miniatura|Les cinc propostes finals presentades a Wellington durant el primer referèndum. El govern de Nova Zelanda va celebrar dos referèndums al novembre/desembre de 2015 i al març de 2016 per consultar un possible canvi de la bandera nacional. El resultat de la votació final va confirmar el manteniment de l'actual bandera de Nova Zelanda.

Poc després de l'anunci del referèndum, els líders dels diferents partit van revisar la legislació i van seleccionar candidats per a un Panell de Consideració de Banderes. L'objectiu d'aquest grup era donar a conèixer tot el procés, sol·licitar propostes i suggeriments de banderes del públic i decidir sobre una llista final d'opcions. La consulta oberta i la sol·licitud de dissenys van obtenir 10.292 disseny del públic, que posteriorment es van reduir a una llarga llista de 40 dissenys i després a una llista finals de només quatre dissenys definitius per concórrer al primer referèndum. Arran d'una campanya engegada a través de les xarxes socials, la llista final es va ampliar posteriorment per incloure un cinquè disseny, l'anomenada Red Peak.

El primer dels dos referèndums va tenir lloc entre el 20 de novembre i l'11 de desembre de 2015 i formulava la pregunta: "Si la bandera de Nova Zelanda canvia, quina bandera preferiríeu?" Els votants tenien a la seva disposició quatre dissenys seleccionats pel Panell de Consideració de Banderes. En va sortir guanyadora l'opció A anomenada Silver fern (black, white, and blue) de Kyle Lockwood, pel que va passar al segon referèndum.

El segon referèndum va tenir lloc entre el 3 i el 24 de març de 2016. Es va demanar als votants que triessin entre el disseny alternatiu seleccionata (la bandera de la falguera platejada negra, blanca i blava) i la bandera existent de Nova Zelanda.

La recepció del procés dels dos referèndums i dels dissenys finalistes va ser molt crítica, sense gaire entusiasme per part del públic. A partir d'una agregació d'anàlisis, el consens va ser que el referèndum va ser "un procés desconcertant que sembla haver satisfet a uns pocs".

Antecedents i debat sobre la bandera

Nova Zelanda té un historial de debat sobre si s'hauria de canviar la bandera nacional que ve de prou lluny. Des de la Segona Guerra Mundial i al llarg de diverses dècades, s'han proposat diversos dissenys alternatius, amb més o menys grau de suport. Però mai es va arribar a un consens entre els partits majoritaris de canviar la bandera i sobre quin disseny hauria de ser el que substituís la bandera nacional.

El gener de 2014, el primer ministre John Key va plantejar la idea d'un referèndum sobre una nova bandera a les eleccions generals de 2014. La proposta va ser rebuda amb una resposta mixta. Després, al març, Key va anunciar que Nova Zelanda celebraria un referèndum en els propers tres anys preguntant si es canviaria el disseny de la bandera en cas que el Partit Nacional fora reelegit per a un tercer mandat. Després de la reelecció del Partit Nacional, es van anunciar els detalls del referèndum.

Qüestions legals Els resultats d'ambdós referèndums eren vinculants, és a dir, la bandera amb més vots en el segon referèndum es convertiria en la bandera oficial de Nova Zelanda.New Zealand Flag Referendums Bill, sec. 2 En el cas improbable que la votació del segon referèndum estigués empatada, s'hauria aplicat una suposició de lstatu quo.New Zealand Flag Referendums Act 2015, sec. 39

Si s'hagués triat un nou disseny de bandera neozelandesa i suposant que no hi haguessin problemes de propietat intel·lectual, la Llei de protecció de banderes, emblemes i noms de 1981 s'hauria actualitzat per reflectir el nou disseny sis mesos després que es declaressin els resultats del segon referèndum (o abans per Ordre del Consell). La bandera actual hauria continuat sent la bandera oficial fins aleshores; per exemple, la bandera actual hauria onejat durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, quatre mesos després que tingués lloc el segon referèndum, independentment dels resultats del segon referèndum. Aquest resultat no hauria canviat l'escut d'armes (que inclou la bandera actual), la bandera nacional maori, les banderes dels estats associats (Illes Cook i Niue), ni el pavelló vermell de la marina mercant ni el pavelló blanc naval (ambdues incorporen la bandera britànica), la bandera de la policia i la bandera dels bombers (que es basen en la bandera actual). Tampoc canviaria l'estatus de Nova Zelanda com a monarquia constitucional dins la Commonwealth de Nacions.

Ús de la bandera actual Si s'hagués canviat la bandera, hauria estat legal continuar onejant la bandera actual de Nova Zelanda, que hauria estat "reconeguda com una bandera de significació històrica". Les banderes antigues s'haurien substituït un cop desgastades. Els documents oficials que representen la bandera actual, com ara els permisos de conduir, s'haurien eliminat gradualment; en el cas dels permisos de conduir, això s'hagués fet en el moment de la renovació i, per tant, s'hauria trigat fins a 10 anys a completar el procés.

Els vaixells del govern de Nova Zelanda i els vaixells no governamentals que enarboren la bandera de Nova Zelanda (en lloc del pavelló vermell neozelandès) haurien tingut sis mesos més per canviar-la pel nou disseny. Els vaixells que enarboren el pavelló vermell i els vaixells que pertanyen a les Forces de Defensa de Nova Zelanda no s'haurien vist afectats per cap canvi de bandera, ni tampoc els vaixells amb base a Nova Zelanda registrats a països estrangers.New Zealand Flag Referendums Bill, Part 3, Clause 70

Cost de la transició El cost d'actualitzar les banderes governamentals i els uniformes de les Forces de Defensa es va estimar en aproximadament uns 2,69 milions de dòlars neozelandesos. Altres costos desconeguts inclourien l'actualització dels vaixells governamentals, l'actualització de marques comercials i logotips, la publicitat de la nova bandera, l'excés d'estoc de banderes antigues (inclosos els productes i records que la contenen) i l'actualització de totes les banderes, embalatges, uniformes i material de màrqueting dels sectors privat i esportiu. El govern no hauria proporcionat compensació pel cost d'adopció de la nova bandera.

Procés previ als referèndums Grup interpartidista Poc després d'anunciar-se els referèndums, els líders dels partits van ser convidats a un grup interpartidista amb l'objectiu de revisar els esborranys de la legislació que permetessin la celebració d'aquests referèndums i alhora nomenar els candidats que formarien el Panell de Consideració de Banderes a mitjans de febrer de 2015. Entre els membres hi havia Bill English (ministre de Finances i líder del grup interpartidista), Jonathan Young (representant del Partit Nacional), Trevor Mallard (representant del Partit Laborista), Kennedy Graham (representant del Partit Verd), Marama Fox (representant del Partit Maori), David Seymour (representant del Partit ACT) i Peter Dunne (representant del partit Futur Unit). el partit Nova Zelanda Primer es va negar a participar-hi.

Panell de Consideració de Banderes El Panell de Consideració de Banderes era un grup separat de "neozelandesos respectats" representatiu de dades demogràfiques per edat, regió, gènere i ètnia. El seu objectiu era donar a conèixer el procés, sol·licitar les propostes i dissenys de banderes del públic i decidir sobre una llista final de quatre opcions adequades per al primer referèndum. La consulta pública va tenir lloc entre maig i juny de 2015. El Panell va declarar que havia consultat vexil·lòlegs i dissenyadors per garantir que les banderes escollides fossin viables i no tinguessin cap impediment. Els membres del Panell de Consideració de Banderes eren: President: John Burrows, exrector adjunt de la Universitat de Canterbury. Vicepresident: Kate De Goldi, escriptora. Julie Christie, productora de televisió. Rod Drury, fundador i CEO de l'empresa de software Xero. Rhys Jones, excap de les Forces de Defensa de Nova Zelanda. Beatrice Faumuina, exllançadora de disc. Brian Lochore, exentrenador de la selecció de rugbi. Nicky Bell, directora executiva de la branca neozelandesa de l'empresa de comunicació Saatchi & Saatchi. Peter Chin, exalcalde de la ciutat de Dunedin. Stephen Jones, regidor de joventut. Malcolm Mulholland, acadèmic. Hana O'Regan, acadèmica d'estudis maoris.

