L'església del Santíssim Salvador (chiesa del Santissimo Salvatore en italià), juntament amb l'antic monestir de les monges benedictines, són espais monumentals situat al centre històric de Caltagirone.

Història miniatura|Imatge interior amb laTransfiguració de Crist, oli sobre tela, de Marcello Leopardi al centre. miniatura|Madonna de Monserrato (Mare de Déu de Montserrat), d'Antonello Gagini . miniatura|Mausoleu del sacerdot i polític Luigi Sturzo. Hi va haver un primer monestir benedictí al costat de l'església de la Madonna della Stella, però, el 1457, les monges es van traslladar al monestir del Santíssim Salvador. Aquesta església està ubicada a la plaça del mateix nom. Al costat oposat hi ha l'església de Sant Domènec.

El complex benedictí, com tants altres, va ser reconstruït després del terratrèmol de 1693.

El 19 de maig de 1894 el sacerdot, i posteriorment polític, Luigi Sturzo hi va celebrar la seva primera missa. La seva popularitat va fer que el 1962 s'hi construís el mausoleu que n'alberga les restes mortals de qui fou fundador del Partit Popular Italià.

Recentment, l'església ha estat inclosa en el patrimoni històric i artístic pertanyent al Fons d'Edificis Religiosos per les seves obres d'art i el mausoleu.

Façana de l'església La façana es caracteritza per línies horitzontals que separa tres nivells.

Al primer nivell destaquen dos gablets laterals amb portes més petites i finestres amb reixes. El portal barroc està format per dos parells de pilastres bessones de pedra tallada coronades per capitells corintis, i motllures intricades. Altres pilastres individuals delimiten l'estructura; totes les nervadures verticals presenten capes de perspectiva superposades que, al llarg de l'eix central, transmeten una sensació de profunditat. El portal d'entrada és senzill: està decorat amb cornises i volutes amb motius estilitzats de fulles d'acant, un arquitrau coronat per un timpà amb volutes arrissades i un gran escut que representa l'emblema de l'Orde Benedictí.

La loggia superior i central presenta una ampit amb columnes arrodonides i una reixa de ferro forjat. Les pilastres exteriors acaben en sòcols alts que sostenen els rínxols de volutes en forma de vela decorades amb pinacles i òculs cecs.

Un tercer nivell presenta cinc perforacions, les tres centrals són d'arc. El conjunt, enriquit per balustrades. Un frontó amb una estela intermèdia i una creu de ferro forjat a la part superior completa la perspectiva.

Interior de l'església A l'interior podem observar un edifici octogonal d'una sola sala amb decoració d'estuc i envoltat de tres altars de marbre d'escultors locals. Per tal que les monges poguessin seguir les funcions religioses respectant les normes del claustre, es poden admirar quatre petites tribunes o galeries elevades decorades amb reixes denses de fusta tallada, gravada i pintada del 1794; són contemporànies del cor.

Hemicicle dret A l'esquerra hi ha la Capella de Sant Benet. L'arquitectura de la sala està formada per columnes jòniques coronades per capitells corintis, i a la part superior hi ha un frontó triangular doble, trencat i superposat, amb gerros a les cornises. La fornícula conté l'estàtua que representa Sant Benet de Núrsia amb la inscripció " ... DEI BENEDICTVS OMNIVM JVSTORVM SPIRITVS PLENVS FVIT ". Als costats hi ha dues pintures que representen figures de l'Orde benedictí.

Hemicicle esquerre A l'ala esquerra hi ha la Capella de la Mare de Déu de Monserrat. L'arquitectura de la sala està formada per columnes jòniques coronades per capitells corintis, i per un timpà doble triangular amb gerros a les cornises. El nínxol conté l'estàtua que representa la Mare de Déu de Monserrat, obra del 1532 d'Antonello Gagini. A la part superior hi ha la inscripció " ... ", als costats hi ha dues pintures que representen figures de l'Ordre.

Presbiteri L'altar del presbiteri és de marbre policromat, té una estructura formada per columnes bessones coronades per capitells corintis, que suporten un arquitrau amb un timpà vorejat per estàtues. Tota l'arquitectura presenta una perspectiva còncava. A l'edicle, una pintura que representa la Transfiguració de Crist, de Marcello Leopardi .

Mausoleu El mausoleu del sacerdot i polític Luigi Sturzo va ser construït el 1962 pel govern italià per iniciativa de Mario Scelba, ministre de l'Interior. Per fer-lo es van basar en un disseny de l'arquitecte Ugo Tarchi. Les escultures són obra de Francesco Nagni .

El mausoleu consta d'un sarcòfag de marbre groc de Siena, la llosa de la coberta representa el polític i estadista adormit. A la paret frontal del sarcòfag destaquen les al·legories de la Religió, la Pàtria, la Llibertat i el Poble, que fan referència a l'essència ètica i social del seu pensament polític. A la paret posterior hi ha la Verge de l'Assumpció, envoltada de sis àngels, que simbolitzen la Música, la Literatura, la Veritat, la Fe, la Justícia i la Caritat, les arts practicades per Sturzo.

600x600px|Imatge panoràmica de la part interior còncava de l'església.

Notes

Altres projectes

Categoria:Edificis de Caltagirone Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia