El cisteller gorjanegre Rev. 29/04/2021 (Asthenes harterti) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca.
Descripció alt=Primer pla d'un cisteller gorjanegre|miniatura|Primer pla d'un cisteller gorjanegre. El cisteller gorjanegre fa de 17 a 18 cm de llarg i pesa de 12 a 14 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen la cara de color marró vermellós amb un supercili de color marró clar. La coroneta, dors, carpó, ales i cua són de color marró vermellós fosc. La cua és llarga i profundament bifurcada amb poques barbes als extrems de les plomes. La barbeta és de color blanc grisenc i la gola és negra amb vetes blanquinoses. Les parts inferiors són majoritàriament de color gris marró amb flancs i cobertores caudals més marrons. L'iris és de color marró clar a marró, el maxil·lar de color negre a gris fosc, la mandíbula de color gris a gris rosat amb una punta fosca, i les potes i peus de color blau grisenc a gris. La subespècie A. h. bejaranoi es diferencia de la nominal per tenir algunes parts ocres a la cara i el coll, i parts inferiors més pàl·lides amb costats i flancs ocràcies.
Distribució i hàbitat El cisteller gorjanegre només es troba als Andes de l'oest de Bolívia, als departaments de La Paz, Cochabamba i Santa Cruz. La subespècie nominal és la més septentrional de les dues. L'espècie habita prats de páramos, boscos pigmeus, l'ecotò a la línia dels arbres i la vora de la selva nebulosa. En altitud, oscil·la entre els 2.900 i els 3.400 m.
Comportament Moviment El cisteller gorjanegre és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, i les llavors són una petita part de la dieta. Busca menjar sol o en parelles, generalment al sotabosc, tot i que de vegades més amunt. Captura les preses recollint-les principalment del fullatge i les branques petites, i també de molsa, herba i roques.
Reproducció La temporada de reproducció del cisteller gorjanegre no s'ha definit, però inclou almenys el gener. Es creu que és monògam. L'únic niu conegut era una massa ovalada amb una entrada lateral, construïda amb molsa i unes quantes branquetes i col·locada sobre un matoll d'herba. Es creu que la mida de la posta és de dos ous. Tots dos sexes tenen cura dels pollets, però no es coneixen més detalls de la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització El cant del cisteller gorjanegre és "una sèrie de notes emfàtiques que grinyolen, que s'acceleren i després es desacceleren, i baixen de to lleugerament al final". El crit d'alarma és un "''psiia' semblant a un rosegador".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller gorjanegre com en risc mínim. Té una àrea de distribució restringida i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú o comú, però té una població "bastant petita". "La crema i el pasturatge dels hàbitats de la línia forestal han reduït considerablement l'extensió de l'hàbitat apropiat per a aquesta espècie."
Taxonomia i sistemàtica El cisteller gorjanegre va ser descrit per primer cop l'any 1901 per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch amb el nom binomial Schizoeaca harterti i la localitat tipus "Unduavi (= Hichuloma), Bolívia".
El cisteller gorjanegre i vuit altres espècies es van classificar anteriorment al gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van mostrar que el gènere està integrat dins d'Asthenes. Alguns autors consideraven que tots aquests tàxons eren coespecífics, però les dades genètiques confirmen que són espècies separades.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic harteti conmemora Ernst Hartert (1859-1933) ornitòleg, col·leccionista i conservador alemany del Museu Rothschild de Tring.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional, el cisteller gorjanegre té dues subespècies:
A. h. harterti (von Berlepsch, 1901) ─ nord de Bolívia. A. h. bejaranoi (Remsen, 1981) ─ centre de Bolívia.
La taxonomia de Clements el tracta com a monotípic.
Referències
gorjanegre Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud