La bandera de Wirmer (en alemany Wirmer-Flagge), també coneguda comercialment com la bandera de la Resistència Alemanya 20 de juliol o la bandera de Stauffenberg, és una proposta de Josef Wirmer d'una nova bandera per Alemanya. Wirmer va ser membre de la resistència contra el règim nazi formant part del complot del 20 de juliol i, a parer seu, la bandera s'havia de convertir en la nova bandera d'Alemanya després de l'intent d'assassinat reeixit contra Adolf Hitler. Debatuda per primera vegada pel Consell Parlamentari, l'assemblea constituent de l'Alemanya Occidental, el 1948/49 com a bandera federal, el disseny va servir de forma modificada com a bandera del partit de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya des del 1953 fins al voltant del 1970 i com a model per al símbol del Partit Democràtic Lliure.
Origen miniatura|Proposta atribuïda a Ottfried Neubecker de 1926. Disseny d'Ottfried Neubecker Al fullet Die Reichseinheitsflagge ("La bandera de la unitat del Reich"), el vexil·lòleg Ottfried Neubecker va proposar el 1926 una bandera en la seqüència de colors negre-daurat-vermell com a compromís en la disputa sobre la bandera nacional alemanya ("Flaggenstreit"). Neubecker va fer dues propostes: primera, una tricolor de negre, daurat i vermell, i segona, una creu nòrdica vermella, fimbriada de daurat, sobre un camp negre. Aquest disseny també va circular en format de cua d'oreneta com a proposta per a una nova bandera de guerra imperial (Reichskriegsflagge). Es creu que el disseny de Neubecker pot haver influït en el disseny posterior de Wirmer.
Disseny de Josef Wirmer miniatura|Proposta segons les especificacions d'Ernst Wirmer. Igual que Neubecker, Josef Wirmer va fer una proposta de disseny basant-se en les banderes amb creu nòrdica. L'esquema de colors es va crear experimentant amb els tres colors bàsics de negre, groc i vermell. En la seva opinió, la creu cristiana era la més adequada com a símbol del nou estat. La bandera havia de servir com a nova bandera nacional després de l'assassinat d'Adolf Hitler per Claus von Stauffenberg i la presa de poder governamental pels grups de resistència implicats, ja que no volien adoptar la tricolor de negre-vermell-or de la República de Weimar. Els colors, però, pretenien integrar les forces democràtiques, mentre que la referència a les banderes dels països escandinaus i el simbolisme cristià també pretenien atraure els cercles conservadors entre els oficials, que rebutjaven la República de Weimar amb la seva bandera. Per cert, el disseny de Wirmer va corregir l'error heràldic en la seqüència de colors de la tricolor. Això violava la regla fonamental dels esmalts heràldics que entre els "colors" (aquí sable/negre i gules/vermell) sempre hi ha d'haver un "metall" (or/groc o argent/blanc). No hi ha cap prova que Wirmer presentés mai el seu disseny als altres conspiradors. El fracàs de l'intent d'assassinat i la presa del poder van impedir la implementació de la bandera. Josef Wirmer va ser arrestat, condemnat a mort i executat el 8 de setembre de 1944.
És especulatiu que la bandera tingués una similitud en el disseny amb la bandera de guerra imperial (Reichskriegsflagge) i, per tant, que fos acceptada a la Wehrmacht. Tanmateix, un informe d'Ernst Wirmer, el germà petit d'en Josef, confirma aquesta suposició. Segons aquest informe, Josef Wirmer hauria revisat el seu disseny una vegada més i hauria afegit una fina línia negra entre el fimbriat groc i el camp vermell, que correspodra a la Balkenkreuz ("creu de barres") de les banderes de guerra alemanyes. El segon disseny s'atribueix erròniament al mateix Ernst Wirmer.
