El , o , p. 357-358. és un gènere d'actuació escènica japonesa importat d'Àsia durant el període Asuka i basat en la dansa, la música i l'ús de màscares.

Història Els documents històrics demostren que el gigaku es va introduir al Japó durant l'any vinté del regnat de l'emperadriu Suiko (el 612),, p. 357-358. per un tal ,, volum 5, pàg. 483-484, article: gigaku pEr Kikkawa Eishi. originari del regne de Paekche durant el període dels Tres Regnes de Corea. El gigaku està estretament relacionat amb el teatre , però se'n pot considerar una variant que prové de Corea i no directament de la Xina.

Els actors d'aquesta dansa emmascarada empraven mims per a acompanyar la música., p. 357-358. Durant el període Nara (segle VIII) s'hi utilitzaven tres instruments: la flauta, el tambor xinés ( o ,, p. 37. i el , un tipus de gong substituït al començament del període Heian per un tipus de plat (dobyōshi ,).

L'única descripció del gigaku que existeix hui és al tractat de música inclòs en el Kyokunsho escrit per Koma no Chikazane al segle XIII., p. 357-358. Aquesta descripció indica que l'actuació comença amb el netori (afinació d'instruments) seguit d'un preludi instrumental., p. 37. Tot seguit, els ballarins i músics desfilen cap a l'escenari., volum 5, pàg. 483-484, article: gigaku pEr Kikkawa Eishi. Una hipòtesi suggereix que el ballarí que porta la màscara 'aquell que obri el camí', va al capdavant del seguici.. A més, aquesta màscara apareix en primer lloc als dels temples que tenen màscares. L'actuació continua amb la dansa del lleó (shishimai), així com les danses en solitari del duc de Wu, el lluitador, l'home ocell Gàruda i el braman.

Hi ha dues formes del personatge del lluitador: o Vajra-yakṣa, la màscara del qual té la boca oberta, i Rikishi (力士), que té la boca tancada., p. 562 per a Kongō i p. 1559 per a Rikishi., p. 85, 101. Això deu ser una referència als dos niō que custodien l'entrada dels temples, generalment esculpits pronunciant el mantra om̐ (a-un en japonés, la primera síl·laba es pronuncia amb la boca oberta i la segona amb la boca tancada).

L'aspecte caricaturesc o exagerat de les màscares indica que la naturalesa de les representacions era còmica o grotesca., p. 37. Aquest és el cas de les dues parts que representen el (o Konron, en xinés Kunlun nu, que devien referir-se als negritos del sud-est asiàtic)., p. 37. En l'escena "obscena", el Kuron s'enamora de Gojo (una jove del Wu Oriental) i expressa la seua atracció colpejant un símbol fàl·lic anomenat amb el seu ventall., p. 85, 101. Aquesta dansa còmica a vegades s'anomena "marafuri-mai" (マラフリ舞), és a dir 'el fal·lus exhibit'. Tot seguit, el Rikishi castiga el Kuron lligant-lo per la marakata i el fa fora de l'escenari.

Màscares miniatura|Màscares gigaku de Hōryū-ji Descripció d'algunes màscares utilitzades en gigaku (els enllaços entre parèntesis porten a imatges de màscares dels segles VII i VIII) emmagatzemats al Museu Nacional de Tòquio i procedents principalment de Hōryū-ji i Tōdai-ji).

Chido (治道, 'el qui obri el camí'): mena la processó al principi de la representació. Sembla que originà les màscares de tengu posterior. (emuseum ). Shishi (師子, 'lleó'): articulada en els ulls i les orelles;, p. 633. s'assembla a les màscares de la dansa shishimai. Shishiko (師子児; domador de lleons): Tradicionalment, dos ensinistradors acompanyen cada lleó. Gokō (呉公; duc de Wu): es refereix a un príncep del Regne de Wu. Kongō (金剛; guàrdia) o Vajra-yakṣa que serveix el duc de Wu; ulls ben oberts, celles aixecades, boca oberta. Karura (迦楼羅): es refereix a Garuda. Kuron (崑崙; o Kunlun, home negre): un personatge ridícul que intenta seduir Gojo, però és assetjat per Rikishi. Gojo (呉女; xica del regne de Wu): única dona del gigaku. Rikishi (力士; lluitador de sumo): similar a Kongō, però amb la boca tancada. Baramon (波羅門; braman). Taikofu (太弧父; vidu ancià). Taikoji (太弧児; orfe que acompanya un vidu ancià). Suikō (酔胡王; rei borratxo de Pèrsia o rei borratxo Hu). Suikojū (酔胡従; colla Suikō): entre sis i vuit borratxos acompanyen el Suikō.

Notes i referències

Vegeu també Gagaku

Categoria:Teatre al Japó Categoria:Música del Japó