Toès i Entrevalls (, estàndard , en francès i oficialment Thuès-Entre-Valls) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
El terme de Toès i Entrevalls comprèn tradicionalment quatre nuclis de població: el Bac, antigament Toès d'Entrevalls o, en documents d'època moderna, Toès de l'Abat, la Solana, o Toès de Llar, l'Església, o Veïnat de l'Església i, ja desaparegut, Entrevalls. Cal tenir en compte, tanmateix, que els Banys de Toès, al nord-est del terme comunal, són dins del terme veí de Nyer.
Etimologia Contra algunes teories, que postularien que el nom de Toès ve de la seua posició geogràfica, puix que designa el clot, Joan Coromines proposa una interpretació ben diferent. En una llarga exposició a l'Onomasticon Cataloniae, Coromines planteja d'una banda un ètim grec per a l'arrel del mot, tŭe, d'origen preromà, tal vegada amb una bilabial b o una v, com apareix a les formes més antigues (Tobese, Touese), i de l'altra un sufix -ĕsse o -ĕse, afegit a l'ètim anterior. Es tractaria, doncs, d'un topònim d'origen preromà.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Toès i Entrevalls en el Conflent El terme comunal de Toès i Entrevalls, de 204.100 hectàrees d'extensió és situat bàsicament a la dreta de la Tet, tot i que té una petita franja paral·lela al riu a la seva esquerra; en aquesta franja de l'esquerra del riu es troba el barri de la Solana de Toès, o Toès de Llar. És a la vall baixa del Torrent de Carançà i del Torrent de Faget. Està situatToès i Entrevalls en els ortofotomapes de l'IGNToès i Entrevalls a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la zona sud-oest de la comarca. Toès i Entrevalls és en el dinovè lloc entre les comunes i municipis amb menys població dels Països Catalans, l'onzè de la comarca del Conflent.
El terme, que té una forma irregular, una mena de lletra pi (π) amb la pota de l'esquerra més llarga que la de la dreta, està conformat per dues parts diferents. La meitat esquerra pertany a la vall del Torrent de Carançà, íntegrament a la part baixa, septentrional, incloent-hi les Gorges de Carançà, a més de tot el vessant occidental de la riba esquerra de la vall del torrent, a la zona de Campilles. La meitat de la dreta és la vall del Torrent de Faget, així com la carena que separa aquestes dues valls. Precisament en aquesta carena es troba el poble d'Entrevalls.
La vall del Torrent de Carançà només pertany al terme de Toès i Entrevalls en el seu tram baix. L'alt és del tot dins del terme de Fontpedrosa, el tram mitjà, entre la Pedra Dreta i, pràcticament, les Gorges de Carançà, és migpartit entre Nyer (riba dreta i, per tant, vessant oriental de la vall) i Toès i Entrevalls (riba esquerra i, per tant, vessant occidental de la vall). Finalment, el tram baix de la vall del Torrent de Carançà, des de les gorges esmentades cap al nord, fins al seu abocament en la Tet, pertany del tot a Toès i Entrevalls. Delimita pel costat de ponent aquest fragment de territori, una línia marcada principalment per carenes: des de la Pedra Dreta, a 1.659,2 m alt, puja per una petita carena cap al nord-oest cap a la Serra de les Torres i el Pic Gallinàs, de 2.622,3 m alt, que és el punt més enlairat del terme de Toès i Entrevalls. Des d'aquest cim, el termenal davalla mitjançant el Torrent de la Sorda cap al nord-oest, fins que arriba a la Tet a 925,2 m alt, a ponent del Pont de Molines i del veïnat de Toès d'Entrevalls. En aquest mateix sector, a llevant, el termenal segueix la llera del Torrent de Carançà des de la Pedra Dreta fins al meandre anterior a les Gorges de Carançà, on deixa de ser termenal a 1.078,7 m alt.
En el punt on deixa el Torrent de Carançà, el límit sud d'aquest sector de terme és una línia recta cap a llevant que s'enfila fins a 1.883,5 m alt, a la carena que separa les dues valls: la dels torrents de Carançà i de Faget. És el punt on comença, de fet, l'antic territori d'Entrevalls. La carena que separa les dues valls continua cap al nord-oest, davallant progressivament fins al mateix poble de Toès, a 825 m alt. L'antic territori d'Entrevalls correspon a la meitat, aproximadament, del territori actual. Comença en el punt de la carena acabat d'esmentar, i segueix aquesta carena cap al sud-est fins al Roc dels Cimbells, de 2.270 m alt, des d'on davalla per carenes, principalment, cap al nord passant pel Collet de la Rabadana, de 2.139,3 m alt, el Roc dels Traspassats, de 2.037,8, el Collet de l'Ànima Blanca, de 1.951,1, després gira cap al nord-oest per tal de seguir el Serrat de Faget, i baixa sempre seguint una carena fins a tocar la Tet a prop a ponent dels Banys de Toès, a 736,5 m alt, que representa el punt més baix de tot el terme de Toès i Entrevalls.
El termenal nord del terme de Toès i Entrevalls és una línia més o menys paral·lela al curs de la Tet, seguint aproximadament una cota entre 815 m alt a ponent i 780 a llevant, que deixa una franja a l'esquerra de la Tet que en el seu punt més ample arriba a 125 metres. El terme inclou boscos importants, com el d'Entrevalls i el de Campilles, tots dos procedents dels dominis reials (per això són estatals i no comunals).
El terme comunal de Toès i Entrevalls està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs:
Toès de Llar miniatura|esquerra|Toès de Llar, en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Toès de Llar, també anomenat la Solana, o la Solana de Toès, abans Veïnat de la Solana, és actualment un barri del poble de Toès situatToès de Llar en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Tet, davant mateix del barri de Toès d'Entrevalls, també anomenat el Bac o, en documents d'època moderns, Toès de l'Abat, Toès del Bac, abans Veïnat de la Baga. El tros de territori on es troba aquest veïnat antigament havia estat part del terme de Llar, cosa que es reflecteix en un dels noms del veïnat.
És un poble allargassat que segueix el traçat de l'antiga carretera general. En l'actualitat, la carretera té un nou traçat que fa la volta pel nord del nucli urbà, seguint el termenal amb Canavelles, i el seu traçat antic ha esdevingut el carrer major del poble (carrer de la Solana, on hi ha la Casa del Comú). Té el seu origen en un hostal de camí ral, l'Hostal del Pou citat el 1530.
Toès d'Entrevalls miniatura|Toès d'Entrevalls en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El veïnat de Toès d'Entrevalls, també anomenat Toès del Bac i el Bac, abans, Veïnat de la Baga i, en època moderna, Toès de l'Abat, ésToès d'Entrevalls en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Tet, davant mateix i al sud-oest de Toès de Llar.
El veïnat està format per un parell o tres de carrers, a l'entorn del que havia estat el Molí i la Farga de Toès, orígens d'aquest veïnat: ho recorden el Carrer del Molí i el Carreró, o Atzucac, de la Farga. També hi ha el carrer del Bac, antic carrer principal del veïnat. Al costat sud-oest del poble hi ha el gran aparcament preparat per als visitants de les properes Gorges de Carançà, situades uns 800 metres aigua amunt del Torrent de Carançà, que passa pel costat de ponent del poble.
Veïnat de l'Església miniatura|esquerra|El Veïnat de l'Església en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El Veïnat de l'Església, actualment conegut simplement com l'Església és el nucli de Toès on hi ha l'església parroquial de Sant Genís. És al sud-estEl Veïnat de l'Església en els ortofotomapes de l'IGN dels altres dos veïnats, a la dreta de la Tet, lleugerament aturonat respecte del riu i dels altres veïnats.
El Veïnat de l'església s'organitza en un carrer únic, anomenat Carrer de l'Església. Aquest veïnat és el nucli primigeni del poble de Toès.
Entrevalls miniatura|Entrevalls en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Entrevalls, un dels pobles que donen nom a la comuna, és actualment en ruïnes. Està situatEntrevalls en els ortofotomapes de l'IGN a la carena que separa les valls dels torrent de Carançà i de Faget. Actualment s'hi troba, aprofitant algunes restes de les cases del poble desaparegut, el Refugi d'Entrevalls. L'església de Sant Joan Evangelista d'Entrevalls era l'església del poble. Romànica, hi roman l'edifici, bastant sencer.
