El cisteller dels cactus Rev. 29/04/2021 (Pseudasthenes cactorum) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). És endèmica del Perú.

Descripció El cisteller dels cactus fa de 13 a 14 cm de llarg i pesa de 16 a 19 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili de color beix pàl·lid, lores i franja fosques darrere l'ull, i cobertores auriculars de color beix apagat. La coroneta i les parts superiors són de color marró apagat uniforme. Les cobertores alars són majoritàriament de color roig apagat i les plomes de vol de color roig apagat amb una taca roja que es mostra com una banda a l'ala tancada. El parell central de plomes de la cua és marró, els dos parells següents són de color roig fosc apagat amb vores marrons a les barbes externes, el següent parell és roig amb vores fosques prop de la base, i els dos parells exteriors gairebé completament roigs. La barbeta i el centre de la gola són de color taronja pàl·lid-roig; el pit i la resta de les parts inferiors són de color beix pàl·lid. L'iris és marró, el maxil·lar negre a gris, la mandíbula blau-grisosa amb l'extrem negrós, i les potes i els peus gris-marrons a negres.

Distribució i hàbitat El cisteller dels cactus es troba al vessant oest dels Andes al Perú, al departament de La Libertad i després des del departament de Lima al sud fins al departament d'Arequipa. Habita matolls muntanyencs àrids amb arbustos dispersos i cactus columnars. En altitud oscil·la entre els 50 i els 2.500 m.

Comportament Moviment El cisteller dels cactus és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació Es coneix poca cosa sobre la dieta o el comportament alimentari. Normalment es veu sol o en parelles i es creu que captura artròpodes del terra, roques, cactus i potser vegetació baixa.

Reproducció Es reprodueix a la primavera i l'estiu australs. Es creu que és monògam i fa el niu en cactus columnars. No se sap res més sobre la seva biologia reproductora.

Vocalització El cant és "un trinat feble i sec que dura fins a 6 segons" i el crit un "trinat greu, ràpid i sec" que es repeteix sovint.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller dels cactus com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. És poc conegut i es considera poc comú. El seu "hàbitat està sotmès a un sobrepasturatge almenys moderat".

Taxonomia i sistemàtica El cisteller dels catus va ser descrit originalment l'any 1959 per l'ornitòloga alemanya Maria Koepcke amb el nom binomial Asthenes cactorum i la localitat tipus "10 km al sud-est d'Atico, 16°12'S, 73°37W, Caravelí, Arequipa, Perú".

Durant molt de temps es va classificar al gènere Asthenes però estudis recents de genètica molecular suggereixen que, juntament amb altres tres espècies, el cisteller cuanegre (A. humicola), el cisteller de la Patagònia (A. patagonica) i el cisteller ala-roig (A. steinbachi), estaven realment més properes a un grup de gèneres consistents de Pseudoseisura, Xenerpestes, etc., i van nomenar un nou gènere, Pseudasthenes. A partir del 2010, van ser traslladats al gènere recentment encunyat Pseudasthenes. Més enllà d'aquest trasllat, la taxonomia no està clara (vegeu Subespècies).

Etimologia El nom genèric Pseudasthenes combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i el gènere Asthenes (Reichenbach, 1853), cisteller.

L'epítet específic cactorum prové del llatí modern «cactorum», “cactus-”, “dels cactus” derivat del gènere botànic Cactus (Linnaeus, 1753), cactus alhora derivat del llatí «cactus», “planta espinosa” que prové del grec antic «κακτος/kaktos», “planta espinosa”, de identificació incerta.

Subespècies El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) la tracten com a espècie monotípica.

La taxonomia de Clements li assigna dues subespècies:

P. c. cactorum (Koepcke, 1959) ─ Vessant pacífic dels Andes de l'oest del Perú (Lima, Ica i Arequipa). P. c. lachayensis (Keopcke, 1965) ─ costa central del Perú (Lomas de Lachay).

Tanmateix, els dos tàxons putatius "semblen ser productes de la variació clinal combinada amb diferències en el grau de desgast del plomatge, i els caràcters descrits no permeten el diagnòstic d'espècimens individuals".

Referències

cactus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud