fou un oficial militar i polític iranià.
Nascut en una influent família xiïta, fou un oficial del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i veterà de la guerra Iran-Iraq.
Entre 1994 i 2004, va dirigir l'emissora estatal de la República Islàmica de l'Iran (IRIB). Va ser secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional del 14 d'agost de 2005 al 21 d' octubre de 2007. En aquest lloc, va supervisar les negociacions al voltant de l'acord sobre el programa nuclear iranià.
Va exercir com a president de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran del 2008 al 2020. El 5 agost de 2025, Ali Larijani fou nomenat secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional.
Proper al líder suprem Ali Khamenei, se'l considerava un dels homes més poderosos de l'Iran, liderant la diplomàcia, els serveis de defensa i seguretat des de l'estiu del 2025 i jugant un paper clau en la repressió de les protestes iranianes del 2026.
Es creu que Larijani va tenir un paper central en el poder iranià després de la mort d'Ali Khamenei el 28 de febrer de 2026. Va morir en un bombardeig israelià el 17 març de 2026 en el context de la Guerra de l'Iran de 2026.
Biografia Situació personal Orígens i família Ali Larijani provenia d'una família xiïta molt influent.
Era fill de l'aiatol·là Hashim Larijano i gendre de l'aiatol·là Morteza Motahhari.
El seu germà, l'aiatol·là Sadeq Larijani, és membre del Consell de Guardians. Del 2009 al 2019, Sadeq Larijani va ser el cap del poder judicial iranià. A finals del 2018, va ser nomenat president del Consell de Discriminació d'Oportunitat.
Ali Larijani estava casat amb Farideh Motahari, filla de Morteza Motahhari, una figura intel·lectual important de la revolució de 1979 D'aquesta unió van néixer tres fills: dues filles i un fill, la majoria dels quals romanen fora de l'àmbit públic. Una de les seves filles, Fatemeh Ardeshir-Larijani, n'és una excepció. Oncòloga, va seguir una carrera acadèmica als Estats Units, sobretot a la Universitat Emory, abans de trobar-se recentment al centre de controvèrsies relacionades amb el contrast entre els seus orígens occidentals i les posicions polítiques del seu pare.
Estudis i formació Ali Larijani va cursar inicialment estudis universitaris científics.
Va obtenir la llicenciatura en Ciències de la Computació i Matemàtiques amb honors Cum laude a la Universitat Tecnològica Sharif.
Després es va dedicar a la filosofia i va obtenir un màster en filosofia occidental a la Universitat de Teheran i un doctorat. Larijani ha publicat tres estudis sobre la filosofia d'Immanuel Kant.
Carrera política Inicis Ali Larijani va començar la seva vida laboral al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Després va exercir com a viceministre de Treball i Afers Socials, i més tard com a viceministre de Comunicació.
El 1992, va ser nomenat ministre de Cultura i Guia Islàmica sota el president Hashemi Rafsanjani, succeint Muhammad Khatami, que havia dimitit.
Entre 1994 i 2004, va dirigir la Radiodifusió de la República Islàmica de l'Iran (IRIB), l'agència pública de ràdio i televisió, nomenada pel Líder Suprem.
Candidat a les eleccions presidencials del 2005 Ali Larijani va ser candidat presidencial a les eleccions presidencials del 2005. Va acabar sisè, amb 5,83 % de vots.
Se'l considerava el candidat més important de l'aliança conservadora per a les eleccions presidencials del 2005. Rebé el suport de la Societat Islàmica d'Enginyers, entre altres grups conservadors, i fou designat com l'elecció final del Consell per a la Coordinació de les Forces Revolucionàries (en persa شورای هماهنگی نیروهای انقلاب, que està compost per representants d'influents partits i organitzacions conservadores. Tanmateix, fou el menys popular dels tres candidats conservadors, els altres foren Mahmud Ahmadinejad (2 (posició al final de la primera ronda) i Mohammad Ghalibaf (5 al final de la primera ronda).
El 14 d’agost de 2005 va succeir Hassan Rouhani com a secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional. Fou un dels dos representants del Líder Suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. En aquest càrrec, fou notablement el negociador en cap en assumptes relacionats amb la seguretat nacional, com ara el Programa nuclear de l'Iran.
Ali Larijani va dimitir el 20 d'octubre de 2007 i fou substituït pel viceministre d'Afers Exteriors encarregat de les relacions amb Europa i els Estats Units, Said Jalili.
President de l'Assemblea Consultiva El maig de 2008, Ali Larijani va ser elegit president de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran. En una entrevista del 2010 per Euronews, va declarar que l'Iran s'havia convertit en una potència nuclear pacífica, comparable al Japó, i pel que fa a la possibilitat d'atacs israelians o nord-americans contra les instal·lacions nuclears de l'Iran, afegeix: No amaguem les nostres capacitats balístiques.
