Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio és una òpera en un acte de Saverio Mercadante sobre un llibret de Stefano Ferrero, basat en un episodi de El Quixot de Miguel de Cervantes. Es va estrenar al Teatre Principal de Cadis el 10 de febrer de 1830.
Mercadante recrea els capítols del Quixot de Cervantes referits a Las bodas de Camacho, recorrent a una combinació de l'estil italià amb petits motius melòdico-rítmics de clara filiació espanyola. La sonoritat particular que deriva d'aquesta amalgama s'aprecia especialment en la simfonia de l'obra, però també destaca en altres números de la mateixa, i especialment en les intervencions del cor, en els quals Mercadante encarna de forma clara al poble espanyol.
La trama es basa en els amors del pastor Basilio i de la bella Quiteria, a qui el seu pare vol casar amb el ric Camacho. Don Quixot i Sancho es posen de part de la parella. Mercadante va absorbir influència espanyola; en l'obertura hi ha aires de pasdoble, jota i fandango.
Origen i context miniatura|esquerra|Saverio Mercadante, el compositor de l'òpera
Saverio Mercadante fou un dels compositors italians més prolífics del , amb una producció que combina música instrumental i religiosa amb un total de 57 òperes. Entre 1808 i 1816 estudià violí i composició al Conservatorio di San Sebastiano de Nàpols, on, igual que Vincenzo Bellini, tingué com a mestre Niccolò Zingarelli. El 1819 debutà com a compositor al Teatro San Carlo amb l'ópera L'apoteosi di Ercole, i dos anys més tard, amb Elisa e Claudio estrenada a Milà, assolí un reconeixement europeu. Entre 1823 i 1825 succeí Rossini com a compositor principal del Teatre San Carlo, i del 1826 al 1831 desenvolupà la seva activitat com a compositor i director a la Península Ibèrica. Posteriorment, entre 1833 i 1840, exercí de mestre de capella a la catedral de Novara, a Itàlia.
Durant la seva estada a París entre 1835 i 1836, Mercadante entrà en contacte amb la grand opéra francesa, i en incorporà els elements essencials adaptant-los a la pràctica teatral italiana en les seves “òperes de reforma”, destacant Il giuramento (Milà, 1837) i Il bravo (Milà, 1839). Molt abans que Verdi, transformà l'ópera del bel canto pur en un veritable drama musical. El 1840 succeí el seu mestre Zingarelli com a director del Conservatori de Nàpols, i el 1843 fou nomenat director principal del Teatre San Carlo. Amb l'inici de la ceguesa el 1862 cessaren les seves activitats públiques, tot i que continuà actiu com a compositor i mestre fins al final, ensenyant composició i dictant noves obres als seus alumnes.
Des del , no era estrany que compositors napolitans, com Cimarosa i Paisiello, busquessin oportunitats professionals fora d’Itàlia, i Mercadante no va ser una excepció. Les circumstàncies a Espanya i Portugal eren molt dispars: mentre que a Portugal l'ópera italiana s'havia consolidat com a forma d'alta cultura, a Espanya, amb una tradició pròpia i forta de cant i teatre, només es representava de manera esporàdica i, el 1797, fins i tot es va prohibir totalment. D'aquesta manera, l'arribada de Mercadante a Madrid el 1826 suposà un punt d'inflexió important per a la revitalització de l'ópera italiana al país.
A causa de les difícils condicions laborals a Madrid, que no comptava ni tan sols amb un teatre d'òpera, Mercadante decidí el 1827 acceptar el càrrec més ben remunerat i prestigiós de director del Teatro San Carlos de Lisboa. El cop d'Estat a Portugal i el tancament posterior del teatre obligaren Mercadante i la seva companyia de cant a traslladar-se a Cadis a principis de 1829. Una estada que inicialment havia de ser només temporal acabà convertint-se en un contracte fix. miniatura|Don Quixot segons Honoré Daumier (c. 1868)
Saverio Mercadante ja era un compositor reconegut quan, el gener de 1829, fugint de la revolució a Portugal, arribà a Cadis amb tota la seva companyia lírica, contractat pel Teatre Principal. Després d'un any a la ciutat, Mercadante es despedí del públic dedicant-los aquesta òpera còmica d'un acte amb llibret de Stefano Ferrero, cantant de la seva companyia, que es convertí en la primera obra sobre el personatge del Quixot que es representà a Espanya.
El llibret, obra de Stefano Ferrero, primer baix de la companyia de Mercadante, s'inspira en els capítols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, centrant-se en les noces de Camacho. Ferrero ja havia treballat amb el compositor en una cantata estrenada a Cadis al desembre de 1829 per celebrar el casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols. Sembla que la col·laboració limitada de Mercadante amb Ferrero responia més a la necessitat de disposar d'un llibret amb rapidesa que a la qualitat de Ferrero com a escriptor.
Els capítols dedicats a les noces de Camacho han estat sovint adaptats en ballets, però també han servit de base per a intermezzi i òperes. Algunes obres els presenten com a història principal, com les de Paisiello o Mercadante, mentre que en altres formen part d'un context més ampli, com en Don Chisciotte (1830) de Alberto Mazzucato, on acompanya diverses aventures a Sierra Morena. L'episodi ja havia estat tractat al per diferents compositors, destacant Antonio Salieri amb Don Chisciotte alle nozze di Gamace, i també va tenir presència en el món del ballet, especialment a països com França, on es van produir molts ballets i pantomimes inspirats en les històries de Basilio i Quiteria.