Alberet Alberet fou un veïnat, ara del tot abandonat, sorgit a l'entorn del gros Mas d'Alberet, actualment també abandonat. Era aturonatLloc on era Albaret en els ortofotomapes de l'IGN a 1.400 m alt en el sector nord-oest del terme, en un altiplà que conforma una clariana ampla dins de l'entorn boscós d'aquest sector del terme comunal. El lloc és esmentat des d'abans del 878 (Albaretum), i com a pasquer d'Alberet encara apareix en documents del 1494.
Camí de Toès a Entrevalls És destacable la conservació del camí romànic de Toès a Entrevalls, gairebé del tot conservat entre els dos pobles. SurtEl Camí de Toès a Entrevalls en els ortofotomapes de l'IGN de la part més alta del Veïnat de l'Església i s'enfila muntanya amunt cap a llevant fent ziga-zagues fins a arribar al poble d'Entrevalls.
Els masos del terme El terme de Toès i Entrevalls tenia un sol mas, el Mas d'Alberet, que antigament havia estat un llogaret. La resta de construccions dedicades a l'habitatge humà són en algun dels tres veïnats de Toès. El mateix poble d'Entrevalls és també en ruïnes. La resta de construccions isolades del terme eren dedicades al pastoreig o al treball del bosc. Així, hi ha cabanes: la Cabana de la Balmera, la de la Jaça dels Anyells de Borgunyà, la de les Tors de Baix, la de les Tors de Dalt, la del Pelat, la dels Traspassats, ja damunt del termenal amb Nyer, les Cabanes de Campilles i les del Planell de Campilles. Hi ha també la Balma del Prat del Roig, balma habilitada com a cabana, el Casot de Brilles, la Central Elèctrica de Toès, el Refugi de Donapà i el Refugi d'Entrevalls, de l'entitat gestora estatal dels boscs. Hi ha bastants cortals: la Coma, que és en ruïnes, abans Cortal d'en Pagès, o d'en Tarà, el Cortal de Campilles, el de Faget i el del Camp del Guillem, a més d'altres considerats ja noms antics, en desús: Cortal de Brilles, o d'en Bordes, Cortal de Campilles, o d'en Podades, Cortal del Camp del Perol, o del Solonat, Cortal dels Cóms, o del Mallerot, i Cortal d'en Lafont.
A part de les dues estacions, la nova i la vella, a Toès i Entrevalls hi ha nombrosos ponts: Pont Canal, Pont d'Alberet, Pont dels Banys, Pont del Torrent Roig i Pont de Molines.
Hidrònims Cursos d'aigua La Tet, el Torrent de Carançà i el Torrent de Faget, o Real, són els principals cursos d'aigua del terme de Toès i Entrevalls. A més, el límit de ponent del terme és marcat pel Torrent de la Sorda, que recull, des del terme de Toès i Entrevalls, el Còrrec del Pegaire i el de la Font de Dalt. Més a llevant, afluent directe de la Tet, hi ha el Torrent de Ramonalls, i encara més a llevant, es troba ja el Torrent de Carançà. Aquest torrent, dins del terme de Toès i Entrevalls, rep per l'esquerra el Canal de l'Avet, al límit sud, el Còrrec de la Balmera, amb els dos còrrecs de les Tors, el Torrent Roig, amb el de Prat de Tres Diners, i el de Campilles, abans que el Torrent de Carançà entri plenament dins d'aquest terme comunal. A la zona de les Gorges de Carançà rep per la dreta el Canal Gros, amb el del Bardot, després el de la Guilla i tot seguit el Còrrec del Camp del Bosc; després, ara per l'esquerra, el Torrent del Bosc d'en Roig. Tot seguit, i ja fins a la Tet, no rep cap més afluent significatiu, però supera dos salts: el del Lindo i el del Pobre (abans el torrent ha passat per tres salts més). Entre ells hi ha la Roca Foradada.