Adaptacions posteriors miniatura|Proposta final de 1948 per a la CDU. Proposta de bandera nacional de la República Federal d'Alemanya Després de la Segona Guerra Mundial, la futura bandera nacional de la República Federal d'Alemanya es va discutir a la Convenció Constitucional de Herrenchiemsee, que es va reunir entre el 10 i el 25 d'agost de 1948 a l'antiga abadia de l'illa de Herreninsel a Baviera. Tot i que els participants van acordar els colors nacionals negre, vermell i or, la forma de la bandera nacional va seguir sent un punt de controvèrsia. Fins i tot es va emfatitzar que l'elecció dels colors no s'havia d'equiparar amb un retorn a l'antiga tricolor horitzontal de la República de Weimar. La Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)i el Partit Alemany temien que això provoqués una "disputa desastrosa per la bandera". A més, el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) ja havia previst la tricolor horitzontal des de 1919 com a bandera de la República Democràtica Alemanya en el seu projecte de constitució del 22 de novembre de 1946. Ernst Wirmer, ara membre del Consell Parlamentari, va persuadir els delegats dels partits de la Unió i del Partit Alemany perquè adoptessin el segon disseny del seu germà el 16 d'octubre de 1948 i el proposessin el 5 de novembre, mentre que el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) preferia l'antiga tricolor de la República de Weimar i que finalment va prevaler.
Una altra versió d'aquesta bandera va ser presentada per la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya. L'esborrany del projecte de llei deia: «La bandera de la Federació mostra una creu negra sobre un fons vermell amb una creu daurada superposada». El desembre de 1948, l'Institut Allensbach per a la Recerca de l'Opinió Pública va enquestar unes 1.000 persones a les tres zones occidentals sobre les seves preferències pel que fa a una bandera nacional. La tricolor de la República de Weimar va rebre el 35% dels vots, el 15% va estar a favor de la "bandera de Wirmer", el 10% va rebutjar ambdues propostes i el 40% va expressar indecisió o desinterès. El futur president d'Alemanya, Theodor Heuss, considerava la bandera de Wirmer com a "arts gràfiques" i una "artificialitat". En una enquesta al Consell Parlamentari, el 25% dels membres van votar a favor del retorn a la tricolor de negre-vermell-daurat en la tradició de la República de Weimar, el 35% no va expressar l'opinió o es va abstenir. La moció de la Unió Demòcrata Cristiana va ser rebutjada i l'antiga tricolor va ser designada com la nova bandera federal per una àmplia majoria.
Banderes dels partits CDU i FDP miniatura|esquerra|upright=0.8|Cartell electoral de la CDU de 1957 amb l'escut d'armes negre, vermell i daurat. miniatura|Bandera de l'FDP de 1952. Al congrés del partit del 18 al 22 d'abril de 1953, la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya va adoptar una bandera amb una Balkenkreuz com a bandera i escut del partit, basada en el disseny de Josef Wirmer. Aquesta ja no tenia la creu desplaçada cap al pal a l'estil nòrdic, sinó centrada i amb els braços horitzontals de la mateixa longitud. A més, s'hi afegia a sobre una àliga daurada, també al centre, mirant heràldicament cap a la dreta.
La Unió de Joves d'Alemanya, la branca jove de l'actual coalició CDU/CSU, va adoptar com a símbol una insígnia amb una fila de colors semblant al disseny d'Ottfried Neubecker: una creu vermella fimbriada de daurat sobre un fons negre. Hi ha proves d'un ús freqüent fins al 1962, quan el símbol de la creu va desaparèixer. Després, va continuar utilitzant-se, presumiblement només per raons de cost, a les associacions locals i de districte fins a la dècada del 1970.
El Partit Democràtic Lliure (FDP) també va adoptar una bandera de partit basada de la bandera de Wirmer a la seva convenció de partit a Bad Ems el 1952. Una creu nòrdica groga fimbriada de groc sobre un camp vermell amb una àliga negra mirant cap al vol (esquerra) situada al centre de la creu que portava les sigles partit en diagonal i de color blanc. La seva branca de l'estat de Saarland, el Partit Socialdemòcrata de Saarland (SPS), va invertir la direcció de visió de l'àguila cap al pal (dreta). S'especula si la direcció heràldicament incorrecta de l'àguila del FDP és un llegat d'antics funcionaris de l'NSDAP, que tenien una presència nombrosa al jove partit. L'àguila de l'NSDAP també mirava cap a l'esquerra, amb la justificació que l'est era l'objectiu geogràfic del "moviment". L'SPS justificava la mirada cap a la dreta amb la representació de l'himne Die Wacht am Rhein (La Guàrdia del Rin) cap a l'oest.
