va ser un fotògraf català actiu principalment durant les darreres dècades del règim franquista i la Transició. La seva trajectòria es va caracteritzar per una aproximació personal a la fotografia documental i d'estudi. Va formar part de l'ambient cultural conegut com la Gauche Divine, un grup d'intel·lectuals i artistes d'esquerres establert a Barcelona durant els anys seixanta del segle XX.
Trajectòria Cèsar Malet va iniciar el seu contacte amb la fotografia a una edat primerenca, capturant imatges amb una càmera bàsica del seu entorn escolar. Cap als divuit anys, va traslladar-se a Suïssa i posteriorment a París, on va completar la seva formació tècnica en fotografia. A la capital francesa, Malet va establir una relació professional amb una agència de models de referència, gestionada per la model estatunidenca, Dorian Leigh Parker, fet que li va permetre dissenyar i organitzar sessions fotogràfiques de moda a Barcelona, sovint gestionant la coordinació i el finançament per fer venir models internacionals. Aquest període va ser determinant en la seva projecció professional.
Malet va desenvolupar una obra versàtil que abasta la fotografia de carrer, la fotografia publicitària i la fotografia de moda. En aquests àmbits, la seva obra va contribuir a trencar amb les convencions estètiques predominants de l'època. Va experimentar amb formes visuals inspirades en la natura i el cos humà, sempre amb una observació atenta de l'entorn social. També va fer un projecte documentant la presència militar espanyola a l'Ifni.
Va assolir el domini tècnic tant en la fotografia d'estudi com en l'enregistrament d'ambients urbans. Tenia el seu estudi professional al carrer París, 201. Part de la seva obra consisteix en la captació de la vida social de l'època, incloent-hi retrats d'escriptors i figures de l'entorn intel·lectual barceloní, com ara Terenci Moix, Anna Maria Moix, Carles Barral, Ricard Bofill i Gabriel Ferrater, així com espais significatius de l'oci nocturn de la ciutat, com la sala Jamboree durant els anys seixanta. Va morir a Barcelona el 2015, víctima d'un càncer.
Llibres publicats Informe personal sobre el alba y acerca de algunas auroras particulares (Lumen, 1970) amb Carlos Barral Infame turba (Lumen, 1971) fotografies en un llibre d'entrevistes de Federico Campbell.
Llegat El 2007, el Palau Robert li va dedicar una exposició monogràfica. El 2017, una exposició sobre la Sala Jamborée a la Fundació Setba també va mostrar fotografies seves. Anys després, el 2025, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona va dedicar una exposició a la seva obra, titulada Autoretrat. Ironia, estètica i passió, comissariada per Laura Terré, que va posar en relleu la seva originalitat i virtuositat artística. La seva capacitat per a documentar i fixar ambients, vivències i el ritme de la ciutat va ser un tret distintiu de la seva producció.
Referències
Categoria:Fotògrafs barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 2015 Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Fotògrafs morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1940