El morenillo és un cep de raïm negre de l'espècie Vitis vinifera, autòctona de València, Castelló i la Terra Alta, fruit de l’encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat negra morrastell (també coneguda com a graciano). Segons Favà i Agud, el nom de la varietat ve de la poca coloració que donava al vi. Actualment, és gairebé exclusiva de la comarca de la Terra Alta, on ha estat recuperada recentment després de dècades de ser considerada una varietat marginal o de poc valor comercial a causa del seu baix grau alcohòlic, per ser d’un color negre no molt intens i per tenir una baixa producció.

Ampelografia Els ceps de morenillo presenten un port semireptant (les seves tiges tendeixen a inclinar-se i créixer cap als costats i cap avall) i un vigor elevat. Les fulles són grans i pentagonals. El raïm és majoritàriament petit, cònic i de compacticitat mitjana amb espatllera. El gra és de mitjà a gran, majoritàriament de pellofa fina. La pell és de color negre blavós i la polpa no és pigmentada. A diferència d'altres varietats negres de la regió, el morenillo destaca per tenir una menor concentració d'antocians, fet que dona com a resultat vins de capa baixa (poc color). Està catalogada amb el número 7326 (sota el nom primari Garro) al Vitis International Variety Catalogue (VIVC).

Característiques agronòmiques És una varietat molt ben adaptada a la climatologia mediterrània d'interior i a sòls pobres, calcaris i argilosos. Presenta un cicle de maduració llarg, essent una de les darreres varietats a veremar a la Terra Alta, a mig octubre. Aquesta maduració tardana permet mantenir una acidesa notable malgrat la calor de la zona. Pel que fa a les plagues, és una varietat poc sensible a l'oïdi i a la podridura, gràcies a la baixa compacticitat dels seus raïms.

Característiques enològiques Històricament, s'utilitzava per aportar acidesa i frescor en cupatges amb la garnatxa negra o la carinyena. No obstant això, actualment s'elabora com a monovarietal per a obtenir vins singulars. El vi de morenillo es caracteritza per la seva elegància i subtilesa: té poc grau alcohòlic (per sota de la mitjana de la regió), una acidesa alta i un color vermell robí pàl·lid. Aromàticament, és molt complex, amb notes predominants de fruita vermella (cirera, gerd), sotabosc mediterràni i un marcat caràcter especiat (pebre negre). En boca és fluid, fresc i amb tanins molt suaus i fins. També és apte per a l'elaboració de vins rosats d'estil "pàl·lid" amb gran intensitat aromàtica.

Situació geogràfica La seva presència es concentra majoritàriament a la regió de la Terra Alta, al sud de Catalunya, on es conserven vinyes gairebé centenàries. Després de dotze anys de tràmits i estudis experimentals, l'abril de 2020 va ser oficialment autoritzada i inclosa en el plec de condicions de la DO Terra Alta, fet que permet als cellers etiquetar els seus vins amb el nom d'aquesta varietat. S'estima que actualment n'hi ha unes 15-20 hectàrees plantades, tot i que la superfície està augmentant a causa del creixent interès per varietats amb bona acidesa per contrarestar els efectes de l'escalfament global.

Sinonímies El morenillo també és conegut com a mandó, mandón, galmeta o galmete (especialment en zones de València i Aragó), i es troba relacionat amb la varietat garro o mancuso segons la regió.

Referències

Vegeu també Garnatxa

Categoria:Varietats viníferes del País Valencià Categoria:Gastronomia del País Valencià Categoria:Cultura de la Terra Alta Categoria:Varietats viníferes de Catalunya