El cisteller de Córdoba (Asthenes wyatti - grup sclateri) era una espècie d'ocell de la família dels furnàrids (Furnariidae). La taxonomia d'aquest grup de subespècies és controvertida, amb alguns autors considerant-la com una espècie plena, i altres un grup de subespècies del cisteller de Wyatt (Asthenes wyatti). És nativa de regions andines del centre oest d'Amèrica del Sud.
Aquesta pàgina segueix el criteri de considerar-la un grup de subespècies de A. wyatti incloent-hi punensis, cuchacanchae, lilloi i brunnescens) seguint el criteri del Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife. Les diferències morfològiques i vocals són lleus i hi ha una zona d'intergradació des del sud-est del Perú fins al nord-oest de Bolívia.
Distribució i hàbitat miniatura|Rostollada amb la Laguna Verde al fons (Potosí - Bolivia). Es distribueix al llarg dels Andes i adjacents, des de l'extrem sud-est del Perú, per l'oest de Bolívia, fins al nord-oest i centre oest de l'Argentina.
Aquest grup de subespècies és considerada poc comú i local en els hàbitats que li són naturals: les pastures de la Puna, rostollades i formacions rocoses disperses, i les vores d'arbusts de Polylepis, entre els 1800 i 4000 m d'altitud.
Taxonomia i sistemàtica miniatura|Thripophaga sclateri (Asthenes sclateri), il·lustració de Keulemans, per "The Ibis", 1883. La subespècie A. wyatti sclateri va ser descrita per primera vegada per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis el 1878 sota el nom científic Synallaxis sclateri i la localitat tipus "Serralades de Còrdova, Argentina".
Les classificacions Manual dels ocells del món (HBW), Birdlife International (BLI), i més recentment el Congrés Ornitològic Internacional (IOC), i la Clements checkist/eBird consideren al present grup de cinc subespècies, com coespecífica amb Asthenes wyatti pel fet que les diferències morfològiques i la regió del llac Titicaca.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic sclateri commemora el zoòleg britànic Philip Sclater (1829–1913).
Subespècies El grup es conforma de cinc subespècies, amb la distribució geogràfica corresponent:
A. w. punensis (Berlepsch & Sztolcman, 1901) – conca del llac Titicaca a l'extrem sud del Perú (sud de Puno) i oest de Bolívia (La Paz). A. w. cuchacanchae (Chapman, 1921) – Andes del centre de Bolívia (Cochabamba, Potosí, també registres visuals a Chuquisaca i Tarija) i nord-oest de l'Argentina (Salta). A. w. lilloi (Oustalet, 1904) – Andes del nord-oest de l'Argentina (Catamarca, Tucumán, La Rioja). A. w. sclateri (Cabanis, 1878) – centre nord de l'Argentina (Serralades de Córdoba i muntanyes adjacents a la regió). A. w. brunnescens (Nores & Yzurieta, 1983) – centre de l'Argentina (Serra de San Luis).
Referències
Córdoba Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud