El Wiener Stadtbank o Wiener Stadtbanco () va ser un banc municipal austríac que l'any 1762 va esdevenir el primer banc d'emissió de bitllets de la Monarquia dels Habsburg. Va ser fundat el 1706 per l'emperador Carles VI i va tancar el 1811 després d'haver fet fallida per l'estrès financer de les Guerres Napoleòniques.
Història L'any 1703 es va crear un primer Vienna Banco del Giro de propietat estatal, inspirat en precedents italians (com el Banco del Giro de Venècia) i possiblement també en el Banc d'Anglaterra establert en la dècada anterior. Tanmateix, en el context de les derrotes dels Habsburg a la Guerra de Successió Espanyola, no va aconseguir agafar impuls i l'intent es va abandonar el 1705.
El Wiener Stadtbank va començar a operar el 1706 sobre la base d'una patent imperial de data 24 de desembre de 1705, que prometia que funcionaria "sense cap intervenció de la Hofkammer" o ministeri de finances dels Habsburg. Tot i que el seu paper principal des del principi va ser ajudar a finançar l'estat dels Habsburg augmentant la liqüiditat del seu deute, el seu control per part del municipi vienès va permetre un cert grau d'autonomia diària que va actuar com un mecanisme de disciplina. Va assumir els comptes de l'anterior Banco del Giro de Viena.
Originalment estava situat a l'Ajuntament de Viena, conegut actualment com l'Altes Rathaus. El 1754 es va traslladar al Palau Rottal.
Els actius del banc eren principalment deute del govern dels Habsburg, mentre que les seves reserves de metalls preciosos van ser sempre limitades. Es finançava mitjançant la captació de dipòsits i l'emissió d'instruments de deute a termini fix. A finals de la dècada de 1750, havia perdut qualsevol pretensió d'independència de la Hofkammer. El 1762, durant la Guerra dels Set Anys, va començar a imprimir bitllets que més tard es van conèixer com a Bancozettel. El 1788, era el quart banc d'Europa per volum d'emissió de bitllets, després del Banc d'Assignació Rus, el Banc d'Anglaterra i la Caisse d'Escompte francesa. El 1797, la convertibilitat dels passius del banc, que s'havia preservat fins aleshores malgrat la precària solidesa del balanç, va ser finalment suspesa i els bitllets del Wiener Stadtbank van rebre l'estatus de moneda de curs legal.
La depreciació dels bitllets del banc va portar finalment al seu tancament el 1811, promulgat amb la declaració de fallida (en alemany: Bankrottpatent) emesa per l'emperador Francesc I el . Els bitllets emesos anteriorment pel Wiener Stadtbank es van bescanviar per "bitllets de redempció" a un tipus de cinc a un, el que equivalia a una quitança del 80 per cent; a la pràctica, un impagament sobirà que va arruïnar molts estalviadors. A més, els vells bitllets van quedar invalidats el , abans que tots haguessin pogut ser bescanviats. Després d'un interval de cinc anys, el Wiener Stadtbank va ser succeït pel Banc Austrohongarès, fundat el 1816.
Vegeu també Banc d'Hamburg
Referències
Categoria:Història de Viena Categoria:Economia d'Àustria Wiener Categoria:Empreses desaparegudes