Els Gegants de Pineda de Mar són una parella de gegants del municipi de Pineda de Mar (Maresme). Són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m d'alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserras, de Solsona.

Història L'origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en Nona, de Mataró, la construcció d'una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.

L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d'un grup de pinetencs que volien fomentar l'art i la cultura popular, i també la història local. L'Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l'Ermessenda es van presentar l'any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.

Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors del territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L'any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.

Descripció El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l'escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l'esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. LErmessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l'esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.

Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les va fer a joc amb el color del seu vestit. També va estrenar el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 van continuar les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l'estrena d'un nou pergamí.

Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l'any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.

L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l'evolució del tradicional Ball d'Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d'altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l'Ajuntament de Pineda, avui dia se'n coneixen la partitura i els detalls del ball.

Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s'ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.

Gegantons i capgrossos La Colla de Geganters i Grallers de Pineda de Mar també compta amb tres gegantons: el Pinet (1992), la Raquel (1998) i la Dauna (2016), aquesta darrera construïda per la pinedenca Glòria Burjons i Buch; i amb tres capgrossos: el Bomber, el Català o el Thabo.

Trobada Gegantera de Pineda de Mar Des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants, anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC). La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat. La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.

El 2023, els Gegants de Pineda van participar en les Festes de Gràcia de Maó com a colla d'honor convidada, participant en tres cercaviles i ballant a la plaça.

Referències

Categoria:Pineda de Mar Pineda de Mar