miniatura|Imatge dels Arxius Federals 183-N0827-318, Camp de concentració d'Auschwitz, arribada de jueus hongaresos Els Supervivents de l'Holocaust són persones que van sobreviure a l'Holocaust, definit com la persecució i l'intent d'aniquilació dels jueus per part de l'Alemanya nazi i els seus col·laboradors abans i durant la Segona Guerra Mundial a Europa i el nord d'Àfrica. No hi ha una definició universalment acceptada del terme, i s'ha aplicat de diverses maneres als jueus que van sobreviure a la guerra a l'Europa ocupada pels alemanys o altres territoris de l'Eix, així com a aquells que van fugir a països aliats i neutrals abans o durant la guerra. En alguns casos, els no jueus que també van patir persecució col·lectiva sota el règim nazi també es consideren supervivents de l'Holocaust. La definició ha evolucionat amb el temps.

Entre els supervivents de l'Holocaust hi ha els civils perseguits que encara eren vius als camps de concentració quan van ser alliberats al final de la guerra, o els que havien sobreviscut com a partisans o s'havien amagat amb l'ajuda de no jueus, o havien escapat a territoris fora del control dels nazis abans que s'implementés la Solució Final.

Al final de la guerra, els problemes immediats als quals es van enfrontar els supervivents de l'Holocaust van ser la recuperació física i emocional de la fam, l'abús i el patiment que havien experimentat; la necessitat de buscar els seus familiars i reunir-s'hi si encara n'hi havia algun viu; reconstruir les seves vides tornant a les seves antigues llars o, més sovint, immigrant a llocs nous i més segurs perquè les seves llars i comunitats havien estat destruïdes o perquè estaven en perill per renovats actes de violència antisemita, que fins avui encara es poden sentir en molts països europeus.

Després d'abordar les necessitats inicials i immediates dels supervivents de l'Holocaust, van sorgir altres qüestions. Alguns exemples d'això van ser el benestar social i l'atenció psicològica, les reparacions i la restitució per la persecució, el treball esclau i les pèrdues de propietats que havien patit, la restauració de llibres saquejats, obres d'art i altres béns robats als seus legítims propietaris, la recollida de testimonis de testimonis i supervivents, la commemoració dels familiars assassinats i les comunitats destruïdes, i l'atenció als supervivents discapacitats i grans, per anomenar-ne només alguns.

Definició miniatura|Nens al camp de concentració d'Auschwitz en el moment de la seva alliberació per les forces soviètiques El terme "supervivent de l'Holocaust" s'aplica als jueus que van sobreviure als exterminis massius que van dur a terme els nazis. Tanmateix, el terme també es pot aplicar a aquells que no van estar sota el control directe del règim nazi a Alemanya o a l'Europa ocupada, però que van ser substancialment afectats per aquest, com ara els jueus que van fugir d'Alemanya o de les seves pàtries per escapar dels nazis, i que mai van viure en un país controlat pels nazis després que Adolf Hitler arribés al poder, però que hi van viure abans que els nazis posessin en pràctica la "Solució Final", o altres que no van ser perseguits pels mateixos nazis, però que van ser perseguits pels seus aliats o col·laboradors tant en països satèl·lit nazis com en països ocupats.

Yad Vashem, el memorial oficial de l'Estat d'Israel per a les víctimes de l'Holocaust, defineix els supervivents de l'Holocaust com els jueus que van viure sota el control nazi, ja sigui directe o indirecte, durant qualsevol període de temps, i que van sobreviure. Aquesta definició inclou els jueus que van passar tota la guerra vivint sota règims col·laboracionistes nazis, com ara França, Bulgària i Romania, però que no van ser deportats, així com els jueus que van fugir o van ser obligats a abandonar Alemanya a la dècada de 1930. A més, altres refugiats jueus es consideren supervivents de l'Holocaust, inclosos els que van fugir dels seus països d'origen a l'Europa de l'Est per evadir l'exèrcit alemany invasor i van passar anys vivint a la Unió Soviètica.

El Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units dóna una definició més àmplia dels supervivents de l'Holocaust: "El Museu honra qualsevol persona com a supervivent, jueva o no jueva, que va ser desplaçada, perseguida o discriminada a causa de les polítiques racials, religioses, ètniques, socials i polítiques dels nazis i els seus col·laboradors entre 1933 i 1945. A més dels antics reclusos de camps de concentració, guetos i presons, aquesta definició inclou, entre d'altres, persones que van viure com a refugiats o persones que van viure amagades."

En els darrers anys del segle XX, a mesura que evolucionava la consciència pública sobre l'Holocaust, altres grups que anteriorment havien estat ignorats o marginats com a supervivents van començar a compartir els seus testimonis amb projectes commemoratius i a buscar restitució per les seves experiències. Un d'aquests grups estava format per supervivents sintis (gitanos) de la persecució nazi que van fer una vaga de fam a Dachau, Alemanya, el 1980 per cridar l'atenció sobre la seva situació i exigir rehabilitació moral pel seu patiment durant l'Holocaust, i l'Alemanya Occidental va reconèixer formalment el genocidi dels romaní el 1982. Un altre grup que s'ha definit com a supervivents de l'Holocaust està format per "supervivents de la fugida", és a dir, refugiats que van fugir cap a l'est a zones controlades pels soviètics des del començament de la guerra, o persones que van ser deportades a diverses parts de la Unió Soviètica per l'NKVD.

La creixent consciència de categories addicionals de supervivents ha impulsat una ampliació de la definició de supervivents de l'Holocaust per part d'institucions com la Claims Conference, Yad Vashem i el Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units, de manera que pugui incloure els supervivents de la fugida i altres persones que anteriorment van ser excloses de la restitució i el reconeixement, com ara aquells que van viure amagats durant la guerra, inclosos els nens que van ser amagats per protegir-los dels nazis.

