Torre de Corts, l'església de Sant Valentí de Corts.
Les Torres de Bercer Tot i que són actualment desaparegudes, les Torres de Bercer estan citades en documents que parlen de les afrontacions del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Eren a la dretaLloc on eren les Torres de Bercer en els ortofotomapes de l'IGN de la Lliterà, al nord del terme comunal.
Llaceres, o les Llaceres En el contrafort nord-occidentalLloc on era Llaceres en els ortofotomapes de l'IGN del Roc Mosquit, entre 1.200 i 1.500 metres d'altitud, hi havia hagut el vilatgePàgina web de l'Ajuntament de Taurinyà on es parla de Llaceres pastoral de Llaceres o les Llaceres. Té tot un aplec de construccions de pedra seca relacionades amb el pasturatge: orris, com l'Orri d'en Ciscal o el del Clot d'en Baladre, parets per a escalonar feixes on es conreava principalment vinya, però també pomeres, oliveres i altres arbres, cortals i barraques de pedra seca.
El Salver, o els Salvers Al sud del poble de Taurinyà, a la Vall Panera, a l'esquerra del còrrec d'aquest nom, es trobaEl Salver en els ortofotomapes de l'IGN el lloc del Salver, o els Salvers, on hi hagué unes minesPàgina web de l'Ajuntament de Taurinyà on es parla del Salver de ferro, de les quals hi romanen dos forns i dues tremuges, a més de la mina de ferro, que s'han adequat perquè el lloc pugui ser visitat.
Els masos del terme El terme de Taurinyà no té pràcticament cap construcció aïllada destinada a habitatge. Ara bé, sí que s'hi troben la Barraca d'en Patert, les Barraques d'en Delòs, el Cortal Acezat, dos Cortal Colom, el Cortal Feliu, el Cortal Nicolau, el Cortal Pardinella, el Cortal Sagàs, el Mas de l'Artiga, el Molí, el Molí de Balaig, el Molí de l'Entrada de Balaig, l'Orri de Balaig, l'Orri dels Cortalets, l'Orri d'en Ciscal, l'Orri d'en Coronell, l'Orri d'en Feliu, o de les Feixes d'en Manxina, dos Orris d'en Manuel, la Trémie, el Túnel i la Usina. També es conserven les ruïnes del Barratge i dels Forns. Com a construccions religioses hi ha l'oratori de la Mare de Déu i l'Oratori de Sant Valentí. A causa de pertànyer a la zona més elevada del Massís del Canigó, a Taurinyà pertanyen la Casa Forestal de Balaig, el Refugi de la Jaça dels Cortalets, el Refugi o Xalet dels Cortalets i la Taula d'Orientació del Canigó. Resten algunes mostres de les antigues mines de Taurinyà: el Mener, o els Meners, el Mener de l'Or i els Meners, o Meners dels Salvers.
Hidrologia Cursos d'aigua La Ribera de Taurinyà, o Ribereta de Sant Miquel, o la Lliterà, afluent de la Tet, és el principal curs d'aigua del terme. Entorn seu s'articula la resta d'elements fluvials. La Lliterà s'origina sota mateix i al nord-est del cim del Canigó, des d'on davalla primer cap al nord i després decantant-se progressivament cap al nord-oest, i recull les aportacions de tot de canals (torrents pirinencs) i còrrecs: canals dels Cortalets, dels Belitres, de la Font de les Sordes, de les Sordes, del Davant del Prat, de Sant Joan, del Prat, de les Truges, de les Bigues, de Pontarrons, de l'Hort, de l'Avellanosa, o de la Balagosa, del Cabrer, Canal Verd, de Barejos, del Batlle, de la Cigalota, o de la Canaleta, de la Baga, de l'Escala de l'Ós, dels Grèvols, de Carrer Blanc, dels Estellers, abans de Pere Oliva, de la Canaleta, de Pere Oliva, de la Lloera i del Ramat. Més al nord d'aquest darrer torrent, passat el Roc del Gripau, reben el nom de còrrecs: Còrrec del Salt de l'Aigua, del Jual, del Molí, d'en Marimont, dels Terrers i de Vall Panera, curs d'aigua de llarg recorregut en part paral·lel a la Lliterà, i que aporta els còrrecs del Clot del Baladre, del Quintar, de la Font del Rei, de les Planes, de Vall Fortià, de l'Arbocer i de Corts, o Torrent dels Escorridors. Després del Còrrec de Vall Panera, la Lliterà rep encara els còrrecs de la Torre de Corts, de Feixans i de la Coma dels Ocells. Finalment, el Còrrec del Solà de Corts s'origina a Taurinyà però desemboca en la Lliterà dins del terme de Codalet, i a l'extrem nord de la comuna de Taurinyà neixen els còrrecs de les Artigues i de Corts (diferent de l'anterior), que davallen cap al terme de Rià i Cirac, afluents del riu Merder.
Fonts El terme de Taurinyà és ric en fonts; s'hi poden trobar les fonts de Flagells, de la Perdiu (font captada), de la Sauma, del Cadell, del Citralar, de l'Orriot, del Rei, dels Polls, d'en Feliu, d'en Lloris, d'en Matriça, d'en Terrissó, de Sant Joan, de Sant Valentí i la Font Envoad.
Altres Cal destacar que en la breu zona plana del nord del terme, ran de la Lliterà, hi ha el Rec de Boera, canal d'irrigació. A prop del límit sud del terme hi ha la zona de l'Estanyol, amb petits estanys de muntanya. Prop i al sud del poble, a la llera de la Lliterà hi ha el Gorg d'en Blandinat.
Orografia Les formes de relleu reflectides en la toponímia de Taurinyà són les següents:
Bagues Dues bagues que reben totes dues el nom de la Baga.
Balços Els Baus, o el Balç, que donen nom al carrer principal del poble.
Boscs Bosc de Balaig i Bosc Negre.
Clots Clot del Baladre, Clot dels Estanyola.
Colls Coll de Clarà, Coll de Fillols, Coll de les Voltes, Coll de Jual, Coll dels Cortalets, Coll de Milleres, Pas de les Truges, la Portella.
Comes Coma dels Ocells.
Costes Les Costes i les Costes de Sant Jaume.
Coves Cova del Mico.
Geleres Gelera del Canigó.
Muntanyes La Castella, o Pic de la Castella, Pic Baix del Canigó, Pic del Canigó, Pic de les Anyelles, Pic dels Pradells, Pic Jofre, Puig Barbet, o d'Estavell, Roc Mosquit i la Socarrada, o Puig de la Socarrada.
Planes Pla de la Gabriela, les Planes.
Roques Roca d'en Caime, Roca Negra, Roca Traucada, Roc del Gripau, Roc del Ram, Roc dels Belitres, Roc Miquelet, o del Miquelet i Roc Peirer.
Serres i serrats Serra de Feixans, Serra de les Anyelles, o Crestes del Barbet, la Serradeta, el Serrat i el Serrat dels Tres Termes.
Solanes Solà de Corts i la Solana.
Valls Vall, o Avetar, de Balaig, la Vallesa, Vall Fortià i Vall Panera.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Taurinyà són els següents: les Alzines, l'Apotrecaria, l'Arbocer, l'Artiga Blava, l'Artiga Rosta, les Artigues, Balaig, la Barrera, Blats de la Cigalota, la Boïga, la Bretxa Durier, el Cadiller, les Calces del Dimoni, Camí, o Costes, de Fillols, Camí dels Olius, Camí Vell de la Muntanya, Camp d'en Matriça, Camp d'en Tirinari, Camp Teuler, Cap Rec, la Cascada, Cassanet, la Castanyereda, la Cigalota, Clau Major, la Closa de Dalt, les Closes, Clos Sant Joan, la Colomina d'Avall, les Colomines de Dalt, el Conc, els Cortalets, Corts, les Deveses, Entrada de Balaig, l'Era Vella, l'Escala de l'Ós, les Esquerdes d'en Toni, l'Estanyol, els Estellers, les Estrilles, o les Trilles, la Falguerosa, Feixans de Baix, Feixans de Dalt, Feixes d'en Manxina, el Fornàs, el Forn de la Calç, Frisells, la Jaça dels Cortalets, la Jaça d'en Blantinat, el Jual, Llaceres, o les Llaceres, la Llongadera, la Llosa, Lluc, el Mall del Pi, Martisalem, els Olius, l'Orri d'en Feliu, l'Orriot, la Pastissera, el Pou, el Pouador, el Prat, el Prat del Sagristà, la Pujada del Molí, Querraig, el Quintar, el Ras dels Cortalets, el Riberal, el Riberal del Molí, la Roda, el Salt del Citralar, el Salver, les Sordes, les Tartelles, les Tarteres, la Terra Roja, els Terrers, els Terrers Blancs, la Tinada, els Tres Avets, Vistes de la Mar i la Ximeneia.
Transports i comunicacions Carreteres Una sola carretera travessa el terme de Taurinyà: la D - 27 (Prada - N - 116, a Serdinyà), que uneix Taurinyà amb Codalet (3,4 quilòmetres) i Prada (4,1), cap al nord, i amb Fillols (2,6), Vernet (4,7), Saorra (7,6), Aituà (9,8), Escaró (11,4), Joncet (13,8) i Serdinyà (15), cap al sud-oest. És una carretera llarga i recargolada, perquè està recorrent tota l'estona els contraforts septentrionals del Massís del Canigó.
Transport públic col·lectiu Taurinyà no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme