El Desè Exèrcit (alemany: 10. Armee / Armeeoberkommando 10; abreujat "AOK 10") va ser un exèrcit de camp de l'Exèrcit Imperial Alemany durant la Primera Guerra Mundial, i després del Heer durant la Segona.

Història Primera Guerra Mundial Després de la decisió presa a l'Estat Major General a finals de 1914 de mantenir inicialment una postura defensiva a l'oest i concentrar-se al Front Oriental, les tropes que hi havia allà van ser reforçades per a les properes operacions ofensives. A Prússia Oriental, les formacions d'un nou Desè Exèrcit es van reunir darrere del Vuitè Exèrcit a partir de finals de desembre de 1914.Hermann Stegemann: Geschichte des Krieges. Band 2. Stuttgart/Berlin 1917, S. 436f. L' Alt Comandament del Desè Exèrcit previst es va formar el 26 de gener de 1915 a Colònia.Hermann Cron: Geschichte des Deutschen Heeres im Weltkriege 1914–1918, Berlin 1937, S. 78 El general Hermann von Eichhorn va ser nomenat comandant en cap. Abans de la guerra, havia comandat el Cinquè Exèrcit, però va resultar greument ferit en un accident de cavall.Hermann Gackenholz: Eichhorn, Emil Gottfried Hermann von. In: Neue Deutsche Biographie. Band 4. 1959, S. 377. L'exèrcit estava format per les següents unitats de cos en el moment de la seva creació:Fritz Jung: Die Goslarer Jäger im Weltkriege. II. Band: 'Das Reserve-Jäger-Bataillon Nr. 10 und seine Radfahr-Kompanien. Buchdruckerei Lax, Hildesheim 1933.

XXI. Armeekorps XXXIX. Reserve-Korps XXXVIII. Reserve-Korps

Primer, el 10è Exèrcit va tenir un paper decisiu a la Batalla d'Hivern de Masúria el febrer de 1915. Durant l'estiu i la tardor, va contrarestar amb èxit les tropes russes i a la primavera de 1916 va participar en dures batalles defensives durant una contraofensiva russa. L' Alt Comandament del 10è Exèrcit va ser doblement responsable, ja que a més de dirigir les seves pròpies unitats, també va servir com a Alt Comandament del Grup d'Exèrcits Eichhorn des del 30 de juliol de 1916.

Després de la revolució i la guerra civil a Rússia el 1917/1918, la fi prematura dels combats actius es va fer evident a la primavera de 1918. Per tant, la majoria de les tropes van ser redestinades al front occidental. L'exèrcit, amb només sis divisions entre la frontera lituana i el nord d'Ucraïna, en el que ara és Belarús, va servir com a força d'ocupació. El seu comandant en cap, des del 5 de març de 1918, va ser l'exministre de Guerra i cap de l'Estat Major General, el general d'infanteria Erich von Falkenhayn.Holger Afflerbach: Falkenhayn - Politisches Denken und Handeln im Kaiserreich. München 1994, S. 486f.Va dirigir l'exèrcit fins a la seva dissolució el febrer de 1919.

El quarter general de l'alt comandament de l'exèrcit va ser inicialment a Margrabova (del 6 de març al 8 d'agost de 1915), després a Vílnius (del 29 de setembre de 1915 al 12 de juny de 1918) i finalment a Minsk. Va ser des d'allà que va iniciar la seva marxa de tornada després del final de la guerra, el 6 de desembre de 1918.

Segona Guerra Mundial Formació LArmeeoberkommando 10 es va establir abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, arran dels plans de Hitler per conquerir Txecoslovàquia i la crisi resultant dels Sudets. L'objectiu de l'exèrcit era trencar la zona fortificada davant de l'Alta Silèsia i avançar cap a Olomouc, on s'uniria amb el Catorzè Exèrcit.

Campanya polonesa El Desè Exèrcit es va reconstituir durant la mobilització del 26 d'agost de 1939 a Leipzig i va participar en la Campanya de Polònia com a part del Grup d'Exèrcits Sud. Se suposava que l'exèrcit havia de liderar l'atac principal sobre Varsòvia i se li van assignar la majoria de les unitats motoritzades alemanyes per a aquest propòsit. El comandament alemany esperava d'aquesta manera encerclar i destruir el gruix de l'exèrcit polonès a l'oest del Vístula; tanmateix, no van poder aniquilar ni encerclar les tropes poloneses i només el 6 de setembre van aconseguir penetrar al front defensiu polonès. El 9 de setembre, l'ala dreta de l'exèrcit va aconseguir avançar i encerclar les forces poloneses que intentaven retirar-se a través del Vístula fins al 19 de setembre de 1939. Després del final dels combats a Polònia el 10 d'octubre de 1939, l'alt comandament del 10è Exèrcit es va utilitzar per crear l'alt comandament del Sisè Exèrcit.

Front italià El 10è Exèrcit es va reconstituir el 15 d'agost de 1943 per repel·lir la invasió aliada d'Itàlia. Després del desembarcament britànic a la Itàlia continental prop de Reggio de Calàbria el 3 de setembre de 1943, l'exèrcit va ser emprat en diverses batalles defensives i a partir del 9 de setembre també va lluitar contra les tropes estatunidenques desembarcades prop de Salern, aconseguint evitar una ruptura a la seva rereguarda. Malgrat això, es va veure obligat a abandonar Nàpols l'1 d'octubre i retirar-se darrere del Volturno. Entre desembre de 1943 i maig de 1944 va participar en batalles defensives al Garigliano, el Sangro i a Montecassino. El 4 de juny de 1944 va començar a retirar-se per evitar ser flanquejat pels aliats i entre juliol i agost de 1944 va participar en dures batalles defensives prop d'Ancona. El setembre de 1944 va participar en diverses batalles de retirada a través dels Apenins del nord fins a Rímini i Ravenna. L'abril de 1945 va participar en nous combats defensius entre l'Adriàtic i Bolonya i el 2 de maig de 1945 es va rendir amb el Grup d'Exèrcits C.

Orde de batalla 1 de setembre de 1939 IV. Armeekorps XI. Armeekorps XIV. Armeekorps XV. Armeekorps XVI. Armeekorps 1. Leichte-Division 3. Leichte-Division

5 de settembre de 1943 LXXVI. Panzerkorps 3. Infanterie-Division 90. Panzergrenadier-Division Brigada Reichsführer SS 2. Fallschirmjäger-Division

26 d'octubre de 1943 LXXVI. Panzerkorps XIV. Panzerkorps

20 de gener de 1944 LXXVI. Panzerkorps Gruppe Hauck XIV. Armeekorps 3. Infanterie-Division Division Hermann Göring

11 de juliol de 1944' LXXVI. Panzerkorps LI. Gebirgskorps I. Fallschirm-Korps

5 de novembre de 1944 LXXVI. Panzerkorps XIV. Armeekorps Kommandeur Venetianisches Küstenland 90. Panzergrenadier-Division

10 de març de 1945 I. Fallschirm-Korps LXXVI. Panzerkorps LXXIII. Armeekorps LXXXXVII. Armeekorps z.b.V.

Comandants Comandants en cap Colonel général Hermann von Eichhorn (26 de gener de 1915) Général d'infanterie Erich von Falkenhayn (4 de març de 1918)Hermann Cron: Geschichte des Deutschen Heeres im Weltkriege 1914–1918, Berlin 1937, S. 398

General der Artillerie Walter von Reichenau (26 d'agost de 1939 - 10 d'octubre de 1939) General der Panzertruppe Heinrich von Vietinghoff (15 d'agost de 1943 - 4 de setembre de 1943) General der Panzertruppe Joachim Lemelsen (4 de setembre de 1943 - 31 de desembre de 1943) Generaloberst Heinrich von Vietinghoff (31 de desembre de 1943 - 26 d'octubre de 1944) General der Panzertruppe Joachim Lemelsen (26 d'octubre de 1944 - 16 de febrer de 1945) General der Panzertruppe Traugott Herr (16 de febrer de 1945 - 2 de maig de 1945) Caps d'estat major Oberst Emil Hell (a partir del 26 de gener de 1915) Oberst Walter Schmidt von Schmidtseck (a partir del 17 de juliol de 1916) Major general Traugott von Sauberzweig (a partir del 9 de setembre de 1917) Major general Walter Schmidt von Schmidtseck (17 de desembre de 1917) Oberst Georg Frotscher (a partir del 16 de febrer de 1918) Oberstleutnant Max Stapff (4 de març de 1918)

Generalmajor Friedrich Paulus (26 d'agost de 1939 - 10 d'octubre de 1939) Oberst Fritz Wentzell (15 d'agost de 1943 - 1 de novembre de 1944) Generalmajor Dietrich Beelitz (1 de novembre de 1944 - 2 de maig de 1945)

Referències

Bibliografia

Holger Afflerbach: Falkenhayn – Politisches Denken und Handeln im Kaiserreich. Oldenbourg-Verlag, München 1994, , (= Beiträge zur Militärgeschichte. Band 42). Hermann Cron: Geschichte des Deutschen Heeres im Weltkriege 1914–1918. Siegismund, Berlin 1937 (Geschichte der Königlich Preußischen Armee und des Deutschen Reichsheeres'' 5).

Enllaços externs

Categoria:Unitats militars alemanyes de la Segona Guerra Mundial Categoria:Exèrcits de camp Categoria:Unitats militars a la campanya d'Itàlia