El cuaespinós crestat Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca subcristata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció miniatura|Cuaespinós crestat. El cuaespinós crestat fa de 14 a 15 cm de llarg i pesa uns 14 g. És un membre de bec llarg del gènere Cranioleuca, però malgrat el seu nom comú, només té una cresta molt lleugera. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili marró blanquinós feble i la cara marró apagada. La coroneta és ratllada indistintament amb marró clar i fosc, i el dors, carpó i les cobertores superiors de la cua són marrons. La cua i les ales són de color vermell fosc amb puntes de color fusc fosc a les plomes de vol. La barbeta és de color beix blanquinós i la gola i les parts inferiors són de color marró-rosat apagat. L'iris és de color castany a crema, el maxil·lar rosa marró, la mandíbula groguenca a rosada, i les potes i els peus de color rosa groguenc a groc verdós. Els juvenils són més grisos que els adults i tenen les parts inferiors més clapejades i un to rugós als costats de la coroneta. La subespècie C. s. fuscivertex té ratlles més negres i prominents a la coroneta que la nominada.
Distribució i hàbitat El cuaespinós crestat es troba a gran part del nord-oest de Veneçuela i al nord-est adjacent de Colòmbia, i per separat al nord-est de Veneçuela i la Serralada del Perijá, que es troba a cavall de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela.
L'espècie habita principalment en boscos perennifolis montans. A la conca de Maracaibo de Veneçuela, es troba localment en boscos perennifolis tropicals de terres baixes. També es troba en boscos secundaris madurs i plantacions. En altitud oscil·la entre els 50 i els 1.950 m, tot i que a Colòmbia és escàs a les terres baixes.
Comportament Moviment El cuaespinós crestat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sol o en parelles i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Recol·lecta preses acrobàticament de l'escorça i les restes mentre s'enfila i puja per petites branques des del pis mitjà del bosc fins a la subcanopia.
Reproducció Es reprodueix entre gener i juny al nord de Veneçuela; la temporada a altres llocs no s'ha definit. Es creu que és un espècie monògama. El niu és un globus fet principalment d'herba, amb una entrada a prop de la part inferior i suspès de l'extrem d'una branca. No se sap res més sobre la biologia reproductora.
Vocalització El cant és "3 notes agudes i estridents seguides d'un trinat descendent xerraire, 'pziip, pziip, pziip, pii-pii-pi-i-i-i'" i els crits "un 'tsink' agut (i un) soroll greu".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós crestat com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú a comú en gran part de la seva distribució, però rar a les terres baixes colombianes. Es troba en tres parcs nacionals veneçolans.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós crestat va ser descrit per primer cop l'any 1874 per l'ornitòleg britànic Philip Sclater amb el nom binomial Synallaxis subcristata i la localitat tipus "prop Caracas, Venezuela".
Les dades filogenètiques indiquen que la present espècie és parent més propera del cuaespinós de Hellmayr (Cranioleuca hellmayri) i el cuaespinós capgrís (C. semicinerea), i que totes tres formen un grup agermanat amb el cuaespinós dels tepuis (C. demissa). La subespècie fuscivertex va ser descrita a partir de només dos espècimens i és molt poc coneguda; són necessaris més estudis.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic subcristata prové del llatí, combina la preposició «sub» que significa “lleugerament”, “una mica”; i «cristatus», “amb cresta” derivat de «crista», “cresta”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
C. s. subcristata (Sclater, 1874) ─ nord-est de Colòmbia i nord de Veneçuela. C. s. fuscivertex (Phelps & Phelps, 1955) ─ Serralada del Perijà (frontera Colòmbia-Veneçuela).
Referències
crestat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud