Troglodytes musculus és un ocell passeriforme de la família dels troglodítids (Troglodytidae). Es troba des del sud de Mèxic fins al sud de Xile i el sud de l'Argentina. Anteriorment es considerava coespecífic amb el cargolet americà (Troglodytes aedon) si bé encara hi ha autoritats taxonòmiques que el consideren una subespècie d'aquest.
Descripció miniatura|336x336px|Troglodytes aequinoctialis, sinònim de Troglodytes musculus, il·lustració de Swainson a "Selection of the birds of Brazil and Mexico", 1841. Troglodytes musculus és un petit cargolet marró, força llis en general, amb barres fosques a les ales i la cua. No té cella blanca. Es troba en una varietat d'hàbitats oberts o semioberts des del nivell del mar fins a la línia dels arbres i fins i tot més amunt, incloent-hi parcs, terres de conreu rurals i vores de boscos amb matolls espessos. Sovint es posa de manera visible quan canta, però per la resta és força reservat. El cant és com una xerrameca i trinats, i crides aspres.
Distribució i hàbitat Les diverses subespècies es distribueixen àmpliament des del sud de Veracruz i nord d'Oaxaca a Mèxic, cap al sud per Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Trinitat i Tobago, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa, Brasil, Equador, Perú tant al sud com a Terra del Foc. Hi ha informes recents que aporten proves que les poblacions del bosc subantàrtic de la Patagònia i el sud de Xile poden ser migratòries. No hi ha dades sobre el desplaçament d'aquests individus a l'hivern, però almenys en el cas de les poblacions andines, és possible que les subespècies que es reprodueixen en altes elevacions es desplacin vessant avall durant l'hivern.
Aquesta espècie és molt comuna i abundant a gairebé tots els hàbitats de l'àrea de distribució, des del nivell del mar fins als 3000 m d'altitud, en boscos tropicals i temperats, prats, deserts, matolls espinosos i moltes illes. Els hàbitats solen ser una barreja de zones obertes amb boscos arbustius, petits lots boscosos i vores forestals. Té una gran plasticitat de comportament i adaptabilitat, cosa que permet a aquesta espècie colonitzar zones pertorbades per l'activitat humana. Així, és possible trobar aquesta espècie a zones rurals, plantacions, pastures i cultius, sobretot en paisatges heterogenis on algunes estructures artificials o arbres ofereixen llocs adequats per niar. També és possible observar-la en boscos alterats per espècies exòtiques o per una gestió que genera clarianes. En general, la seva presència està associada a la cobertura de vegetació llenyosa i arbustos. La capacitat d'aquesta espècie per utilitzar estructures artificials per niar i alimentar-se a terra o en estrats baixos li permet habitar sovint en zones urbanes. En aquestes zones, és més abundant en parcs grans amb una coberta arbòria de moderada a alta.
Comportament A l'Argentina, els individus de T. musculus es dispersen amb més freqüència entre temporades que en una mateixa temporada, i les femelles es dispersen més sovint que els mascles. Els mascles vidus i solters es dispersen amb més freqüència que els mascles aparellats, mentre que el "divorci" dins de la temporada augmenta l'èxit reproductor de les femelles però no dels mascles.
Al bosc montà subtropical del nord-oest de l'Argentina i hàbitats similars, es reprodueix durant els mesos plujosos d'estiu, des de finals d'octubre fins a finals de desembre. S'ha comprovat que la pèrdua de cria a causa de la depredació és lleu als Iungas andins meridionals, i la depredació de les cries és gairebé insignificant.
Taxonomia Troglodytes musculus va ser descrit formalment el 1823 pel naturalista alemany Johann Andreas Naumann amb el mateix nom binomial, Troglodytes musculus. Va especificar la localitat tipus com l'estat de Bahia, a l'est del Brasil.
Fenologia Aquesta espècie —en realitat un complex de moltes subespècies— va ser històricament tractada com una subespècie del més ampli complex Troglodytes aedon. Troglodytes musculus era un dels passeriformes amb l'àrea de distribució latitudinal més àmplia de les Amèriques. La classificació taxonòmica, però, ha generat molta controvèrsia, en particular sobre les relacions filogenètiques i l'estatus taxonòmic entre els diferents grups, tant insulars com continentals. Històricament, es reconeixen sistemàticament tres grans grups continentals: el «grup aedon» (que es reprodueix des del sud del Canadà fins al sud dels Estats Units i el nord de la península de la Baixa Califòrnia a Mèxic), el «grup brunneicollis» (que es reprodueix des del sud-est d'Arizona fins a Oaxaca i el centre-oest de Veracruz a Mèxic), i el «grup musculus», que es reprodueix des de l'est d'Oaxaca a Mèxic fins a Terra del Foc a l'extrem sud d'Amèrica del Sud. A més de les formes continentals, també hi ha formes insulars ben diferenciades de les continentals, la classificació taxonòmica de les quals també ha generat controvèrsia.
Recentment, basant-se en les diferències morfològiques i de vocalització i les profundes divergències genòmiques demostrades per l'estudi de Klicka et al. (2023), es va proposar la separació del complex neotropical «grup musculus» (compost per 21 subespècies), i de les espècies caribenyes Troglodytes beani (d'illa Cozumel), T. martinicensis (de Martinica, Guadalupe i Dominica), T. mesoleucus (T. mesoleucus). T. grenadensis (de Granada). La separació va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Nord i Mesoamèrica (N&MACC) a la Proposta 2024-C-3, i adoptat per les principals classificacions. La separació del "grup musculus" també va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) a la Proposta N° 1056.
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) no segueixen aquest criteri.
Etimologia El nom genèric masculí Troglodytes prové del nom específic Motacilla troglodytes (Linnaeus, 1758), que alhora deriva del grec antic «τρωγλοδυτης/trōglodutēs» que significa “habitant de les cavernes”.
L'epítet específic és llatí i significa “ratolí petit”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen vint-i-una subespècies:
T. m. intermedius (Cabanis, 1861) – sud de Mèxic (sud-est de Veracruz i oest de Chiapas) fins al centre de Costa Rica. T. m. peninsularis (Nelson, 1901) – península de Yucatán (sud-est de Mèxic). T. m. inquietus (Baird, 1864) – sud-oest de Costa Rica fins a l'est de Panamà. T. m. carychrous (Wetmore, 1957) – illa de Coiba (enfront del sud de Panamà). T. m. pallidipes (Phillips, 1986) – illes de les Perles (enfront del sud-est de Panamà). T. m. tobagensis (Lawrence, 1888) – Tobago (nord de Trinitat). T. m. atopus (Oberholser, 1904) – nord de Colòmbia. T. m. effutitus (Wetmore, 1958) – Península de La Guajira (nord de Colòmbia) i nord-oest de Veneçuela. T. m. striatulus (Lafresnaye, 1845) – oest, centre de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela. T. m. columbae (Stone, 1899) – est de Colòmbia i oest de Veneçuela. T. m. clarus (Berlepsch & Hartert, 1902) – Veneçuela (excepte l'oest), est de Colòmbia i les Guaianes fins al nord-est del Perú i nord i oest del Brasil. T. m. albicans (Berlepsch & Taczanowski, 1884) – sud-oest de Colòmbia i oest de l'Equador. T. m. musculus (Naumann, 1823) – centre, est del Brasil fins al nord-est de l'Argentina i est del Paraguai. T. m. bonariae (Hellmayr, 1919) – extrem sud-est del Brasil, Uruguai i nord-est de l'Argentina. T. m. puna (Berlepsch & Stolzmann, 1896) – el Perú i nord-oest de Bolívia. T. m. audax (Tschudi, 1844) – oest del Perú. T. m. carabayae (Chapman & Griscom, 1924) – centre i sud del Perú. T. m. tecellatus (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) – sud-oest del Perú i nord de Xile. T. m. rex (Berlepsch & Leverkühn, 1890) – des del centre de Bolívia fins al nord de l'Argentina i l'oest del Paraguai. T. m. atacamensis (Hellmayr, 1924) – nord i centre de Xile. T. m. chilensis (Lesson, 1830) – sud de Xile i sud de l'Argentina.
Referències
Categoria:Troglodytes Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud