miniatura|Emblema d'Israel Les relacions exteriors d'Israel es refereixen a les relacions diplomàtiques i comercials entre Israel i altres països del món. Israel té vincles diplomàtics with 165 dels altres 192 Israel és membre de les Nacions Unides (ONU) i de diverses altres organitzacions internacionals. Israel manté relacions diplomàtiques plenes amb dos dels seus veïns àrabs, Egipte i Jordània, després de signar tractats de pau el 1979 i el 1994 respectivament. El 2020, Israel va signar acords que establien relacions diplomàtiques amb tres països de la Lliga Àrab, Bahrain, els Emirats Àrabs Units i el Marroc. A partir del 2021, Israel tenia relacions diplomàtiques formals amb 168 països, mentre que vint-i-vuit estats membres de l'ONU no han establert mai o han trencat relacions diplomàtiques amb Israel.miniatura|El Ministeri d'Afers Exteriors israelià a JerusalemLes relacions exteriors d'Israel estan influenciades principalment per la situació estratègica d'Israel a l'Orient Mitjà, el conflicte araboisraelià més ampli i el conflicte amb l'Iran, en particular pel programa nuclear de l'Iran, juntament amb el rebuig dels estats regionals. Els objectius de la política exterior d'Israel han estat, per tant, superar l'aïllament diplomàtic i aconseguir el reconeixement i les relacions amistoses amb el màxim nombre possible de nacions, tant a la regió de l'Orient Mitjà com més enllà. Israel practica tant la diplomàcia oberta com la secreta per promoure objectius nacionals, per exemple, el comerç comercial i la cooperació científica i tecnològica, la importació de matèries primeres, la participació en adquisicions militars, així com l'exportació d'armes i assistència militar, la cooperació en intel·ligència amb els seus aliats i els intercanvis de presoners de guerra i altres acords per a l'alliberament d'ostatges. També ha intentat fomentar l'augment de la immigració jueva a Israel i protegir les comunitats jueves vulnerables de la diàspora, oferir ajuda als països en desenvolupament i assistència humanitària als països que s'enfronten a desastres a gran escala.

L'estreta amistat d'Israel amb els Estats Units ha estat un element clau de la seva política exterior des de l'establiment de l'estat. Fins a la Revolució Iraniana i la caiguda de la dinastia Pahlavi el 1979, Israel i l'Iran van mantenir vincles estrets. L'Iran va ser el segon país de majoria musulmana a reconèixer Israel com a nació sobirana després de Turquia. A mitjans del segle XX, Israel va dur a terme amplis programes d'ajuda exterior i educatius a l'Àfrica, enviant experts en agricultura, gestió de l'aigua i atenció sanitària. La Xina també és un dels pocs països del món que manté simultàniament relacions càlides tant amb Israel com amb el món musulmà en general. La credibilitat geopolítica, la reputació i la posició de la Xina en els afers mundials han continuat jugant un paper important en la configuració de l'enfocament d'Israel en els afers internacionals i la política exterior envers Pequín, a causa de la influència global de la Xina, que s'alinea harmoniosament amb la gestió econòmica sensata de l'estat jueu, l'estabilitat política, així com la seva importància estratègica regional a l'Orient Mitjà.

Durant la dècada del 2000, el Ministeri d'Afers Exteriors israelià va advertir que la creixent influència de la Unió Europea aïllaria encara més Israel en els afers globals. Arran d'una sèrie de desacords diplomàtics amb Turquia i l'auge dels Germans Musulmans a Egipte el 2011, Israel va tenir relacions cada cop més hostils amb aquests països durant uns anys. Durant aproximadament el mateix període, les relacions israelianes amb molts països d'Europa, com ara Grècia i Xipre en el context del Triangle Energètic, i a Àsia, com ara la Xina i l'Índia, es van millorar, en gran part a causa del creixement de l'economia d'alta tecnologia d'Israel. Els llaços israelians amb Egipte han millorat des que els Germans Musulmans van ser apartats del poder allà, mentre que els llaços amb Turquia han estat desiguals des del seu nadir el 2010.

Membresia en organitzacions internacionals miniatura|Bandera israeliana a l'edifici de les Nacions Unides a Nova York La primera organització internacional a la qual es va unir el govern israelià va ser el Consell Internacional del Blat, establert com a part del Programa Punt Quatre a principis de 1949. Israel és membre de les Nacions Unides des de l'11 de maig de 1949.

Israel és membre de moltes agències de l'ONU, incloent-hi l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Israel també participa en altres organitzacions internacionals com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Israel va abandonar l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en un moviment coordinat amb els EUA el 2019.

Dins de la UNESCO, Israel va ser membre de molts programes i organitzacions internacionals. En l'àmbit de la ciència, Israel va ser un membre actiu del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB), la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI), el Programa Hidrològic Internacional (PHI), el Centre Internacional de Llum de Sincrotró per a Aplicacions Científiques Experimentals a l'Orient Mitjà (SESAME) i el Programa Internacional de Geociències (IGCP).

Altres organitzacions destacades de les quals Israel és membre actiu inclouen el moviment Educació per a Tothom, el Centre Europeu d'Educació Superior (CEPES), el Comitè del Patrimoni Mundial (WHC), el Centre Internacional per a l'Estudi de la Preservació i Restauració de Béns Culturals (ICCROM) i el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS). Les relacions es van dur a terme a través de la Comissió Nacional Israeliana per a la UNESCO.

Israel es va unir als Programes Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic (PM) de la Unió Europea el 1994, i és membre de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) i del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL). També és membre del Banc de Pagaments Internacionals (BIS) des del 2003.

El 10 de maig de 2010, Israel va ser convidat a unir-se a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Israel és membre del fòrum de Diàleg Mediterrani de l'OTAN. El 2014 Israel es va unir al Club de París.

Després de més de 50 anys sense formar part d'una agrupació regional de l'ONU (de fet, exclosa de moltes organitzacions internacionals), Israel es va unir al grup de l'Europa Occidental i altres països de forma temporal l'any 2000. Israel s'hi va unir de manera permanent el 2014.

Relacions diplomàtiques miniatura|Mapa del món que mostra l'estat de les relacions diplomàtiques d'Israel el 2020 Després de l'establiment de l'Estat d'Israel el 1948, Israel va ser objecte de boicots de la Lliga Àrab i intents d'aïllar diplomàticament l'estat. A partir del 2020, Israel té relacions diplomàtiques with 165 dels altres 192 , així com amb la Santa Seu, Kosovo, les Illes Cook i Niue. Alguns altres països reconeixen Israel com a estat, però no tenen relacions diplomàtiques. Diversos països van tenir relacions diplomàtiques amb Israel, però des de llavors les han trencat o suspès (Cuba i Veneçuela a l'Amèrica Llatina, Mauritània a la Lliga Àrab, Mali i Níger a l'Àfrica no àrab, les Maldives al sud d'Àsia i l'Iran fins a la revolució islàmica). A més, diversos països (tots membres de la Lliga Àrab) que en un moment donat tenien vincles econòmics formals (principalment oficines comercials) amb Israel, que no van assolir relacions diplomàtiques completes, posteriorment van trencar aquests vincles (Marroc, Oman, Qatar i Tunísia; tanmateix, el Marroc va renovar els vincles i va establir relacions diplomàtiques el 2020).

Referències