Legislació dels referèndums La legislació per establir els referèndums va aprovar la seva primera audiència al Parlament el 12 de març de 2015 amb una votació de 76 vots a favor i 43 en contra. A continuació, va ser considerada pel Comitè Selecte de Justícia i Electoral. Durant la fase d'admissió de propostes públiques, la Royal New Zealand Returned and Services' Association (més comuntment anomenada "RSA") va llançar la campanya "Fight for the Flag", també recolzada pel partit Nova Zelanda Primer, per invertir l'ordre de les preguntes i preguntar primer si els neozelandesos volen un canvi de bandera. El diputat laborista Trevor Mallard va presentar una petició signada per 30.000 persones al comitè, demanant que s'afegís una pregunta per mantenir/canviar al primer referèndum, similar al que es va fer el 2011 sobre el sistema de votació de Nova Zelanda. Durant la seva segona audiència al Parlament, la diputada Jacinda Ardern va proposar una esmena perquè el segon referèndum només tingués lloc si la participació al primer referèndum fos d'almenys el 50%, com a manera de garantir el govern de la majoria i reduir els costos si el públic es mostrava escèptic. La proposta d'Ardern va ser rebutjada i el projecte de llei es va aprovar tal com estava redactat inicialment el 29 de juliol de 2015.

Procés de participació pública miniatura|Fulles de falguera platejada, un element utilitzat en molts dels dissenys proposats. Com a part del procés de participació públic, es van sol·licitar dissenys de banderes i suggeriments de simbolisme/valor fins el 16 de juliol, cosa que va resultar en un total de 10.292 suggeriments de disseny. Les 10.292 propostes de disseny presentades es van presentar al públic al lloc web del govern de Nova Zelanda.

Durant el procés de participació públic, el Panell de Consideració de Banderes va viatjar per tot el país per a tallers i reunions. Es va observar que aquests esdeveniments de consulta presencials tenien una assistència notablement baixa. En canvi els membres del Panell van observar una forta participació en línia amb més de 850.000 visites al lloc web i 1.180.000 participacions a les xarxes socials.

El Panell va informar que els comentaris van trobar que els temes de la llibertat, la història, la igualtat, el respecte i la família eren els més significatius per als neozelandesos, però més tard es va revelar que aquests temes eclipsaven la quantitat de comentaris crítics sobre el procés de canvi de bandera. Dels dissenys presentats, van trobar que els colors més comuns eren el blanc, el blau, el vermell, el negre i el verd. Els elements més comuns eren la constel·lació de la Creu del Sud, la falguera platejada o Alsophila dealbata, el kiwi i el koru. Els principals temes incorporats als dissenys van ser la cultura, la natura i la història maori.

La bandera de les Tribus Unides i la bandera Tino Rangatiratanga no es van considerar com a opcions elegibles com a resultat de la consulta amb els diferents grups maoris.

El referèndum de la bandera va guanyar una considerable consciència global quan els mitjans de comunicació internacionals es van interessar pel disseny "Fire the Lazer" de Lucy Gray, i que no es va incloure a la llista curta de propostes, després que aparegués a les xarxes socials i fos utilitzada en esquetxos pel còmic britànic John Oliver parlant sobre el referèndum de la bandera i de Nova Zelanda en general.

Llista llarga de propostes Dels 10.292 dissenys presentats, les deliberacions del Panell de Consideració de Banderes van donar lloc a la selecció d'una llarg llista de 40 dissenys (anunciada públicament el 10 d'agost de 2015).

Notes