Sautó, antigament Saltó (, o , estàndard , en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent. En documents antics es parla de Saltó de Fetges. En efecte: inclou la població de Fetges.
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1997. que Sautó (Saltó) prové del llatí saltus (congost emboscat o paratge de bosc muntanyós), perfectament adient per al lloc on es troben el poble i el seu terme.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sautó en el Conflent El terme comunal de Sautó, de 84.300 hectàrees d'extensió és situat al centre de la zona occidental de la comarca. ÉsSautó en els ortofotomapes de l'IGNSautó a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN íntegrament a l'esquerra de la Tet, on s'enfila des de la mateixa llera del riu cap a les muntanyes que en tanquen la vall pel nord, que depassen els 2.000 m alt (la Tet hi discorre entre els 1.300 i els 1.100 m alt).
El límit nord del terme, amb Aiguatèbia i Talau, està format per la carena que s'estén entre el Puig de la Tossa, de 2.032,7 m alt, a l'oest, el Coll de Brilles, de 1964,8, el Pic de Figamà, de 2.029,8, el Coll de les Saleres Blanques, de 1.978,6, i el triterme entre Sautó, Aiguatèbia i Talau i Canavelles, a 1.980,7 m alt.
Pel costat de ponent, des de l'esmentat Puig de la Tossa, el termenal, amb la Llaguna, davalla cap al sud-oest, cap a la Serra de Coma Curta, al voltant dels 1.700 m alt, el Pla de l'Ós, cap als 1.600, fins que s'aboca en el Rialer, a 1.572,9 m alt. Aleshores segueix aquest afluent de la Tet fins que s'aboca en el riu principal, la Tet, a 1.530 m alt. Pel de llevant, el termenal, amb Canavelles un breu tram i amb Fontpedrosa després, davalla des del triterme abans esmentat cap al Serrat de Pijoa, d'uns 1.875 m alt, després cal al Serrat de la Verniola, d'uns 1.475 m alt, cap al Roc del Beç, a 1.316,8, cap al Roc de la Cova de la Guilla i el Roc del Castanyal, fins que arriba a la llera de la Tet a 1.158,4 m alt. El límit sud-occidental i meridional del terme de Sautó és sempre la Tet, entre els 1.572,9 i els 1.158,4 m alt expressats anteriorment. Fa de termenal amb Montlluís, Sant Pere dels Forcats, la Cabanassa, Planès i Fontpedrosa.
Sautó forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Termes municipals limítrofs:
Sautó miniatura|esquerra|Sautó en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El poble de Sautó, al bell mig del coster que forma el seu terme comunal El poble de Sautó és a propSautó en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est del centre del seu terme comunal, al bell mig del coster a mig camí entre la Tet i les muntanyes que tanquen la vall pel nord. És en un lleuger replà a la capçalera del Torrent (abans, Torrent del Roc de Tremolera).
És un poble no gaire agrupat, amb l'església de Sant Maurici i el cementiri annex en una posició central, decantat cap a l'oest. Al damunt del poble hi havia hagut el Castell de Sautó, que el 1639 ja consta com a destruït.
Fetges miniatura|esquerra|El poble de Fetges des del sud miniatura|Fetges en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Fetges és quasi a l'extrem sud-occidentalFetges en els ortofotomapes de l'IGN del terme municipal de Sautó, a peu de la carretera N - 116 a prop i al davant, a llevant, de la vila de Montlluís.
És un poble allargassat, estès de nord-oest a sud-oest, amb l'església de Sant Maurici allunyada a uns 250 metres del poble, al sud-est. Per la seva proximitat a Montlluís, a la pràctica ha esdevingut com un barri de la vila, i els habitants de Fetges se serveixen més de l'oferta de Montlluís que de la de Sautó.
La Cassanya Pràcticament l'únic mas del terme de Sautó, la Cassanya centra un petit territori i antic veïnat del sudLa Cassanya en els ortofotomapes de l'IGN del terme, ran de la Tet, que ha esdevingut molt important per a la comuna. En aquest territori, a més de la masia d'aquest nom, hi ha la Central Elèctrica de la Cassanya, el Pont Gisclard, o de la Cassanya, així com els revolts més importants de la carretera departamental N - 116 i la zona amb més revolts i túnels de la línia de ferrocarril del Tren Groc. És ran d'on hi va haver un important accident de ferrocarril l'any 1909, a la veïna zona del Pallat.
Gaurat Es coneix el nom d'un antic lloc, documentat el 965, el 1037 i el 1072 (villa Gauratone), situat al nord del terme de Sautó, però del qual es desconeix l'emplaçament exacte. No en queda cap mena de rastre, ni tan sols a la toponímia.
Els masos del terme Com s'ha dit a l'apartat anterior, en tot el terme de Sautó hi ha un sol mas, el de la Cassanya. La resta de construccions aïllades, fora dels dos nuclis de població, són construccions disperses l'Alberg d'Etapa de Muntanya, la Central Elèctrica de la Cassanya, el Corral de Figamà, els cortals de Nabella, del Serrat de Dalt i de Figamà, l'Estació (la Gara) de Sautó, el Molí, o Molí d'en Peirac. Hi havia hagut la Farga de la Cassanya i el Molí Vell, actualment desapareguts. També cal esmentar les fortificacions militars del Pic de Figamà i del Puig de la Tossa que, de fet, són totes dues majoritàriament dins del terme d'Aiguatèbia i Talau.
Obres d'enginyeria relacionades amb el ferrocarril miniatura|esquerra|El Pont de la Cassanya, o Gisclard El pas de la línia del ferrocarril, el Tren Groc, pel terme de Sautó, molt difícil per la complicada orografia local, ha deixat notables obres d'enginyeria duta a terme, com era costum a l'època, per enginyers militars. D'una banda cal citar els túnels, llargs i de traçat sinuós, com el Túnel del Pallat i el de Terra Blanca, la Casa Cantonyera del Pallat i els ponts: el Pont de la Cassanya, o Pont Gisclard (només la meitat oriental en terme de Sautó), el Pont de Fetges i el Pont del Verger, tots tres sobre la Tet, però només el primer fet per al ferrocarril. A la zona on hi ha el Túnel i la Casa Cantonyera del Pallat, i procedent del Pont Gisclard, és on hi va haver el terrible accident l'any 1909.
Hidrònims Cursos d'aigua El principal curs d'aigua del terme de Sautó és, indubtablement, la Tet, però només la seva riba esquerra pertany a aquest terme. L'orografia del terme no permet l'existència de gaires, ni grans, afluents de la Tet. Són, llevat del Rialer, al límit amb la Llaguna, principalment torrents de muntanya, que davallen pel coster on es troben els pobles de Sautó i Fetges. De ponent a llevant, es poden trobar el Còrrec de Fetges, que passa pel sector de llevant del poble d'aquest nom, el Còrrec de la Cova, el de la Cassanya, el de la Coma, el de Terra Blanca, el Torrent de Rafinat, el del Roc de Tremolera, que passa pel poble de Sautó i sol ser denominat, senzillament, el Torrent i hi aporta també el Còrrec de Torrents i el Torrent de Cal Correixist, després el Còrrec de Costa Llisa, i finalment, a l'extrem de llevant, el Còrrec de Nabella. Just al nord-oest del terme, però, hi ha el Còrrec de Coma Ermada, que davalla cap al Rialer, en terme de la Llaguna.
Fonts i basses Només hi ha tres fonts destacades, en tot el terme, i totes tres a Sautó: la de Cal Sastre, la del Carrer de Dalt i la del Xiulaire. Al Pla de l'Ós hi ha el Bassí del Pla de l'Ós.
Canals d'irrigació Travessa la part més baixa del terme de Sautó l'important Canal de Llar i Canavelles, que capta l'aigua de la Tet a prop al sud-oest de Fetges a 1.481,5 m alt, i posteriorment travessa tot el terme de Sautó a una alçada similar, a 1.468 m alt. Després surt cap als pobles de Llar i Canavelles, dels quals pren el nom. A part, hi ha també el Rec de la Solana. A més, al servei de la central elèctrica hi ha la Resclosa, el Canal de la Central i la Conducció Forçada.
