va ser una soprano italiana.
Biografia Malgrat la guerra que s'estava lliurant https://www.enciclopediadelledonne.it/edd.nsf/biografie/elvina-ramella va començar els seus estudis de cant a una edat molt jove al Conservatori Arrigo Boito de Parma sota la direcció d'Italo Brancucci i va continuar al Conservatori de MilàQuan va estudiar al Conservatori de Milà, el seu professor de cant l'anomenava "cavall boig" per la seva exuberància irresistible. on es va graduar sota la direcció de Giannina Arangi-Lombardi. Va perfeccionar les seves habilitats amb Elvira de Hidalgo.
Va guanyar diversos festivals nacionals: a l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma i als concursos Giovanni Battista Viotti i Aslico, debutant al Teatro Nuovo de Milà a El barber de Sevilla. Es va establir internacionalment substituint sensacionalment a Joan Sutherland que havia deixat el Teatro La Fenice a causa de desacords amb el mestre Nello Santi, era l'any 1961 i l'obra La sonnambula al Teatro La Fenice de Venècia.
Desenvolupa una intensa activitat en teatres italians i estrangers, entre ells La Scala de Milà, el "Teatro dell'Opera" de Roma, el Teatro San Carlo de Nàpols, el Fenice de Venècia, el Teatro Carlo Felice de Gènova, el Teatro Massimo de Palerm, el Teatro Verdi de Trieste, l'Arena de Verona, així com els principals teatres d'Alemanya, Anglaterra, França, Irlanda i els Estats Units. A la televisió va participar en el drama sobre la vida de Niccolò Paganini i en nombroses columnes musicals. Cantà amb grans directors com Carlo Maria Giulini, Tullio Serafin, Karl Böhm, Nikolaus Harnoncourt i treballa amb importants directors com Giorgio Strehler i Franco Zeffirelli.
El 1971 es va casar amb el magistrat Gennaro Di Miscio, autor d'una obra famosa, "El procés de Crist", en què va analitzar els aspectes legals i històrics d'aquell judici, tal com es relaten als Evangelis. El 1979, poc després de l'assassinat del jutge Alessandrini, va tenir lloc el judici de les Brigades Roges a Milà. El tribunal va ser presidit per Di Miscio, que va ser amenaçat públicament de mort per Renato Curcio. Al magistrat se li va assignar una escorta armada, una situació que també va complicar la carrera artística de Ramella. Oprimit per les amenaces, Di Miscio va caure en una profunda depressió física i psicològica que, uns mesos més tard, finalment li va costar la vida.
Va fer activitats docents i entre les seves alumnes hi va haver Anna Caterina Antonacci, Alma Manera i Serenella Fraschini.
Discografia La bohème (Musetta), amb Rosanna Carteri, Ferruccio Tagliavini, Giuseppe Taddei, Cesare Siepi, dir. Gabriele Santini - Cetra 1952
Referències
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Persones de Biella Categoria:Cantants milanesos Categoria:Morts a Milà Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Nascuts el 1927