Pere Ramon Safortesa i Vilallonga, I comte de Santa Maria de Formiguera (Palma, 1 d'agost de 1570 – Madrid, 29 de maig de 1639), fou militar, procurador reial de Mallorca (1607–1635), virrei interí de Mallorca en diversos períodes i governador de Menorca. El 1625–1626 fou virrei interí de Sardenya.
Orígens i família Fill de Ramon Safortesa i Sala i Magdalena de Vilallonga; baró i senyor d'Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca; cavaller de l'orde de Calatrava. Es casà primer amb Violant Español i Sanmartí (1587), amb qui tingué una filla, Magdalena; en segones noces, amb Dionísia Pacs Fuster, vídua del cavaller Pere Andreu i Ferrandell, mare del seu successor Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster. Aquest darrer, conegut a la tradició popular mallorquina com el «Comte Mal», ha esdevingut l'eix d'una part important de la literatura i la memòria locals sobre Galatzó i la noblesa del .
Patrimoni Durant la seva vida consolidà i amplià notablement el patrimoni familiar, fins a convertir-lo en una de les grans cases nobles de Mallorca del . A Palma, adquirí i reuní de manera planificada diverses propietats que conformaren Can Formiguera, comprant-ne el domini directe a la família Berard entre 1619 i 1621, i alliberant-lo de censos. Al seu voltant posseïa una saboneria per a la fabricació de sabons derivats dels seus propis olis, un hort en alou de les monges de Santa Clara, les cases del Sitjar heretades del seu germà Onofre, i un edific amb estables i algorfes a l'actual plaça de Cort.
Al Pla de Mallorca, Safortesa posseïa nombrosos béns a Santa Margalida, entre ells les cases majors de Son Fortesa, magatzems, una botiga de blat i una casa de justícia o escrivania pròpia, símbol de la jurisdicció de la baronia. Allà mantenia estables ben proveïts i cereals en quantitats importants. En el camp, adquirí tres grans possessions: Binifaubell (1625), Son Pont (1626) i Galatzó (1627), per un total de prop de 70.000 lliures, sumant-les a les heretades de Rafal Roig, Raboster, Es Pujol, Es Pujolet i Deu-lo-Sal. A més, era senyor de les cavalleries d'Hero, Maria, Alcudiola, Santa Margalida, Tanca, Puigblanc i Castellet, que generaven rendes anuals en espècie.
Campanyes militars Guerres de Flandes Entre 1596 i 1607 serví com a capità de cavalleria en les Guerres de Flandes, al servei de l'arxiduc Albert VII d'Àustria, governador dels Països Baixos espanyols. S'uní a l'expedició que portà l'arxiduc des de Madrid fins a Brussel·les el 1595. A Flandes prengué part en les primeres campanyes de Calais, Ardres i Hulst (1596), on guanyà reputació i fou recompensat amb 80 escuts mensuals. L'any 1600 combaté a la batalla de Nieuwpoort, dins la cavalleria comandada per Francisco de Mendoza, distingint-se pel seu valor en protegir el propi comandant i mantenir el camp mentre el gruix de l'exèrcit es retirava.
Posteriorment comandà una companyia de cent cavalls llança durant el setge d'Oostende (1601–1604), on finançà de la seva butxaca el manteniment de les tropes. També participà a les campanyes de Frísia (1605–1606) sota Ambrosi Spinola, destacant-se en la presa d'Oldenzaal, on resultà ferit greument al braç dret per un tret de mosquet, la qual cosa li deixà una lesió permanent. Les seves accions li valgueren diversos augments de paga, la confiança personal de Spinola i Velasco, i el nomenament com a procurador reial de Mallorca el 1606. Pel serveis, Felip III Castella li atorgà títol de noblesa el 8 de juliol de 1607, juntament 300 ducats de renda i altres privilegis.
Guerra franco-espanyola El 1635 fou mestre de camp al capdavant de 2.000 mallorquins a la campanya de les illes de la Provença, que dècades després acabaria en la Pau dels Pirineus.
Etapes de govern Després de la mort de Pere de Vivot i de Pacs el 1606, fou nomenat procurador reial del Regne de Mallorca, càrrec que exercí durant quasi trenta anys (1607–1635). En aquest temps governà interinament com a virrei de Mallorca en quatre períodes compresos entre 1610 i 1631. Aquella etapa estigué marcada per la intensa rivalitat entre els bàndols de Canamunt i Canavall, faccions aristocràtiques de Palma que competien per influència social i política, amb episodis de bandolerisme que les autoritats reials intentaren controlar malgrat les complicitats locals.
Quan morí el virrei Joan Vives de Canyamàs, Felip IV de Castella nomenà Safortesa virrei interí de Sardenya el 15 de novembre de 1625. Des d'aquest càrrec convocà un nou parlament sard l'abril de 1626, relacionat amb la política de Unió d'Armes impulsada pel comte-duc d'Olivares. Poc després fou substituït pel virrei titular Jerónimo Pimentel (1626–1631).
El març de 1631, Safortesa fou designat governador de Menorca. Prèviament, el 18 de desembre de 1630, se li concedí a Francesc Sureda Vivot la condició d'adjunt amb dret de successió en la procuració reial, i el primer de març de 1631 li traspassà formalment les funcions. Morí a Madrid el 29 de maig de 1639.
Referències
Categoria:Morts el 1639 Categoria:Morts a Madrid Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Virreis de Sardenya Categoria:Militars balears de l'edat moderna Categoria:Militars mallorquins històrics Categoria:Governadors de Menorca Categoria:Militars palmesans històrics Categoria:Governants reials del Regne de Mallorca a l'edat moderna Categoria:Casa de Safortesa Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Nobles palmesans històrics Categoria:Nascuts el 1570