miniatura|392x392px|Foli 38 del Còdex Aubin El Còdex Aubin o Tonalámatl, o el manuscrit del 1576, és una obra pictogràfica que relata la versió espanyola de la història del poble mexica; narra la seua migració d'Aztlán en el segle XII fins a la conquesta espanyola del XVI. Al llarg dels seus 81 folis, el Còdex Aubin anota els viatges de la gent asteca, incloent-hi la migració, la fundació de Tenochtitlán, els cicles agrícoles, el llinatge dels reis, els eclipsis, l'arribada dels invasors espanyols, i altres fets importants de la història dels mexiques. És un còdex mixt que conté imatges i text escrit en nàhuatl amb l'alfabet llatí. El Còdex Aubin és un dels pocs còdexs que ha estat transcrit i traduït a més d'una llengua.
Història del còdex No se sap pas exactament qui escrigué el Còdex Aubin, però segurament l'escrigueren diversos escrivans i pintors mexicans, anomenats tlacuils, al llarg de molts anys. Alguns historiadors pensen que el va escriure un recopilador de documents i annals precolombins. Aquest sistema d'escriptura iconogràfica, en què el tlacuil "inscriu sobre un suport amb un pinzell i tinta” es desenvolupava i perfeccionava en el període postclàssic a l'àrea central de Mèxic.
El Còdex Aubin cobreix la història de Mèxic entre els anys 1168-1607. Al començament de l'obra, diu "escrit ací hui a Mèxic el 27 del mes de setembre del 1576", tot i que documenta la història fins al 1607. El text rep el nom, "Còdex Aubin", de Joseph Marius Alexis Aubin, que comprà el document per a la seua col·lecció d'obres asteques. Aubin visqué a Mèxic quinze anys, des del 1825, període en què va emprendre l'estudi de l'idioma nàhuatl i les antigues civilitzacions de l'àrea. En aquella època, Aubin va obtenir el còdex, que fou preparat per l'historiador i col·leccionista Antonio de Léon i Gamma. Joseph Aubin el va vendre el 1889 a M. E. Eugene Goupil.
És probable que fra Diego Durán supervisàs la preparació del còdex en el segle XVI, perquè l'esmenta en la seua Història de les Índies de Nova-Espanya i illes de Terra Ferma. Segons apunta l'historiador Alfredo Chavero, que preparà una edició de l'obra del pare Durán, Aubin fou "intel·ligent i donat a les antiguitats, feu amistat amb els frares franciscans i pogué examinar la seua magnífica biblioteca: hi va trobar jeroglífics i manuscrits que els ignorants frares no van tenir empatx a cedir-li".
A hores d'ara, la còpia originària del Còdex Aubin és en el Museu Britànic de Londres. N'hi ha una còpia a la Biblioteca Nacional de França, una altra d'Antonio Peñafiel a Berlín, i una altra a la biblioteca de la Universitat de Princeton, en la col·lecció de Robert Garrett. El Còdex Aubin no s'ha de confondre amb el Tonalámatl Aubin, una altra obra de la col·lecció d'Aubin.
Organització El còdex consta de 81 folis, de grandària d'11 cm x 15 cm. Es llegeix d'esquerra a la dreta i de dalt avall, segons les normes dels còdexs precolombins amerindis. El còdex és resultat de la combinació d'altres documents que originàriament formaven còdexs independents; la seua major influència deriva del "Grup de la Tira de la Peregrinació" (segons Castañeda de la Paz), que el relaciona amb el Còdex Boturini; en el nostre còdex podem identificar les seccions:
1) Una breu descripció del sistema de comptar els anys; que no apareix en els altres manuscrits del grup. 2) La migració des d'Aztlán fins a la derrota de Chapoltepec (1299) i el seu posterior establiment a Colhuacan, relat quasi idèntic al Boturini. 3) La darrera etapa del seu deambular pel llac de Texcoco fins a la fundació de Tenochtitlán. 4) Els annals històrics des del govern d'Acamapichtli fins a Moctezuma II; molt semblant a altres versions pictòriques com el Còdex Telleriano-Remensis o escrites com en la Història dels mexicans per les seues pintures. 5) La darrera secció és la conquesta espanyola de Mèxic i narra els successos rellevants fins al 1576; més endavant, s'hi afegiren dades fins al 1591 i d'altres el 1607.
El Còdex Aubin, comparat amb altres còdexs asteques, és singular en la manera en què s'organitza. És un còdex unidireccional amb un comptatge continu dels anys, presentats com una escala de temps. Aquest mecanisme controla l'ordre en què el còdex és llegit, perquè el temps segueix cronològicament després del curs del document. El comptatge dels anys s'interromp només per a deixar que el pintor elabore un fet important. Els anys de la història imperial en el Còdex Aubin, així pintats en els folis europeus, s'organitzen en tires, que reflecteixen la influència de l'estil europeu.
La segona part del Còdex Aubin és una història col·lectiva de la migració. Aquest estil d'agrupació i col·lectivitat mostra el desig dels pintors asteques d'organitzar l'espai visual de manera eficient. La quarta part del Còdex Aubin també es pot considerar una història imperial, amb un estil que torna a l'estructura estàndard del registre.
S'utilitza la grandària de les imatges per a comunicar la importància dels successos principals de la història, perquè els fets d'igual importància són de la mateixa grandària. En canvi, un fet de poca importància és més petit. En moltes ocasions, n'hi ha una sèrie d'imatges, una al costat de l'altra, i aquesta cadena indica que tots els fets tenen la mateixa importància historicocultural.
Contingut L'obra se centra en els esdeveniments que el poble va viure des de l'eixida d'Aztlán, des de l'any 1168 fins al 1607, després de l'arribada dels invasors espanyols. Representa una informació important d'alguns anys durant aquest temps. La primera pàgina mostra el calendari asteca en forma quadrangular, semblant a com apareix en Diego Durán o Juan de Tovar.
Folis 1-2 - El foli primer del còdex conté text en nàhuatl sobre el sistema calendari dels mexiques. Es tradueix a l'espanyol així: “Ací està escrit el compte dels anys dels mexiques. És fet de només quatre peces que van d'aquesta manera: l'any 1-Acatl acaba en 13-Acatl; 1-Técpatl acaba en 13-Técpatl; 1-Calli acaba en 13-calli, i 1-Tochtli acaba en 13-Tochtli. I quan les quatre parts han arribat a la fi, després de 52 anys, els nostres anys es lliguen l'any 2 Acatl. Açò s'ha escrit a Mèxic als 27 dies del mes de setembre del 1576."
El sistema de calendari dels mexiques es divideix en quatre seccions, cadascuna amb tretze numerals i quatre carregadors. Els carregadors són canya, pedrenyal, casa, i conill, els quals es tornen a representar en el centre, al costat del Sol. Els carregadors "s'emmarcaven pel símbol de l'any, normalment un quadrat, un rombe o un cercle pintats de blau turquesa, o bé de roig emmarcats amb blau". Això es pot veure en molts folis del còdex per a poder marcar els anys de fets importants històrics.
El període de migració miniatura|266x266px|Foli 3 del Còdex Aubin Foli 3 - representa el començament de la història de la migració del poble. Aquesta imatge mítica mostra una versió d'Aztlán, el lloc sagrat que els asteques consideraven com el seu origen. Mostra una figura dempeus al cim d'un pujol en una illa. La figura és Huitzilopotxtli, el déu patró dels mexiques. Els quatre glifs voltants de la figura representen cases, que simbolitzen les quatre calpullis (barris) que venien d'una illa. Els vuit glifs de les cases sota l'illa representen els altres vuit calpullis que acompanyen els quatre llinatges originaris durant la migració.
Foli 4-22 - contenen poques descripcions pictogràfiques dels indrets a on els mexiques viatjaven durant la migració. Els folis contenen sobretot un compte dels anys que mostra el temps durant el qual els mexiques migraren fins a arribar al lloc que arribaria a ser Tenochtitlán.
Foli 14 - com a exemple de la ruta de migració dels mexiques, el foli 14 explica que els asteques es passaren un període de 20 anys a Cohuatitlan. Usa el cap d'una serp per a representar el lloc de Cohuatitlan, millor conegut en la mitologia mexica com el lloc de les serps. El document explica que els asteques passaren a Huixachtitlan, on visqueren 4 anys. L'ús d'un arbre amb arrels espinoses representa "Huixachtitlan", una paraula nàhuatl que significa 'lloc d'espines o acàcies'.
La fundació de Tenochtitlán miniatura|268x268px|Foli 25 del Còdex Aubin Foli 23-25 - Aquesta imatge mostra la conclusió de la migració mexica amb la fundació de Tenochtitlán. S'il·lustra un indret pantanós en què una àguila, enfilada sobre un cactus, agafa una serp. Aquesta és la representació tradicional de Tenochtitlán. També il·lustra els principis simples de la ciutat, perquè l'artista pintava una barraca de palla en cada costat de la pàgina amb herbes al fons. El text de la pàgina següent explica que la figura mexica és un pescador. Alguns historiadors conclouen que el Còdex Aubin és un de pocs que inclou aquesta imatge de la mateixa manera en què es representa a l'escut nacional de Mèxic.
Hi ha un canvi en el format: a partir d'aquest foli, els quadrats de calendari s'organitzen en fileres verticals. El nou compte dels anys comença al costat de la imatge del temple. Aquest model continua en la resta del còdex.
La primera secció dinàstica Folis 26-42 - El Còdex Aubin, igual que moltes altres històries asteques, inclou una secció dinàstica que enumera les ascensions i les morts de notables governants de Tenochtitlán. Començant en el foli 26, la secció dinàstica conté pàgines que indiquen l'any i els governants. Aquestes pàgines manquen d'imatges i fets. Cada pàgina cobreix cinc anys, que es compten verticalment al costat esquerre. miniatura|271x271px|Foli 30 del Còdex Aubin Foli 30 - a tall d'exemple de la secció dinàstica, el foli 30 representa l'ascensió de Huitzilíhuitl al tron mexica. Huitzilíhuitl governà entre els anys 1 Jonc a 5 Serp segons el còdex, dates que corresponen als anys 1395-1417 del calendari gregorià. La pàgina a la dreta mostra el pas del cinqué cicle de 52 anys, que s'observa amb el dibuix d'una llagosta. Aquesta és una de les poques vegades en què un fet natural o agrícola es veu en el Còdex Aubin. Alguns erudits especulen que la llagosta es lliga a la cerimònia del Foc Nou que els asteques celebraven per a commemorar un nou cicle de 52 anys. D'altra banda, altres pensen que durant aquest any hi havia fam pels danys als conreus causats per les llagostes.
Foli 35- Després d'una inundació, algunes famílies mexiques van haver de vendre els seus fills com a esclaus. Aquest foli mostra dos esclaus lligats plegats en el seu camí per a ser venuts. La inundació es va anomenar "1 conill".
La conquesta espanyola miniatura|272x272px|Foli 42 del Còdex Aubin És per això que la pàgina a la dreta mostra l'escena d'una batalla entre un conqueridor espanyol i un soldat asteca. L'invasor espanyol s'identifica per les armadures, llances i barbes. L'asteca pot ser identificat pel seu vestit. Estan lluitant en el Temple Major, així assenyalat pels seus temples dobles. El Temple Major fou "el cor ritual i polític" de la ciutat de Tenochtitlán. Ací, segons indiquen alguns cronistes espanyols i autòctons, fins i tot el notable llibre Visió dels vençuts, el conqueridor Pedro de Alvarado, també conegut com "El Sol", comença la matança contra "els guerrers desarmats, els sacerdots-músics i les dones, els xiquets i els ancians".
A més a més, aquestes dues pàgines són significatives perquè representen la fi de la roda calendàrica i expliquen que "la matança del Temple Major ha parat el temps". La conquesta espanyola es representa en una pàgina sencera, i això reflecteix la seua gran importància en la història dels mexica.
Història després de la conquesta espanyola