Adina, o il califfo di Bagdad és una òpera en un acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Gherardo Bevilacqua Aldobrandini, basat en el llibret dIl califo e la schiava, que Felice Romani va escriure per Francesco Basili. S'estrenà al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa el 22 de juny de 1826.
A Bagdad, el califa vol casar-se amb l'esclau Adina, que li recorda els trets d'una dona que havia estimat; la noia primer consent, però més tard, amb l'aparició del jove Selimo que creien mort i del qual estava enamorada, tracta de fugir amb ell. Finalment, després de moltes vicissituds, el califa s'assabenta que Adina és la seva filla i per tant pot estar d'acord amb l'alegria amb el casament amb Selimo.
Origen i context Entre les òperes de Rossini, Adina és la que té els orígens més misteriosos. El 1818, després de patir una greu infecció a la gola que el va obligar a un llarg període d'inactivitat, Rossini va aprofitar la convalescència per preparar la posada en escena de la nova versió de La gazza ladra a Pesaro. Fou llavors quan va acceptar la missió d'escriure una farsa, o millor una òpera semiseriosa, que li va oferir Diogo Inácio de Pina Manique, superintendent dels teatres reials portuguesos. Va ser composta a Bolonya entre la meitat d'abril i finals de maig de l'any 1818.
El llibret, en italià, del marquès Gherardo Bevilacqua Aldobrandini, amic personal de Rossini, és una trama molt similar a la de l'òpera de 1819 de Francesco Basili, Il califfo e la schiava, pel qual va ser escrit el llibret de Felice Romani, reproduint així de nou el filó de les turqueries del amb personatges estereotipats per la cultura europea de l'entorn de l'Orient Mitjà. Alguns passatges són gairebé iguals en els dos llibrets -un misteri que encara no ha estat desentranyat. Fou l'única obra de Rossini escrita per a un teatre no italià o francès, encara que composta a Bolonya, on el músic estava passant el període de convalescència amb els pares.
L'òpera va ser concebuda com un regal per a una soprano, ara desconeguda, que aparentment havia captivat el superintendent amb les seves actuacions al São Carlos. El contracte amb Rossini va ser per a una conclusió ràpida de l'obra. L'òpera va ser acabada el 1818, però, com a resultat d'aquesta limitació de temps, no tota la música de l'òpera és totalment original. D'acord amb l'edició crítica del 2001 de la partitura feta per Fabrizio della Seta, a causa de les presses, «Rossini va compondre només quatre dels nou números de l'obra: la introducció, la irresistible cavatina d'Adina Fragolette fortunate, el quartet, i el final, per les altres es va basar en Sigismondo, òpera escrita el 1814, i els recitatius i algunes parts van ser escrites per un col·laborador».
Rossini no va escriure una obertura per a l'òpera perquè no s'havia especificat en el contracte, i ell va prendre poc interès en el projecte. No hi ha explicació aparent per la bretxa de vuit anys entre la finalització i l'estrena.
Representacions Per raons que es desconeixen, no ha sobreviscut cap document que testifiqui una representació abans del juny de 1826, Adina va romandre inèdita fins que es va estrenar al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa el 22 de juny de 1826 amb una companyia de cantants que incloïa el jove i famós baix Giovanni Orazio Cartagenova en el paper del califa.
Cap altra execució està documentada fins que fou represa en temps moderns per l'Accademia Chigiana de Siena l'any 1963. El 1981, es va tornar a posar en escena per la televisió al Europauditorium de Bolonya i el Teatro Comunale de Bolonya amb Ernesto Palacio i Angelo Romero.
Al Rossini Opera Festival es representà el 1999 amb l'Orquestra de la Toscana, Pietro Spagnoli, Alexandrina Pendatchanska, Antonino Siragusa, Roberto de Candia i Massimo Giordano, dirigits per Moni Ovadia.
Argument Harem a Bagdad. Diversos servents del Califa de Bagdad canten alegres, ja que s'acosta l'enllaç entre el seu senyor i la jove Adina, la seva concubina predilecte (Cor: Splende sereno e fulgido). Tanmateix no tots estan contents, en un racó es distingeix al jove Selimo molt preocupat al costat de Mustafà. El motiu és que el noi està enamorat d'Adina i no està disposat a renunciar a la relació que manté amb la noia, així que es planteja escapolir-se de l'harem amb la seva estimada. Mustafà, a qui ha recompensat amb una bossa de monedes, l'ajudarà en la seva empresa (Duo: Quando m'offre amica sorte).
Anàlisi musical El tema planteja una història clàssica d'ambient exòtic, present en òperes que van de Le Rencontre imprévue de Gluck a El rapte en el serrall de Mozart, i que el mateix Rossini havia treballat a L'italiana in Algeri i Il turco in Italia. Aquest recurs va ser freqüent a l'òpera bufa dels segles i . Tanmateix, Adina s'inscriu més aviat en el gènere de l'òpera semiseriosa. En lloc de recuperar els trets còmics ja provats en obres anteriors, Rossini opta per un llenguatge més sobri i lineal, pensat per ressaltar el to malenconiós i, fins i tot, per moments dramàtic del llibret, com exemplifica el quartet Ah, qual notte orrenda è questa!, que el musicòleg Luigi Rognoni va interpretar com un presagi de la tràgica nit de Rigoletto de Verdi.
Tot i pertànyer a l'anomenada època fosca de la producció rossiniana, Adina es distingeix per una certa agilitat i originalitat. El seu argument reprèn un tema ja abordat per nombrosos llibretistes i compositors, entre ells François Adrien Boieldieu amb Le calife de Bagdad (1800). Aquest compositor francès, que més endavant esdevindria un rossinià declarat, reflectiria l'enorme influència de Rossini en obres posteriors com La Dame blanche (1825).'
Diversos musicòlegs han remarcat que la música dAdina és més seriosa del que era habitual en les òperes còmiques d'un sol acte de l'època, i que s'apropa més al terreny del melodrama o de lòpera semiseriosa. L'obra evita els arquetips gastats del gènere i, malgrat la diversitat d'orígens dels seus números, ofereix un conjunt sorprenentment cohesionat i efectiu. Conserva encara alguns trets de les farses juvenils de Rossini, però amb un marcat component sentimental i melodies d'una qualitat clarament superior a la mitjana.'
Richard Osborne en els seus Master Musicians: Rossini descriu Adina no només com «... un dibuix de llapis i tinta en lloc d'un veritable dibuix a escala ...», sinó també «... un recordatori victoriós que no havia perdut la seva antiga habilitat com a compositor de farsa.»
instrumentació 2 flautes (amb flautí), 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, 2 fagots 4 trompes, 2 trompetes, trombó Timbales, bombo, plat, sistre Corda Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Enregistraments AnyCast:Il Califfo, Adina, Selim, AliDirector,Teatre d'òpera i orquestraSegell:1963Giorgio Tadeo,Mariella Adani,Mario Spina,Florindo AndreolliBruno Rigacci,Orchestra dell'Angelicum di MilanoBlack Disc2003 Marco Vinco,Joyce DiDonato,Raúl Giménez,Saimir Pirgu Renato Palumbo,Teatro Comunale di Bologna i Coro da Camera di PragaÀudio CD: Celestial Audio
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Llibret de l'òpera
Categoria:Òperes de Gioachino Rossini Categoria:Òperes del 1826 Categoria:Òperes ambientades a Àsia Categoria:Farses (gènere operístic) Categoria:Articles de qualitat d'art Categoria:Òperes en italià