Orònims Els topònims que indiquen formes de relleu o espais geogràfics específics es poden classificar en clots, com el Clot, el Clot de Canals i els Clots de Figamà; colls, com el Coll de Brilles i el Coll de les Saleres Blanques; comes, com la Coma, la Coma de Borda, l'Escometa, o la Cometa i les Escometes, o les Cometes; costes, com la Costa del Durater i Costa Llitja; muntanyes, com el Pic de Figamà; planes, com el Pla de l'Orri, el Pla de l'Ós, el Planal del Prat de l'Obra; roques significatives, com el Roc dels Coloms i el Roc de Nostra Senyora, i serres i serrats, com el Serradal, la Serra de Coma Curta, la Serra de les Saleres de Pedres Blanques de Figamà, el Serrat de Font de Brilles, el Serrat de la Roberda, el Serrat del Pla de l'Ós, el Serrat de Pijoan, el Serrat de Ventafarines, el Serrat de Vernola, o dels Rocs de Cauquils, i el Serrat de Tabella.
El terme comunal miniatura|El terme de Sautó i Fetges, des del sud Les partides cadastrals i altres indrets específics d'aquest terme són els Abeuradors, l'Arca, l'Avellanosa, els Barriners, les Bosiguetes, abans les Bosigues, el Bosquet, el Camp de la Barba, els Camps de Bigorra, els Camps d'Estiu, els Camps Grans, la Canaleta, les Carboneres, la Cassanya, Castilló, Clavera, o Bosc de Clavera, les Closes d'en Font, els Cortalets, el Cortal de la Pedra, les Coves, la Farga, Figamà, la Font de la Martina, la Font del Llamp, la Font del Pou, Gaurat (nom antic), la Guàrdia, l'Illa dels Pixadors, Menegal, Menerac, els Meners, les Menrades, el Moixerol, el Molí, les Molleres de l'Esteve, Montellà, Nabella, l'Oratori, el Pallat, Peça Rodona, la Planada, el Pont de la Tet, Prades del Batlle, Prat de Capella, Prats d'Albet, Prats dels Pins, els Rentadors, les Ribes, Roca Podrida, la Ruireda, abans, la Roureda, Terra Blanca, el Toll, els Torrents i la Tossa.
Alguns són senyals termenals: la Creu de la Collada de Font de Brilles, la Creu de la Font del Toll, la Creu del Camp del Puig, la Creu del Camp d'en Viader, la Creu del Coll de les Saleres Blanques, la Creu o Roc de les Carboneres, la Creu del Planal del Prat de l'Obra, la Creu del Serrat de la Tossa, o del Serrat de Font de Brilles, la Creu del Serrat del Bosquet, el Piló, el Piló del Planal de Figamà, el Prat de l'Anglès, el Prat d'en Tallant, el Roc de la Castanyal, el Roc de la Cova de la Guilla, el Roc del Beç, el Roc del Cap dels Clots de Figamà, el Roc del Torrent de Lior, el Roc de les Saleres Blanques de Figamà, el Roc del Serrat de Pijoan i el Roc de la Serra de Coma Curta.
Transports i comunicacions Carreteres Solca l'extrem meridional del terme de Sautó, de forma paral·lela a la Tet, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent, que, venint de Perpinyà, té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet fins a Vilafranca de Conflent, i després la major part per l'esquerra, permet d'arribar a Perpinyà en 80 quilòmetres; és a 29,5 quilòmetres de Vilafranca de Conflent, a 35,5 de Prada, a 46 de Vinçà, d'una banda (cap a llevant), citant només algunes de les poblacions, i a 20 de la Guingueta d'Ix, a 2 de Montlluís, de l'altra (cap a ponent). Aquesta carretera ressegueix el traçat de l'antiga Via Confluentana medieval i possiblement romana.
D'altra banda, la D - 10 (N - 116, a Fetges - Sautó) permet arribar fins a Sautó des de Fetges i la carretera general, des de Fetges, en 2,5 quilòmetres.
Transport públic col·lectiu