Nombre de supervivents A l'inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre de 1939, uns nou milions i mig de jueus vivien als països europeus que ja estaven sota el control de l'Alemanya nazi o que serien envaïts o conquerits, ja fos voluntàriament o per la força, durant la guerra. Gairebé dos terços d'aquests jueus europeus, gairebé sis milions de persones, van ser assassinats, de manera que al final de la guerra a Europa, el maig de 1945, uns 3,5 milions d'ells havien sobreviscut. A gener de 2024, uns 245.000 supervivents eren vius.

Els que van aconseguir sobreviure fins al final de la guerra, en diverses circumstàncies, són els següents:

Presoners de camps de concentració Entre 250.000 i 300.000 jueus van resistir els camps de concentració i les marxes de la mort, tot i que desenes de milers d'ells estaven tan dèbils o malalts que, fins i tot amb atenció mèdica posterior a l'alliberament, van morir pocs mesos després de l'alliberament.

Altres supervivents Altres jueus de tot Europa van sobreviure perquè els alemanys i els seus col·laboradors no van aconseguir completar les deportacions i els assassinats en massa abans que arribessin les forces aliades, o els règims col·laboracionistes van ser enderrocats abans que es pogués dur a terme la Solució Final. Així, per exemple, a l'Europa occidental, al voltant de tres quartes parts de la població jueva d'abans de la guerra va sobreviure als Holocausts a França i Itàlia, aproximadament la meitat va sobreviure a Bèlgica, mentre que només una quarta part de la població jueva d'abans de la guerra va sobreviure als Països Baixos. Al voltant d'un terç dels jueus austríacs i el 70% dels jueus alemanys que no van fugir d'aquests països el 1939 van ser assassinats. A l'Europa oriental i sud-oriental, la majoria dels jueus de Bulgària van sobreviure a la guerra, així com el 60% dels jueus a Romania i gairebé el 30% de la població jueva a Hongria. Dos terços van sobreviure a la Unió Soviètica. Bohèmia, Eslovàquia i Iugoslàvia van perdre al voltant del 80% de les seves poblacions jueves. A Polònia, als estats bàltics i a Grècia, prop del 90% dels jueus van ser assassinats pels nazis i els seus col·laboradors locals.

Arreu d'Europa, uns quants milers de jueus també van sobreviure amagant-se o amb documents falsos fent-se passar per no jueus, amagats o ajudats per no jueus que van arriscar les seves vides per rescatar jueus individualment o en petits grups. Diversos milers de jueus també van sobreviure amagant-se en boscos densos de l'Europa de l'Est i com a partisans jueus resistint activament els nazis, així com protegint altres fugitius i, en alguns casos, treballant amb grups partisans no jueus per lluitar contra els invasors alemanys.

Refugiats miniatura|Refugiats jueus que van arribar a Londres des de l'Alemanya nazi i la Polònia el febrer de 1939 El grup més nombrós de supervivents estava format per jueus que van aconseguir escapar de l'Europa ocupada pels alemanys abans o durant la guerra. Els jueus havien començat a emigrar d'Alemanya el 1933 un cop els nazis van arribar al poder, i d'Àustria a partir del 1938, després de l'Anschluss. Quan va començar la guerra a Europa, aproximadament 282.000 jueus havien abandonat Alemanya i 117.000 havien abandonat Àustria.

Només el 10% dels jueus polonesos van sobreviure a la guerra. La majoria dels supervivents (al voltant de 300.000) van ser els que van fugir a la Polònia ocupada pels soviètics i a l'interior de la Unió Soviètica entre l'inici de la guerra el setembre de 1939 i la invasió alemanya de la Unió Soviètica el juny de 1941. Les autoritats soviètiques van deportar desenes de milers d'ells a l'Àsia Central soviètica, Sibèria i altres parts remotes del país. Alguns deportats van patir treballs forçats, condicions extremes, fam i malalties. No obstant això, la majoria van aconseguir sobreviure, malgrat les dures circumstàncies.

Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, més d'un milió de jueus soviètics van fugir cap a l'est, cap a l'interior. Durant la guerra, alguns jueus europeus van aconseguir escapar a països europeus neutrals, com ara Suïssa, que va permetre l'entrada de gairebé 30.000 refugiats però en va rebutjar uns 20.000 més; Espanya, que va permetre l'entrada de gairebé 30.000 refugiats jueus entre 1939 i 1941, principalment de França, de camí a Portugal, però sota la pressió alemanya en va permetre menys de 7.500 entre 1942 i 1944; Portugal, que va permetre l'entrada de milers de jueus perquè poguessin continuar els seus viatges des del port de Lisboa cap als Estats Units i Sud-amèrica; i la neutral Suècia, que va permetre l'entrada d'alguns jueus noruecs el 1940, i a l'octubre de 1943 va acceptar gairebé tota la comunitat jueva danesa, rescatada pel moviment de resistència danès, que va organitzar la fugida de 7.000 jueus danesos i 700 dels seus parents no jueus en petites embarcacions des de Dinamarca cap a Suècia. Uns 18.000 jueus van escapar mitjançant la immigració clandestina a la Palestina britànica (formalment la Palestina britànica) des de l'Europa central i oriental entre 1937 i 1944 en 62 viatges organitzats pel Mossad l'Aliyah Bet (Organització per a la Immigració Il·legal), que va ser establerta pels líders jueus a la Palestina britànica el 1938. Aquests viatges es van dur a terme en condicions perilloses durant la guerra, amb centenars de vides perdudes al mar.

Conseqüències immediates