Lope de Francia y Gurrea (Aragó, – ?, posterior a 1644) fou un noble aragonès, octau senyor de Bureta, i virrei de Mallorca entre 1640 i 1644, durant el regnat de Felip IV de Castella. El seu mandat coincidí amb la guerra dels Segadors i la Guerra de Restauració portuguesa, i estigué marcat per l'enviament d'ajudes militars cap al front català, els conflictes de jurisdicció amb l'Església i la repressió del bandolerisme.
Biografia Procedent de la noblesa aragonesa, havia prestat serveis militars a Flandes i a Catalunya abans del seu nomenament. Felip IV el nomenà virrei de Mallorca el 16 de juny de 1640 en substitució d'Alfons de Cardona; desembarcà a Palma el 23 d'agost i jurà el càrrec el 27 d'agost de 1640.
Virregnat de Mallorca (1640–1644) Operacions militar Des de Mallorca organitzà trameses de provisions, tropes i cavalls per als exèrcits reials que combatien a Catalunya, tot i l'oposició de les autoritats locals, i continuà el reclutament de lleves recorrent diverses viles. Durant el seu virregnat, el port de Palma fou base d'operacions de galeres espanyoles i italianes i s'hi autoritzaren companyies corsàries que actuaren com a marina auxiliar. Ell mateix s'embarcà cap a l'escenari bèl·lic català el gener de 1641.
Conflictivitat local Impulsà una repressió del bandolerisme a l'illa. El 9 de setembre–27 d'octubre de 1644 ordenà traslladar la Real Audiència a Inca per agilitzar la persecució de quadrilles, mesura excepcional documentada en els llibres de la pròpia Audiència. El maig de 1643, rebé ordres del rei per expulsar diversos cavallers implicats en les disputes entre els bàndols de Canamunt i Canavall. Un any després informà al monarca sobre l'expulsió dels del bàndol de Canavall i sobre les resistències dels del de Canamunt.
El seu govern registrà conflictes amb la jurisdicció eclesiàstica (en l'àmbit mallorquí del els xocs virrei–Església i amb el Sant Ofici són reiterats), que posaren en qüestió la seva autoritat fins a intervencions de la Corona. L'any 1642, aquests desacords culminaren quan el virrei ordenà empresonar i condemnar a galeres un notari que al·legava haver rebut ordes menors, fet que provocà la seva excomunió per part del bisbe de Mallorca. L'any següent, 1643, un nou incident —la detenció d'un cavaller de l'orde de Calatrava— tornà a tensar les relacions entre el poder civil i l'Església, fins al punt que el rei Felip IV hagué d'intervenir personalment per restaurar l'autoritat virregnal, obligar el bisbe a aixecar la sanció i validar l'actuació del virrei.
Final del mandat i relleu A l'estiu i tardor de 1644 s'accentuaren les tensions polítiques i les acusacions de malversació de fons de fortificació per obres al palau de l'Almudaina de caràcter personal; en aquest context fou suspès i substituït per l'aragonès José Pérez de Pomar i Torres de Mendoza, nomenat a Fraga el 2 d'agost de 1644 i que prengué possessió a Palma el novembre de 1644.
Referències
Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Militars aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVII Categoria:Morts al segle XVII