La Gran Invasió Turca, també traduïda com els Grans Problemes Turcs (en georgià: დიდი თურქობა, didi turkoba) és el terme amb què la historiografia de Geòrgia es refereix als continus atacs i assentaments dels seljúcides liderats per les tribus turques (oghuz) en les terres georgianes durant el regnat de Jordi II en la dècada del 1080. El terme té l'origen en la crònica georgiana del . i és acceptat en l'erudició moderna de Geòrgia. Les invasions seljúcides van provocar una greu crisi en el Regne de Geòrgia, en deixaren despoblades algunes províncies i afebliren l'autoritat reial, fins que la marea es va invertir amb les victòries militars de David IV de Geòrgia (1089–1125)..
Antecedents Els seljúcides van fer la primera aparició a Geòrgia en la dècada del 1060, quan el soldà Alp Arslan assolà les províncies del sud-oest del Regne georgià i va reduir Kakhètia. Aquests intrusos formaven part de la mateixa onada del moviment turc que va infligir una important derrota a l'exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient en la batalla de Mantziciert el 1071. Tot i que els georgians van poder recuperar-se de la invasió d'Alp Arslan, la retirada romana d'Anatòlia els va posar en contacte més directe amb els seljúcides. En la dècada del 1070, Geòrgia fou atacada en dues ocasions pel soldà Màlik-Xah I, però el rei georgià Jordi II encara va poder defensar-se en algunes ocasions...
Invasió miniatura|Soldà Màlik-Xah I El 1080, Jordi II fou sorprés, en la rodalia de Queli, per una gran força turca dirigida per Aḥmad, probablement de la dinastia Mamlan, a qui la crònica georgiana anomena "poderós emir i fort arquer". Jordi en va fugir, a través d'Adjària, cap a Abkhàzia. Els turcs van conquistar Kars als georgians i tornaren a les seues bases carregats de riqueses. A això li van seguir aviat incursions encara pitjors, dirigides per Yaʿqub i ʿIsā-Böri. El 24 de juny del 1080, els turcs seminòmades començaren a arribar en massa a les províncies del sud de Geòrgia, i s'endinsaren ràpidament al país; envaïren Asispori, Klardjètia, Savsat, Adjària, Meskhètia, Kartli, Arguètia, Samokalako i el Monestir de Martvili. Les ciutats clau de Kutaissi i Artanudji i les ermites cristianes de Klardjètia les van incendiar. Els que van sobreviure als combats es refugiaren a les muntanyes, on molts d'ells es van morir de fred i fam....
En veure com es destruïa el seu regne, Jordi II, desesperat, es va dirigir a Esfahan, a Màlik-Xah I, que va tractar el monarca georgià amb molta consideració i li va prometre seguretat contra els nòmades a canvi d'un tribut (kharaj).
Resultats esquerra|miniatura|Mapa del Caucas, c. 1090 L'acceptació per part de Jordi de la sobirania seljúcida no suposà una veritable pau per a Geòrgia. Els turcs continuaren el seu moviment estacional en territori georgià per a aprofitar l'herba de la Vall del Kura i les guarnicions seljúcides van ocupar les fortaleses clau del sud de Geòrgia. Aquestes incursions i assentaments tingueren un efecte ruïnós en l'ordre economicopolític de Geòrgia. Les terres conreades es van convertir en pastures per als nòmades i els llauradors hagueren de refugiar-se a les muntanyes. El cronista georgià contemporani es lamenta que "en aquells temps no hi havia ni sembra ni collita. La terra estava arruïnada i convertida en bosc; en lloc de les persones, els animals hi feien l'estatge. Una opressió insofrible va caure sobre tots els habitants de la terra; no tenia parangó i era molt pitjor que tots els estralls sentits o experimentats." Una situació semblant es donà en la veïna Armènia, com es relata en la crònica d'Aristakes Lastivertsi. Per a empitjorar les coses, un greu terratrèmol sacsà les províncies del sud de Geòrgia, i devastà Tmogvi i la rodalia el 16 d'abril del 1088......
Els nobles de Geòrgia van aprofitar l'afebliment del poder reial per a cercar la seua autonomia. Jordi II va intentar aprofitar el favor de Màlik-Xah per a doblegar a Agsartan I, rei de Kakhètia, a l'est de Geòrgia, perquè se sotmetés, però no va aconseguir cap resultat. Agsartan va ser capaç de superar-ho oferint submissió a Màlik-Xah i comprar seguretat convertint-se a l'islam....
Conseqüències esquerra|miniatura|Moneda de Jordi II, 1081-1089 Tal va ser la situació a Geòrgia, quan, el 1089, Jordi II va decidir posar la corona -o va ser obligat a fer-ho pels seus nobles- al cap del seu fill David IV, de 16 anys. Aquest jove i enèrgic governant va saber aprofitar el desordre en l'Imperi Seljúcida després de la mort de Màlik-Xah el 1092 i l'arribada de la Primera Croada a Orient Mitjà el 1096, i es va embarcar en una campanya sistemàtica per a frenar l'oposició aristocràtica i expulsar els seljúcides del regne. El 1099, any en què Jerusalem cau en mans dels croats, David va retenir el tribut anual que es pagava als seljúcides. Una sèrie d'èxits militars sobre els successors de l'Imperi Seljúcida va concloure amb una important victòria sobre els exèrcits musulmans en la batalla de Didgori el 1121, que va convertir al Regne georgià en una formidable potència al Caucas i a l'Anatòlia oriental........
Referències
Categoria:Imperi Seljúcida Categoria:Guerres de Geòrgia