Argument A la casa de Don Diego, on es durà a terme la boda. Chiteria, filla de Bernardo, tenia des de la infància una amistat íntima amb Basilio, un jove sense diners. L'afecte s'ha incrementat en els últims anys, arribant a ser un tendre amor, tant és així que els dos s'han jurat amor etern, prometent la mà d'un a l'altre. El pare de Chiteria, avar, a qui no li agrada l'amor de la seva filla per Basilio, va decidir fer que es casi amb Gamaccio, jove senzill però ric. Les súpliques i les llàgrimes de la filla per convèncer-lo de canviar d'opinió no han tingut cap propòsit; al contrari, l'home ha signat l'acord amb Gamaccio i fixa el dia del casament.
Basilio, desesperat per la pèrdua de la seva amant, tracta de fer ús de cada remei possible per evitar el matrimoni, però tot és inútil. Basilio, però, descobreix un truc, ja en marxa en el moment de les noces, que li permetrà, tot i el rebuig de Bernardo i Gamaccio, aconseguir la mà de la seva estimada.
El dia del casament venen a la casa de Don Diego, el mestre del poble, Don Chisciotte i Sancio Panza. Convidats al casament, seran dues de les principals parts en l'èxit de l'estratagema ideada per Basilio, contribuint, especialment Don Chisciotte amb el seu valor i la seva eloqüència, per coronar els somnis dels dos amants.
Representacions Es va estrenar el 10 de febrer al Teatre Principal de Cadis. Es va reposar dues vegades més a Madrid al llarg del segle: el 1841 al Teatro del Circo, amb algun canvi en el llibret, i posteriorment el 1869 al Teatro de la Zarzuela, amb canvis més substancials que la van convertir en sarsuela. Basilio Basili va fer una reducció per a piano de l'Obertura de l'òpera, possiblement després de les representacions de 1841.
Després, l'òpera es va deixar de representar i es va perdre fins que gairebé dos segles després, el 2006, el professor Domenico Carboni, director de la Biblioteca del Conservatori Santa Cecília de Roma, després de les investigacions oportunes, va trobar la partitura a la Biblioteca del Conservatori de Nàpols. L'obra estava catalogada per error sota un altre títol. Estava arxivada sota la fitxa de Rappresaglia, una altra òpera de Mercadante estrenada a Cadis l'any anterior. Mercadante va dirigir el Conservatori de Nàpols durant els seus últims trenta anys de vida i al morir va deixar allí els seus papers. Les partitures de Rappresaglia i del Don Chisciotte estaven lligades en un sol lligall; i l'arxiver les va catalogar només amb el nom de la primera. El manuscrit autògraf, única font musical completa, ha estat utilitzat pel mestre Pedro Oltra i el professor Domenico Carboni per fer una edició crítica i recuperar aquesta obra.
Compilat de tres representacions en viu al Festival Rossini de Wildbad, dirigit per Antonino Fogliani, el 2012 es va fer el primer enregistrament de l'òpera.
Estructura Simfonia Introducció: Cor i Cavatina (Sancio) [Buffo] Cavatina (Chiteria) [Soprano] Escena i Duo (Chiteria, Basilio) [Soprano, Tenor] Cor i Cavatina (Don Chisciotte) [Baix] Cor i Ària (Gamaccio) [Tenor] Duo (Don Chisciotte, Sancio) [Baix, Buffo] Duo (Basilio, Sancio) [Tenor, Buffo] Final: Cor, Pezzo concertato [a 8], Rondó final (Chiteria) [Soprano]
Anàlisi musical Al llarg de l'ópera, Mercadante va incorporar una sèrie de fragments rítmics i melòdics que evoquen els aires de dansa tradicionals d'Espanya, i en alguns moments els reproduïa amb una claredat gairebé literal.Mercadante incorporà elements folklòrics, com la melodia popular de les Rogativas a San Isidro al p rimer número, combinant-los amb altres procedents del teatre breu i popular, com tonades i sainets (boleras i seguidillas), amb els quals s'havia familiaritzat no només durant la seva estada a Cadis el 1829, sinó també en la seva anterior residència a Madrid, entre mitjans de 1826 i principis de 1827.
La presentació de l'obra al Festival Rossini de Wildbad constitueix un reconeixement evident de la influència de Rossini sobre Mercadante, tot i que aquesta es veu moderada per la presència de cants i ritmes espanyols i pels freqüents ecos de la música de Donizetti. De fet, sembla que la influència podria haver estat recíproca, ja que Donizetti, tot i ser més reconegut, aprengué clarament de Mercadante. L'obertura conté un crescendo típic de Rossini, i la cavatina de Sancho Panza mostra una influència evident del Largo al factotum de Figaro.
Enregistraments AnyElenc(Don Chisciotte, Sancio Panza, Chiteria, Gamaccio, Basilio, Bernardo)Director,OrquestraSegell 2006 Ugo Guagliardo, Domenico Colaianni, Laura Catrani, Ricardo Mirabelli, Hans Ever Mogollon, Giulio Mastrototaro Antonino Fogliani Czech Chamber Soloists di Brno e Coro San Pietro a Majella di Napoli Àudio CD: Naxos 8.660312-13 (2CD) (Primer enregistrament mundial)
Referències
Bibliografia
Categoria:Òperes de Saverio Mercadante Categoria:Òperes del 1830 Categoria:Òperes en italià