Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541. L'orde dels jesuïtes es dedica a l'ensenyament i al treball missioner. Els seus membres estan obligats per un (quart) vot especial d'obediència al sobirà pontífex a estar a punt per complir missions papals especials. La societat va tenir un paper important durant la Contrareforma.
Ignasi va ser assenyalat com un inspirat director espiritual. Va registrar el seu mètode en un famós tractat anomenat Exercicis espirituals, un senzill conjunt de meditacions, oracions i altres exercicis mentals, publicat per primera vegada el 1548. Es coneix com a "espiritualitat ignasiana".
Ignasi va ser beatificat el 1609 i canonitzat, rebent el títol de sant el 12 de març de 1622. La seva festa se celebra el 31 de juliol. És el patró de les províncies basques de Guipúscoa i Biscaia, així com de la Companyia de Jesús. El papa Pius XI el va declarar patró de totes les retirades espirituals el 1922. Ignasi també és el principal patró dels soldats.
Biografia Primers anys esquerra|180px|miniatura|Santuari de Loiola, a Azpeitia, construït sobre la casa natal d'Ignasi Íñigo López de Loyola (més completament, de Oñaz y Loyola; a vegades erròniament anomenat de Recalde) va néixer al municipi d'Azpeitia al castell de Loiola, a l'actual Gipuzkoa. Era el més petit de tretze nens. Els seus pares es deien Don Beltrán i Doña Marina. La seva mare va morir poc després del seu naixement, i va ser posat a càrrec de María de Garín, l'esposa del ferrer local, que el va criar.Page 9, Ignatius of Loyola, the Psychology of a Saint; W.W Meissner SJ MD, Yale University Press, 1992
Va ser batejat Íñigo, derivat de Sant Enec (Innicus) (basc: Eneko; castellà: Íñigo), abat d'Oña, i un afectuós nom diminutiu basc medieval que significa "el meu petit". Article in Spanish No és clar quan va començar a utilitzar el nom llatí "Ignasi" en lloc del seu nom de bateig "Íñigo"". L'historiador Gabriel María Verd diu que Íñigo no tenia intenció de canviar el seu nom, sinó que va adoptar un nom que creia que era una simple variant pròpia, per utilitzar-lo a França i Itàlia car, com ell mateix deia, «per ser més comú a les altres nacions» o «per ser més universal».Joan del Carmel. Mosaic espiritual, pàg. 13. on s'entenia millor. Íñigo va adoptar el cognom "de Loyola" en referència al poble basc de Loiola on va néixer.
Carrera militar miniatura|esquerra|Ignasi amb armadura, en una pintura del segle XVI De nen Íñigo es va convertir en patge al servei d'un familiar, Velázquez de Cuéllar, tresorer (contador major) del regne de Castella.
De jove, Íñigo estava interessat en els exercicis militars i el desig de fama el conduïa. Va emmarcar la seva vida al voltant de les històries d'El Cid, els cavallers de Camelot i la Cançó de Roland.<ref>Irònicament, la "Cançó de Roland mostra a Roland com a mort pels moros, quan històricament va ser mort a mans de bascs com el mateix Íñigo.</ref> Es va unir a l'exèrcit als disset anys i, segons un biògraf, es va estirar "amb la capa oberta per revelar la seva mànega ajustada i les botes; una espasa i una daga a la cintura". Segons un altre, ell era "bon vestit, ballarí expert, aficionat a la dona, sensible a l'insult i un espadat punyent que va utilitzar el seu estatus privilegiat per fugir del processament per delictes violents comesos amb el seu germà sacerdot a temps de carnaval".