Amb el final del seu ús com a símbol del partit, les diverses banderes de creu nòrdica en negre-vermell-or van desaparèixer de la vida quotidiana. La bandera de Wirmer va seguir sent ben coneguda en els cercles vexil·lològics i va aparèixer en diverses publicacions. Per exemple, el 1981 el politòleg Theodor Eschenburg va entrevistar Ernst Wirmer sobre els dissenys de banderes del seu germà. Al número del diari Das Ostpreußenblatt del 31 d'octubre de 1987, Harry S. Schurdel va parlar de la bandera de Wirmer i la seva història a la sèrie "Banderes nacionals alemanyes".
Ús per part de grups d'ultradreta miniatura|Banderes de Wirmer en una manifestació de Pegida a Dresden l'abril de 2015. El 1999, Reinhold Oberlercher, com a líder del Deutsches Kolleg, al qual estan afiliats els extremistes d'ultradreta Horst Mahler i Uwe Meenen, va proclamar la bandera de Wirmer com la possible bandera nacional del "Quart Reich" al qual aspiren. A través de Horst Mahler, que va proclamar el seu moviment de ciutadania del Reich el 14 de desembre de 2003, la bandera es va estendre en l'entorn de la ciutadania del Reich. Des de llavors, la bandera de Wirmer ha aparegut cada cop amb més freqüència en esdeveniments de grups d'ultradreta i populistes de dretes a Alemanya, com ara la Lliga Alemanya de Defensa, Hogesa, proNRW, i en gran nombre a les manifestacions setmanals de Pegida a Dresden, com a "ensenya de batalla neoconservadora".
No hi ha restriccions legals sobre la bandera de Wirmer, a diferència de la Reichskriegsflagge o bandera de guerra imperial, que produeix un efecte similar, i que fins i tot en la versió sense l'esvàstica pot ser confiscada per la policia per "violació de l'ordre públic". Al blog Politically Incorrect (PI-News), classificat com a extremista i anticonstitucional pel Ministeri de l'Interior bavarès, la bandera es veu com un símbol contra la presumpta dominació estrangera per part de països estrangers. La creu nòrdica seria un "compromís amb la tradició cultural nòrdica" i la "resposta dels combatents de la resistència a un estat no cristià". Parts de la Nova Dreta veuen la bandera com un signe de "l'Alemanya Secreta".
En un article al diari Die Welt, Sven-Felix Kellerhoff va qualificar l'ús de la bandera per part dels populistes de dretes com un "error de judici" basat "en una ignorància històrica fonamental". El fill de Josef Wirmer, Anton, va expressar la seva consternació. Va dir que bàsicament era la distorsió de totes les idees que representava la bandera del seu pare. És important, va afegir, "aclarir quin és l'origen de la bandera i quines idees s'hi associaven. La bandera de Wirmer no representa un concepte abstracte de resistència. Per sobre de tot, representa una societat lliure i tolerant". El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung cita Robert von Steinau-Steinrück, president de la Fundació 20 de juliol de 1944, amb l'avaluació que onejar la bandera de Wirmer en esdeveniments extremistes i xenòfobs es burla del que Josef Wirmer representava: una societat lliure i tolerant. En el seu article per a la Fundació Konrad Adenauer, Jan Schlürmann escriu que la utilització de la bandera de Wirmer es tracta d'una "expropiació d'un símbol venerable i tradicional de la democràcia cristiana".
Referències
Vegeu també Llista de banderes d'Alemanya
Categoria:Banderes d'Alemanya