Cançoneta lleu i plana és un sirventès escrit per Guillem de Berguedà l'any 1172 adreçat a Ponç de Mataplana, amb qui tingué molt males relacions. El text té la intenció clara de criticar aquest noble, invertint les qualitats que defineixen la cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita i la cortesia amb les dames.
S'estructura en estrofes o cobles, ja que presenten més d'una rima, formades per quintets heptasíl·labs amb esquema aabab. A continuació, s'hi afegeix una tornada que rima amb el darrer vers i adopta la forma de refrany, repetit a cada cobla. L'estructura rítmica conforma, per tant, una retronxa o composició amb refrany, en què els versos femenins i masculins rimen entre si (FFMFM MM). Cançoneta lleu i plana, lleugereta i sense ufana, escriuré de Mon Marquès, traïdor de Mataplana, que d’engany és ple i obès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d’engany sou ple i obès.
Brindo, Marquès, per les pedres de Melgur , prop de Someres , on, de dents, vau perdre’n tres; prô no essent les davanteres es pot dir que no ha estat res. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d’engany sou ple i obès.
Vostre braç, pobreta biga, té menys força que una figa i el teniu bastant malmès; si li feu fregues d’ortiga el podreu tornar a dur estès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d’engany sou ple i obès.
De vós, Marquès, qui es refia no té amor ni companyia; i ha de tenir ben après que amb vós pot anar de dia, prô de nit, ai!, res de res. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d’engany sou ple i obès.
Ben boig, Marquès, és qui es vana de jeure amb vós sense b’rana ni calces de cordovès; mai cap fill de cristiana costums tan bruts s’ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d’engany sou ple i obès. Nota: la traducció pot variar segons la font
Referències
Vegeu també Poesia
Categoria:Lírica medieval Categoria:Obres del segle XII