El 1509, amb 18 anys, Íñigo va prendre les armes per a Antonio Manrique de Lara, 2n duc de Nájera. Les seves qualitats de diplomàcia i lideratge li van valer el títol de "gentilhome", i el van fer molt útil per al duc.Vegeu Thomas Rochford, title=St. Ignatius Loyola: the pilgrim and man of prayer who founded the Society of Jesus "St. Ignatius Loyola: the pilgrim and man of prayer who founded the Society of Jesus", accessed 15 November 2007.] Sota la direcció del duc, Íñigo va participar en moltes batalles sense ferides. Tanmateix, a la batalla de Pamplona del 20 de maig de 1521, va resultar greument ferit quan una expedició franco-navarresa va assaltar la fortalesa de Pamplona i una bala de canó que va fer un rebot contra un mur proper, li va trencar la cama dreta. Íñigo va ser retornat al castell del seu pare a Loyola, on, en una època anterior als anestèsics, es va sotmetre a diverses operacions quirúrgiques per reparar la cama, amb els ossos posats i trencats. Al final, les operacions van deixar la cama dreta més curta que l'altra. Seria coix la resta de la seva vida, amb la seva carrera militar acabada.
Conversió i visions religioses miniatura|esquerra|Manresa, capella de la cova de Sant Ignasi on Ignasi va practicar l'ascetisme i va concebre els seus Exercicis espirituals Mentre es recuperava de la cirurgia, Íñigo va experimentar una conversió espiritual i va discernir una crida a la vida religiosa. La seva estimada cunyada, Magdalena d'Araoz, va optar per portar-li textos per llegir que sabia que l'ajudarien a trobar-se amb el Déu viu, mentre es recuperava. Com que els romanços cavallerescos que li agradaven llegir no estaven disponibles al castell, va venir a llegir textos religiosos sobre la vida de Jesús i sobre la vida dels sants.
L'obra religiosa que més li va cridar l'atenció va ser la De Vita Christi de Ludolph de Saxònia.De Vita Christi és un comentari sobre els Evangelis, usant extractes de les obres de 16 Pares de l'Església, i citant especialment a Gregori el Gran, sant Basili, Agustí d'Hipona i Veda el Venerable. La compilació d'aquesta obra li va costar uns quaranta anys a Ludoph. Aquest llibre influiria tota la seva vida, inspirant-lo a dedicar-se a Déu i a seguir l'exemple de Francesc d'Assís i d'altres grans monjos. També va inspirar el seu mètode de meditació, ja que Ludolph proposa que el lector se situés mentalment a l'escena de la història de l'Evangeli, visualitzant el pessebre al Naixement, etc. Aquest tipus de meditació, coneguda com a simple contemplació, va ser la base del mètode que sant Ignasi promouria en els seus Exercicis espirituals.Sr Mary Immaculate Bodenstedt, "The Vita Christi of Ludolphus the Carthusian", a Dissertation, Washington: Catholic University of America Press 1944 British Library Catalogue No. Ac2692.y/29.(16)."The Vita Christi" by Charles Abbot Conway Analecta Cartusiana 34"Ludolph's Life of Christ" by Father Henry James Coleridge in The Month Vol. 17 (New Series VI) July–December 1872, p. 337–370 miniatura|Visió de Sant Ignasi de Loyola sobre Crist i Déu Pare a La Storta de Domenichino A banda de somiar amb imitar els sants en les seves lectures, Íñigo encara perdia la ment sobre què "faria al servei del seu rei i en honor de la dama reial de la qual estava enamorat".El relato del peregrino – punt 7 Amb prudència, va arribar a adonar-se de l'efecte posterior de tots dos tipus de somnis. Va experimentar una desolació i una insatisfacció quan es va acabar el somni d'heroisme romàntic, però, el somni sant va acabar amb molta alegria i pau. Va ser la primera vegada que va aprendre sobre el discerniment.
Després de recuperar-se prou per tornar a caminar, Íñigo va decidir iniciar un pelegrinatge a Terra Santa per "besar la terra per on havia caminat el nostre Senyor", i fer penitències més estrictes. Va pensar que el seu pla estava confirmat per una visió de la Mare de Déu i del nen Jesús que va experimentar una nit, cosa que li va resultar en un gran consol. El març de 1522 va visitar el monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat. Allà, va examinar detingudament els seus pecats passats, va confessar, va donar la seva roba fina als pobres que va conèixer, va portar una "roba de tela de sac" i després va penjar l'espasa i el punyal a l'altar de la Mare de Déu durant una vetlla nocturna al santuari la nit del 24 al 25 de març de 1522.
Des de Montserrat es va dirigir cap a la propera ciutat de Manresa, on va viure durant aproximadament un any, demanant almoina i, finalment, fent tasques a un hospital local a canvi de menjar i allotjament. Sembla que la seva estada a Manresa és deguda que la ciutat de Barcelona, des d'on volia embarcar, es trobava tancada per por de la pesta que assolava la regió.MATA, Jordi. «Hostes vingueren... Ignasi de Loiola». Sàpiens [Barcelona], núm. 111 (desembre 2011), p. 16. ISSN 1695-2014 Durant diversos mesos va passar bona part del seu temps pregant en una cova propera on va practicar un ascetisme rigorós, pregant durant set hores al dia i formulant els fonaments dels seus exercicis espirituals.
Íñigo també va viure una sèrie de visions a plena llum del dia mentre estava a l'hospital. Aquestes visions repetitives van aparèixer com "una forma a l'aire propera a ell i aquesta forma li va donar molt de consol perquè era molt bella ... d'alguna manera semblava tenir la forma d'una serp i tenia moltes coses que brillaven com els ulls, però no eren ulls. Va rebre molta delícia i consol en veure aquest objecte ... però quan l'objecte va desaparèixer va quedar desconsolat".Jean Lacouture, Jesuits, A Multibiography, Washington, D.C.: Counterpoint, 1995, p. 18. Va arribar a interpretar aquesta visió com a naturalesa diabòlica.
Pelegrí a Terra Santa Finalment es va embarcar a Barcelona el 18 de febrer de 1523, va passar la Pasqua a Roma, va prendre una altra nau a Venècia amb rumb a Xipre i d'allà es va traslladar a Jaffa, arribant el 25 d'agost per dirigir-se a Jerusalem.Longchamp, Albert - "Vida de san Ignacio de Loyola – p.35-39 El setembre de 1523, Íñigo va peregrinar a Terra Santa amb l'objectiu d'instal·lar-s'hi. Va romandre allà del 3 al 23 de setembre, però va ser enviat de tornada a Europa pels franciscans.Dotze anys després, trobant-se davant del papa amb els seus companys, Ignasi proposaria de nou enviar els seus companys com a emissaris a Jerusalem. Jean Lacouture, Jesuits, A Multibiography, Washington, D.C.: Counterpoint, 1995, p. 24.
Període d'estudis Va tornar a Barcelona i als trenta-tres anys va assistir a una escola pública gratuïta per preparar-se per a l'accés a la universitat, estudiant gramàtica a l'escola del mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. Va continuar a la Universitat d'Alcalá,Actualment es tracta de la Universidad Complutense de Madrid, no pas la Universidad de Alcalá, creada el 1977. on va estudiar teologia, lògica, física i llatí des de març de 1524 fins a juny de 1527.Longchamp, p.48
Allà es va trobar amb diverses dones devotes que havien estat cridades abans per la Inquisició. Aquestes dones eren considerades alumbrados (Illuminati), un grup relacionat en el seu zel i espiritualitat amb les reformes franciscanes, però havien incorregut en una creixent sospita dels administradors de la Inquisició. Una vegada, quan Íñigo predicava al carrer, tres d'aquestes dones devotes van començar a experimentar estats extàtics. "Un va caure sense sentit, un altre de vegades va rodar per terra, un altre s'havia vist agafat per convulsions o estremir-se i suar d'angoixa". La sospitosa activitat es va produir mentre Íñigo havia predicat sense llicenciatura en teologia. Com a resultat, la Inquisició el va destinar a un interrogatori, però posteriorment va ser alliberat.Jesuits, A Multibiography by Jean Lacouture, p. 27–29, Washington, D.C.: Counterpoint, 1995 En sortir de la presó viatja a Salamanca, on continua els estudis. Però novament se'l processa i se li prohibeix predicar i ensenyar matèries teològiques per no haver fet suficients estudis. Ignasi decideix marxar el febrer de 1528 a París.