Anatoli Alexandróvitx Vassiliev (), nascut el 4 de maig de 1942 a Danilovka, a l'Óblast de Penza, és un director i professor de teatre rus d'àmplia reputació internacional. És el fundador del Teatre Escola d'Art Dramàtic de Moscou.

Entre altres, ha impartit docència a l'Acadèmia Russa d'Arts del Teatre (GITIS) i a la Universitat Gueràssimov de Cinematografia (VGIK) de Moscou. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria professional a França, on va establir els primers estudis de direcció escènica a l'École nationale supérieure des arts et techniques du théâtre (ENSATT) de Lió, on ha impartit nombrosos cursos de formació actoral. També ha impartit cursos a Venècia i a l'Institut Grotowski de Wroclaw, a Polònia.

Considerat un renovador del teatre rus contemporani, hi ha qui sosté que és el millor director rus de la seva generació. El seu mètode de treball parteix de la metodologia i les ensenyances de Konstantín Stanislavski i Vladímir Nemiróvitx-Dàntxenko, i contraposa el joc escènic a l'anomenat «teatre psicològic»; és a dir, els textos i les obres de caràcter més experimental, metafísic o filosòfic, als textos d'estructura psicològica i les obres basades en trames i situacions quotidianes.

Biografia Formació i inicis Vassiliev va néixer a la Unió Soviètica i es va graduar en Química a la universitat de Rostov del Don. A cavall dels anys seixanta i setanta del segle XX, va realitzar un doctorat i va treballar com a investigador químic a Sibèria i en un vaixell oceanogràfic destinat al port de Vladivostok.

Paral·lelament, s'introduí en el món de les arts escèniques a través de diversos cursos i tallers universitaris. El 1968 va entrar a l'Acadèmia Russa d'Arts del Teatre (GITIS) de Moscou, on es va formar amb professors com Andrei Popov i Maria Knebel. Posteriorment, va completar la seva formació amb l'actor Oleg Efremov.

Després de llicenciar-se en direcció d'art dramàtic, el 1973 va començar a treballar al Teatre d'Art de Moscou, on va debutar, encara com a alumne en pràctiques, amb un text d'Osvald Zahradník. A partir del 1977, va treballar al Teatre Stanislavski sota l'empara del seu professor, Andrei Popov, on va assolir certa repercussió amb els muntatges d'obres de Maksim Gorki i Viktor Slavkin.

El 1982, el reconegut director Iuri Liubimov el va convidar a dirigir una obra al Teatre Taganka de Moscou, que ell mateix dirigia des del 1964. Entre altres, Vassiliev hi va estrenar una producció de Cerceau de Viktor Slavkin, que fou reconeguda com la millor adaptació escènica de la temporada teatral moscovita de 1985-86.

L'Escola d'Art Dramàtic de Moscou i el reconeixement internacional El 1987 va fundar l'Escola d'Art Dramàtic de Moscou amb molts dels actors que havien treballat amb ell al Teatre Stanislavski. La companyia va debutar amb un muntatge de Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, que els anys posteriors va realitzar una àmplia gira per l'Europa occidental; actuant en escenaris de prestigi com el Piccolo Teatro de Milà o el Festival d'Avinyó. Precisament, aquest muntatge fou guardonat per la crítica catalana a la primera edició dels Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, després del seu pas pel Mercat de les Flors la temporada 1988-89.

El 1990, Anatoli Vassiliev va rebre un reconeixement de la Comissió Europea, el Premio Europa Nuove Realtà Teatrale (PENRT), pel seu treball al capdavant de l'Escola d'Art Dramàtic de Moscou. Durant tota la dècada va anar assolint un creixent prestigi internacional, amb l'estrena de textos de Dostoievski, Molière, Puixkin o Thomas Mann en escenaris de renom com la Comédie-Française, el Festival d'Avinyó i altres espais d'Itàlia, Alemanya i, fins i tot, el Japó.

El maig del 2001, l'Escola d'Art Dramàtic de Moscou va traslladar la seva seu a un nou edifici dissenyat expressament com a laboratori artístic pel mateix Vassiliev i, entre altres, el pintor i escenògraf Igor Popov, un dels seus col·laboradors més estrets. Malauradament, el 2006, després d'un conflicte amb les autoritats administratives de Moscou i davant l'empitjorament general de la situació política a Rússia sota els primers mandats de Vladímir Putin, Vassiliev es va veure forçat a abandonar el seu càrrec al capdavant de l'escola i es traslladà a l'Europa Occidental, establint-se entre París, Lió i Londres.

Tres anys més tard, el director del Teatre Bolxoi, Anatoli Gennadyevich Iksanov, el convidà a retornar a Rússia per dirigir una nova versió del Don Giovanni de Mozart al costat de Teodor Currentzis. Malgrat que el projecte es dugué a terme, Vassiliev continuà desenvolupant bona part de la seva carrera fora del territori rus. Durant la primera dècada del segle XXI, Anatoli Vassiliev va estrenar, entre altres, textos de Heiner Müller, una celebrada versió de Mozart i Salieri d'Aleksandr Puixkin, i adaptacions escèniques de clàssics com la Ilíada d'Homer o La República de Plató.

Més enllà de Rússia, els cursos formatius Després d'abandonar Rússia, Vassiliev va concentrar els seus esforços en el vessant educatiu establint un curs de formació de pedagogs teatrals a Venècia i un seminari de recerca sobre tècniques interpretatives a l'Institut Grotowski de Wroclaw, a Polònia. Durant tota la dècada del 2010 va impartir tallers i seminaris a diversos països europeus com Itàlia, Grècia, Espanya, Alemanya i Polònia, entre altres.

El 2016, l'Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO va escollir Vasiliev per adreçar el tradicional manifest anual amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Aquell mateix any, el director rus tornà a dirigir una obra, per primera vegada en set anys, amb un muntatge de La Musica Deuxième, de la dramaturga francesa Marguerite Duras, a la Comédie-Française de París. Aquella estrena va comptar amb el suport d'una estreta col·laboradora de Vassiliev, la traductora i investigadora teatral Natacha Isaeva, i l'entrenador d'actors Boaz Trinker, antic alumne de Vassiliev a Venècia.

Referències

Categoria:Directors de teatre russos Categoria:Nascuts el 1942 Categoria:Professors de teatre Categoria:Persones de l'óblast de Penza Categoria:Alumnes de l'Institut Rus d'Art Teatral Categoria:Persones de l'óblast de Saràtov Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Distingits amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques