El conflicte moro es refereix als enfrontaments existents a la regió de Mindanao (Filipines) de manera ininterrompuda des del 1969 fins a l'actualitat. Hi ha períodes de major i menor intensitat.
Antecedents Al segle XIV, mariners, comerciants i estudiosos musulmans d'Indonèsia i altres nacions veïnes van arribar a les Illes Filipines, en gran part paganes, i van estendre l'Islam a Mindanao i Luzon. En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernão de Magalhães va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol, Després de la conquesta de les Filipines duta a terme per Miguel López de Legazpi el 1565, va ser creada per una Reial Cèdula del rei Felip II, de l'1 de juny de 1574, la Governació i Capitania General de les Filipines dependent del Virregnat de Nova Espanya. Els nous ocupants van impedir la major expansió de l'islam i els líders musulmans es van resistir als espanyols i després als americans i japonesos.
miniatura|soldats estatunidencs durant les campanyes contra els moro En 1902, un cop acabada la Guerra filipino-estatunidenca, quan els Estats Units van intentar imposar la seva autoritat sobre els estats musulmans de Mindanao, Jolo i el veí arxipèlag de Sulu, va esclatar la Rebel·lió Moro. La batalla de Bud Bagsak, lliurada entre l'11 i el 15 de juny de 1913, va ser l'última gran batalla del conflicte i se sol considerar que va marcar el final de la rebel·lió, encara que es van produir escaramusses més petites entre bandes moro i tropes nord-americanes en els mesos posteriors a la batalla, l'últim a Talipao a l'octubre de 1913.
Quan les Filipines van obtenir la seva independència el 1946, van continuar la seva lluita contra l'estat filipí per obtenir la seva independència.
Conflicte moro
El maig de 1968, després de la massacre de Jabidah, es va fundar el Moviment Musulmà per la Independència (MIM). El 1969, Malàisia va començar entrenar i armar als musulmans filipins, però el MIM, molt pressionat pel govern, mai va obtenir suport popular entre els moros i el 1970 va acordar dissoldre's després de reunir-se amb l'aleshores president Ferdinand Marcos. Després, les elits moros i líders estudiantils que estudiaven a la Universitat de les Filipines, Egipte i al Pròxim Orient, que intentaven crear una nació musulmana independent al sud de les Filipines van establir una segona organització, l'Organització d'Alliberament de Bangsa Moro (BMLO), que aviat va implosionar per conflictes generacionals entre els seus membres. L'octubre de 1972, els líders de la generació més jove, que consideraven antiquats i corruptes als majors, van fundar oficialment el Front d'Alliberament Nacional Moro (MNLF) a Pulau Pangkor, Malàisia. Nur Misuari, un dels primers líders estudiantils del moviment, es va convertir en el primer president de l'MNLF i Abulkhayr Alonto com a vicepresident. El primer comitè provincial es va establir a Cotabato sota la direcció de Hashim Salamat.
El 21 de setembre de 1972 el president Ferdinand Marcos va imposar la llei marcial establint una forta dictadura i entre 1972 i 1975 els combats entre les forces armades filipines i la guerrilla del MNLF van ser extremadament violents i continus.
El 1976, Moammar al-Gaddafi va negociar una negociació entre el govern de les Filipines i el líder del MNLF, Nur Misuari, que va conduir a la signatura de l'Acord de Tripoli MNLF-GRPH de 1976, en què el MNLF va acceptar l'oferta de semi-autonomia del govern filipí de les regions en disputa. El govern de Marcos va convocar un plebiscit el 17 d'abril de 1977 per ratificar l'autonomia en només 10 de les 13 províncies acordades i el MNLF va boicotejar el referèndum. Marcos va dividir unilateralment el territori en dues regions autònomes més petites (Regió IX i Regió XII), molt menys ambicioses que l'acord original.
Amb l'incompliment dels acords es reprenen enfrontaments esporàdics a Basilan, Jolo i altres zones, tot i que amb molta menys intensitat que abans de 1976, i Hashim Salamat es va separar del MNLF en i va formar el MNLF-Comitè Central (MNLF-CC) en 1978, va rebutjar dirigir el govern provisional autònom, i el president Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisional. Les forces armades filipines van aconseguir desgastar els rebels, forçant el canvi d'enfrontaments a camp obert cap a emboscades, hostigaments i una guerra de guerrilles fragmentada.
El 1984 el MNLF-CC va agafar formalment el nom de Front Islamic d'Alliberament Moro (MILF), i a mesura que continuaven les negociacions del MNLF amb el govern i el MILF mantenia les operacions armades contra el govern i els seus aliats al sud, el nombre de membres del MNLF descendia i el MILF va superar ràpidament al seu rival laic-nacionalista en poder de foc i de base suport. El 1986 el MNLF-Reformista es va diluir en el Moviment Democràtic i Popular de Mindanao.
El 1986 la Revolució del Poder Popular amb el suport d'una part de l'exèrcit va enderrocar la dictadura de Ferdinand Marcos, que marxà a l'exili. El setembre Misuari va tornar al país, es va entrevistar amb la nova presidenta Cory Aquino a Sulu, i es va arribar a un acord per negociar a Jeddah (Aràbia Saudita) sota els auspicis de l'Organització de la Conferència Islàmica (OIC). Les negociacions van durar fins que el gener de 1987 i el MNLF va acceptar l'oferta del govern filipí de semiautonomia mentre una nova constitució va establir provisions per l'establiment d'una zona autònoma al sud de les Filipines i a la regió de la Cordillera (al nord). El gener de 1987, el MILF va dur a terme atacs a tot Mindanao per demostrar la seva força i obligar el govern a negociar seriosament amb el MILF, i després d'una treva no oficial, les converses es van reiniciar.
El MILF no va acceptar els acords i va anunciar que es mantindria en guerra. Amb la desmobilització del MNLF, prop de vint mil combatents van quedar sota control dels comandaments del MILF. Un sector descontent del MNLF que volia continuar amb la lluita armada, liderat per Abdurajak Abubakar Janjalani va formar en 1991 el grup Abu Sayyaf establint la seva àrea d'influència a Mindanao, Basilan, a l'arxipèlag Sulu i a Tawi-Tawi.
El 1996 es arribar a la pau amb el MNLF i es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), òrgan del que la direcció va quedar en mans del MNLF. Els acords de pau establien la regió autònoma sobre tretze províncies després d'un referèndum i la integració de 7500 dels seus soldats a l'exèrcit, però el MILF no va acceptar els acords i va anunciar que es mantindria en guerra.
miniatura|Mapa dels campaments insurgents moro a les Filipines en el moment de l'alto el foc de 2014 L'administració de Benigno Aquino va reprendre les negociacions el febrer de 2011, després que els rebels anunciessin que ja no buscaven la secessió de les Filipines, el 15 d'octubre de 2012, el govern de les Filipines va signar lAcord marc sobre Bangsamoro, que proposava establir el Bangsamoro per substituir la regió autònoma al Mindanao musulmà, i el 24 de gener de 2014, la negociadora en cap del govern filipí, Miriam Coronel Ferer, i el negociador en cap del MILF, Mohagher Iqbal, van signar l'acord de pau a Kuala Lumpur, ratificat en 15 d'octubre a Manila pel president de les Filipines Benigno Aquino, del president de la MILF Ahod Balawag Ebrahim, amb el testimoni del primer ministre de Malàisia, Najib Razak. Cada combatent retirat va rebre un milió de pesos (19.000 dòlars) en efectiu, beques, assegurança mèdica i formació per convertir-se en civils productius.
El 23 de maig de 2017, quan el líder d'Abu Sayyaf Isnilon Totoni Hapilon, que probablement es trobava a Marahui per reunir-se amb militants del grup radical Maúte va tenir lloc una operació de l'exèrcit i la policia amb l'objectiu de capturar-lo. Milers de civils van abandonar la ciutat, que vaquedar parcialment en poder dels islamistes, escapant dels combats. Un portaveu de Nur Misuari va dir que havia ordenat al MNLF que lluités contra qualsevol Maute a Lanao del Sur i va oferir una unitat d'entre 500 i 700 combatents de l'MNLF per ajudar a combatre els extremistes. El 16 d'octubre i Isnilon Hapilon i Omar Maute van morir durant una operació de rescat d'ostatges i encara hi havia uns 100 militants lluitant a Marawi, i el 23 d'octubre es va desallotjar l'últim edifici controlat pels militants a Marawi, recuperant completament la ciutat. El 13 d'agost de 2020 fou capturat pel MNLF el líder d'Abu Sayyaf Anduljihad Susukan, i lliurat a la policia filipina.
miniatura|El president Rodrigo R. Duterte posa per a una foto amb els legisladors i negociadors en el procés de pau amb el Front Islàmic d'Alliberament Moro, així com alts càrrecs de les Forces Armades de Filipines i la Policia Nacional de Filipines durant la presentació del Bangsamoro Llei Orgànica (BOL) al MILF al Palau de Malacañan el 6 d'agost de 2018. El 26 de juliol de 2018 el govern de les Filipines encapçalat per Rodrigo Duterte va establir la Llei Orgànica de Bangsamoro va abolir la Regió Autònoma del Mindanao musulmà (ARMM) i va preveure l'estructura bàsica de govern de Bangsamoro, seguint els acords establerts a l'Acord global sobre l'acord de pau de Bangsamoro signat entre el govern de Filipines i el Front Islàmic d'Alliberament Moro el 2014.
Referèndum de 2019 La llei per la que es crea una nova regió autònoma musulmana al sud de les Filipines es va ratificar en un referèndum el 21 de gener i el 6 de febrer de 2019, el president de les Filipines, Rodrigo Duterte, va nomenar Ahod Balawag Ebrahim com a ministre en cap per administrar l'Autoritat de Transició de Bangsamoro, Duterte va posposar les eleccions per Bangsamoro fins al 2025 pels efectes de la pandèmia de COVID-19. Ebrahim va mantenir el seu càrrec de ministre principal interí quan el nou president Bongbong Marcos va nomenar un nou conjunt de membres per a l'Autoritat de Transició de Bangsamoro a l'agost de 2022.
El 22 de novembre de 2023 el president Marcos va emetre la Proclamació 405 que concedia l'amnistia als membres del Front Islamic d'Alliberament Moro (MILF) i la Proclamació 406 que concedia l'amnistia als membres del Front d'Alliberament Nacional Moro MNLF.
Després de diversos endarreriments per causes logístiques i legals, el president Marcos va fixar les primeres eleccions parlamentàries del Bangsamoro pel 14 de setembre de 2026.
Referències
Enllaços externs Moros de les Filipines Els Bangsa Moros de les Filipines
Categoria:Guerra contra el terrorisme Categoria:Guerres del segle XX Categoria:Guerres del segle XXI Categoria:Guerres de les Filipines