No es va presentar a la reelecció a les eleccions parlamentàries iranianes de 2020 i el seu mandat com a president de l'Assemblea havia d'acabar tan bon punt s'elegís un successor, però a causa de la pandèmia de la Covid-19, aquestes eleccions es van ajornar.
Fou substituit el maig de 2020 per Mohammad Ghalibaf.
A partir del 2020, Larijani va exercir com a assessor especial del Líder Suprem de la Revolució Islàmica. Va liderar notablement les negociacions que van donar lloc a un acord de cooperació estratègica plurianual amb la Xina.
Eleccions presidencials del 2021 i el 2024 Ali Larijani va presentar la seva candidatura per a les eleccions presidencials del 2021 i va ser considerat un dels favorits juntament amb Ebrahim Raisi, però la seva candidatura no va ser validada pel Consell de Guardians. Continua sent assessor del Líder Suprem en afers exteriors i negociador internacional.
La seva candidatura per a les eleccions presidencials de juny 2024 després de la mort del president Ebrahim Raïssi tampoc va ser acceptada pel Consell de Guardià de la Constitució.
Cap del Consell de Seguretat Nacional Gaudint de la plena confiança del líder suprem Ali Khamenei, va ser nomenat per aquest últim membre del Consell Suprem de Seguretat Nacional i després secretari d'aquest consell l'agost 2025.
Segons una investigació de The New York Times, des de llavors ha estat dirigint els serveis de diplomàcia, defensa i seguretat gairebé tot sol, responent només al líder suprem. Fou responsable de preparar l'Iran per a la guerra i protegir el sistema de la República Islàmica en cas d'assassinat dels seus líders.
Segons diversos funcionaris iranians, el negociador Steve Witkoff volia parlar amb el ministre d'Afers Exteriors Abbas Araghtchi. Aquest últim va demanar permís al president de la República, que va respondre que no podia fer res sense l'acord d'Ali Larijani.
Repressió de les protestes del 2026 Durant les protestes del gener de 2026 a l'Iran, se li va encarregar de reprimir el moviment per la força. Ali Larijani també va designar quatre possibles substituts per a cadascun dels ministres o generals clau per garantir la continuïtat del poder en cas d'un atac estatunidenc.
Ali Larijani va ser designat per l'administració Trump com un dels arquitectes d'una repressió brutal contra les protestes a l'Iran Està sancionat pels Estats Units per haver ordenat l'ús de la força contra manifestants pacífics Segons fonts periodístiques i governamentals, va coordinar la resposta de seguretat que va provocar milers de morts i ferits el 2026.
Guerra a l'Iran i mort En el context de la Guerra de l'Iran de 2026 de febrer-març 2026, era considerat un dels polítics iranians més influents després de la mort d'Ali Khamenei el 28 febrer 2026. Segons algunes fonts, es va oposar al nomenament del seu segon fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, ja que creia que una successió hereditària contradiu els principis de la República Islàmica i que el país necessita una figura més moderada i unificadora. El 13 març de 2026 apareix a una manifestació pro-règim durant el Dia Mundial d'Al-Quds al centre de Teheran.
Agents israelians van identificar la ubicació de Larijani. Segons sembla, va canviar d'apartament el matí de la seva mort. Ali Larijani va morir en un atemptat amb bomba israelià a Teheran, acompanyat del seu fill, Morteza, el seu ajudant, Alireza Bayat, i diversos membres del seu equip de protecció. El comandant de les forces de seguretat interna dels Basij, Gholamreza Soleimani, també va morir en un altre atac aeri israelià aquella mateixa nit El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va celebrar l'èxit de Assassinat d'Ali Larijani., El funeral d'Ali Larijani va tenir lloc l'endemà de la seva mort als carrers de Teheran, amb l'assistència de diversos milers de manifestants. La seva successió com a cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional il·lustra la creixent lluita de poder entre el president Massud Pezeixkian, que dóna suport a Hossein Dehghan, l'exministre de Defensa del govern moderat de Hassan Rouhani, i la Guàrdia Revolucionària, partidaris de l'ultraconservador Saeed Jalili. Finalment es va arribar a un compromís entre les dues parts amb el nomenament de Mohammad Bagher Zolghadr el 24 de març de 2026.
Segons alguns observadors, Ali Larijani deixa, després de la seva desaparició, la imatge d'un líder pragmàtic que hauria estat capaç de negociar la pau amb Israel i els seus aliats.
Ideologia Ali Larijani va donar suport al pragmatisme en geopolítica i va ser un defensor del liberalisme econòmic inspirat en les reformes del líder xinès Deng Xiaoping. Va criticar la intervenció estatal en l'economia. Estava afiliat al Partit de la Coalició Islàmica, donant suport al capitalisme islàmic i al nacionalisme iranià.
Referències
Categoria:Morts a Teheran Categoria:Polítics iranians Categoria:Alumnes de la Universitat de Teheran Categoria:Polítics iraquians Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX