El cuaespinós de pitet Rev. 29/04/2021 (Synallaxis scutata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
La majoria d'autoritats taxonòmiques reconeixen dues subespècies, tanmateix la taxonomia de Clements n'hi afegeix una tercera, S. s. teretiala (Owen, 1985) que la resta inclou dins de la subespècie nominal. Aquesta pàgina segueix el model de dues subespècies.
Descripció miniatura|Il·lustració de Joseph Smit, 1881 El cuaespinós de pitet fa de 13 a 14 cm de llarg i pesa de 12 a 19 g (0,42 a 0,67 oz). No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanc ample, lores negrosos, una línia marró fosca borrosa darrere de l'ull i cobertores auriculars i regió malar ocres. Al front hi té una taca negrosa. La coroneta i la part superior del dors són de color marró grisenc i la resta del dors és de color vermell fosc que s'estreny fins al carpó que és de color marró grisenc. Les cobertores superiors de la cua són de color vermellós. Les ales són majoritàriament de color vermellós fosc amb cobertores menors i les puntes de les primàries de color marró fosc. La cua és de color vermellós; les puntes de les plomes no tenen barbes, cosa que els dóna un aspecte espinós. La gola és blanca amb una mitja lluna negra a la part inferior. El pit és de color marró rosat a beix ocre pàl·lid que es torna més ocre a prop de les cobertores inferiors de la cua; el ventre és més pàl·lid i té un centre blanc. L'iris és de color castany fosc a marró vermellós o marró, el maxil·lar de color negre a gris fosc, la mandíbula de color gris a blau grisenc (de vegades amb l'extrem fosc), i les potes i els peus de color gris verdós a oliva groguenc. Els juvenils tenen taques fosques i tènues al pit. La subespècie S. s. whitii té les parts superiors uniformes de color marró sense vermell, amb ales i cua de color vermellós més fosc i la cara i les parts inferiors de color ocre més profund que les de la nominal.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de pitet es distribueix des del nord-est, est i centre de Brasil, per l'est, centre i sud de Bolívia, extrem oest del Paraguai, fins al nord-oest d'Argentina. Existeix una població aïllada en una petita regió del sud-est del Perú i nord-oest de Bolívia, aquests individus podrien pertànyer al whitii o representar una subespècie no descrita..
El cuaespinós de pitet generalment habita el sotabosc i les vores dels boscos semicaducifolis i caducifolis; al Brasil, el bosc es troba a les ecoregions de caatinga i cerrado. En altitud, va des del nivell del mar fins als 1.700 m.
Comportament Moviment El cuaespinós de pitet és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment en parelles i ocasionalment s'uneix a estols d'espècies mixtes. Captura la major part de les preses del terra.
Reproducció Es creu que es reprodueix durant la primavera i l'estiu australs o l'estació humida local. S'ha observat ous a l'est del Brasil a l'abril i s'ha vist pollets a l'Argentina al novembre. El niu és una massa de branquetes, arrels i fulles mortes que pot ser el doble de llarg que ample; un tub horitzontal condueix a la cambra dels ous. Es col·loca a terra, on s'assembla a una pila de deixalles. La mida de la posta és de dos a tres ous. Es desconeix el període de incubació, el temps fins a l'envolament i els detalls de les cures parentals.
Vocalització El cant és un "'fuiiiit puh-uit' agut, la primera part lligada amunt, la segona nota més greu que la primera i la tercera". Es "repeteix constantment a intervals d'un segon".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós de pitet com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera poc comuna o localment força comuna i es troba en unes poques àrees protegides.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de pitet va ser descrit originalment l'any 1859 pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el mateix nom binomial Synallaxis scutata i la localitat tipus "Brazil"; en referència a Bahia.
Alguns autors han classificat el cuaespinós de pitet i dues altres espècies de cuesespinós al gènere Poecilurus, però no hi ha prou diferències de plomatge, comportament i genètica per donar suport a aquest tractament. El cuaespinós de pitet ni tan sols està estretament relacionada amb les altres dues, sinó que és una espècie germana del cuaespinós cineri (S. cinerascens).
Més enllà de la confirmació que el cuaespinós de pitet pertany al gènere Synallaxis, la seva taxonomia no està establerta.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que signfica “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!.
L'epítet específic scutata prové del llatí «scutatus» que significa “armat”, “amb un escut” derivat de «scutum», “escut oblong”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
S. s. scutata (Sclater, 1859) ─ est i centre del Brasil. S. s. whitii (Sclater, 1881) ─ estat de Mato Grosso, al sud del Brasil, al sud-est de Bolívia, a l'extrem nord-oest del Paraguai i al nord-oest de l'Argentina, a les províncies de Jujuy i Salta, i potser fins a la província de Catamarca.
L'espècie també es troba al sud-est del Perú i al nord-oest de Bolívia; aquests individus podrien pertànyer a whitii o representar una subespècie no descrita.
La taxonomia de Clements n'hi afegeix una tercera, S. s. teretiala (Oren, 1985), distribuïda a l'est del Brasil (Serra dos Carajás al sud del Pará) que els altres dos sistemes inclouen dins de la subespècie nominal. Remsen (2020) afirma que teretiala i una subespècie proposada neglecta són indistingibles de la nominal.
Referències
pitet Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud