Matilde Bassani Finzi (Ferrara, 8 de desembre 1918 - Milà, 1r de març 2009) va ser una partisana italiana jueva, professora, psicòloga i feminista.
Biografia Nascuda en el si d'una família d'origen jueu, profundament antifeixistes —ella deia que havia «mamat llet i antifeixisme»—, era filla de Dante i Lavinia i tenia a dos germans, Eugenia i Bruno. El seu pare era professor d'alemany a l'Institut Tècnic de Ferrara, i, a causa del seu antifeixisme, a principis de la dècada de 1920 va ser acomiadat. Per les dificultats que va tenir per trobar treball, la família es va traslladar primer a Ceva i el 1924 a Asti i van poder tornar a Ferrara el 1929. El seu oncle matern, el filòsof Ludovico Limentani, va ser dels pocs firmants del «Manifest dels intel·lectuals antifeixistes» promogut per Benedetto Croce, després de l'assassinat de Giacomo Matteotti, i el seu cosí Eugenio Curiel, comunista i director de L'Unità, va ser víctima de les lleis racials i posteriorment assassinat el 1945.
El seu professor de grec i llatí en el Liceu Clàssic Ariosto, Francesco Viviani, mort a Buchenwald el 1945, la va introduir en el grup antifeixista de la professora Alda Costa, del qual també va formar part el seu cosí i futur escriptor, Giorgio Bassani. Després de cursar la carrera de Filosofia i lletres, es va llicenciar amb la nota màxima a la Universitat de Pàdua, on va ser seguidora de Concetto Marchesi i Norberto Bobbio. Malgrat tot, se li va negar l'honor del «cum laude» pel fet de ser jueva.
Llavors, juntament amb Giorgio Bassani i Primo Lampronti, es va fer càrrec de l'escola jueva de Via Vignatagliata, que va acollir els alumnes segregats per les lleis racials del feixisme italià.
El 1943 va ser arrestada i empresonada per haver distribuir pamflets en memòria de Matteotti. Un cop alliberada va fugir a Roma, on va adoptar la identitat de Giuliana Sala, la seva cosina emigrada a Amèrica. Va entrar en contacte amb els grups combatents de la resistència del Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària (PSIUP) i va conèixer el seu futur marit, Ulisse Finzi, amb el qual va col·laborar en diverses accions com ara transportant armes a Florència per a la Brigada de Bruno Buozzi o fent-se passar per infermera de la Creu Roja per sostreure material dels alemanys. En una ocasió va anar al Vaticà a demanar refugi per a dos polonesos i va resultar ferida, però va poder escapolir-se, protegida per un grup de monges i clergues. També va participar en les emissions clandestines de Radio Londra (BBC) amb l'espai «Una mestra en lluita».
Després de l'Alliberament de Roma, al final de la guerra, es va casar amb Finzi i van tenir tres fills, Enrico, Paolo i Valeria. Va concloure els estudis de psicologia, va ser membre de la societat italiana de sexologia i va treballar sempre en el sector social defensant els drets de les dones i ocupant llocs rellevants en la Unione Femminile Nazionale i el Consiglio Nazionale delle donne italiane.
El 15 abril 1984 el president Sandro Pertini li va conferir un diploma d'honor pels seus merits durant la resistència i encara se li reten homenatges.
Va morir a Milà l'1 de març 2009 i va ser enterrada el dia 3, al cementiri jueu de Màntua.
Referències
Categoria:Professors a Itàlia Categoria:Psicòlegs europeus Categoria:Jueus italians Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Morts a Milà Categoria:Feministes italians Categoria:Ferrarencs Categoria:Morts el 2009 Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Nascuts el 1918