El Banc d'Hamburg () va ser una institució de crèdit pública fundada el 1619 per la Ciutat Lliure d'Hamburg. Va emetre una moneda totalment recolzada per plata coneguda com el Marc d'Hamburg, que s'utilitzava per estabilitzar el comerç i protegir-se de la devaluació de les encunyacions. Va operar de manera independent fins al 31 de desembre de 1875, quan va passar a formar part del recentment creat Reichsbank.
Història El Consell Municipal d'Hamburg va prendre la decisió de crear el banc el febrer de 1619, després de llargues negociacions amb els seus actors cívics. Tenia la intenció de millorar l'estabilitat monetària en el context de l'episodi de turbulència monetària alemanya conegut com Kipper und Wipper, i simplificar el comerç entre mercaders; el seu model va ser el Banc d'Amsterdam, que s'havia fundat una dècada abans. Els nombrosos aventurers mercants anglesos, els jueus sefardites portuguesos i els refugiats religiosos holandesos que vivien a Hamburg en aquell moment van aportar el seu capital i coneixements al banc, contribuint així al seu èxit inicial.
El banc era administrat gratuïtament per dos senadors, dos ancians de la ciutat (Oberalten), dos "ciutadans de la tresoreria" (Kammereibürger) i cinc "ciutadans del banc" (Bancobürger), és a dir, ciutadans que tenien un compte al banc. Aquest sistema de supervisió per part dels titulars de comptes i líders cívics va ajudar a mantenir la confiança pública i va limitar la interferència del govern. Les instal·lacions del banc es trobaven a l'Ajuntament d'Hamburg. Per obrir un compte al banc, calia aportar una quantitat inicial d'almenys 400 marcs de Lübeck. A més, es van dictar reglaments que prohibien les lletres de canvi i el comerç privat de moneda metàl·lica, i les lletres de canvi de més de 400 marcs de Lübeck s'havien de tramitar a través del Banc d'Hamburg.
El 20 de novembre de 1619 es va fundar el Lehnbanco com un departament del banc. Concedia préstecs contra garantia tant a comerciants com a la pròpia ciutat d'Hamburg. Al Banc d'Hamburg també se li va assignar la seca municipal i el magatzem municipal de gra, tot i que aquests encara tenien una comptabilitat independent. De 1725 a 1736, es va establir el Courantbank com una subdivisió del Banc d'Hamburg, amb l'objectiu de contrarestar la massiva devaluació de la moneda de l'època. Courant és una paraula antiga per a la moneda de curs legal i fa referència a monedes el contingut de metall preciós de les quals en sustenta el valor.
El Banc d'Hamburg tenia reputació de bona governança i integritat. Va seguir polítiques conservatives, es va negar a devaluar la seva moneda i va prioritzar els dipòsits de seguretat sobre l'expansió dels préstecs. Aquests principis se citen com a exemples primerencs de pràctiques de moneda forta.
El banc va capejar crisis successives amb diversos graus d'èxit. Els préstecs sense garantia van ser un problema fonamental. El 1770 el banc va ser reformat integralment. Durant l'època del domini napoleònic a Hamburg, el banc va ser saquejat i afectat durament per la crisi econòmica, però va sobreviure.
El Banc d'Hamburg va deixar de ser una entitat independent després de la Unificació alemanya i es va convertir en una sucursal del recentment creat Reichsbank a finals de 1875.
Unitats de compte miniatura|400x400px|Moneda emesa pel Banc d'Hamburg el 1665, que mostra el seu escut d'armes juntament amb els del Banc d'Amsterdam, el Banc de Nuremberg i el Banco del Giro venecià. La inscripció en llatí es tradueix com: "Commemoració de 1665 dels bancs establerts a Europa amb la benevolència de Déu". L'altre costat mostra el port i l'horitzó d'Hamburg sota Déu, representat pel Tetragràmaton. La inscripció llatina es tradueix com: "Sota l'ombra de les teves ales" La unitat de compte del banc era el Reichsthaler banco, amb un valor de 3 marcs d'Hamburg banco o 48 schillings banco. En la data de fundació del banc, aquest Bankothaler corresponia al pes de plata fina del Reichsthaler basat en l'Imperial Minting Standard (Reichsmünzfuß) de 1566.
De manera similar al Banc d'Amsterdam, el Banc d'Hamburg es va establir el 1619 per tal de garantir l'equivalent total de plata del Reichsthaler de l'Imperi Alemany malgrat les crisis posteriors de la Guerra dels Trenta Anys i la crisi financera Kipper und Wipper resultant. Tot i que originalment es va definir com la a part d'un Marc de Colònia de plata fina (o 25,984 g de plata), les operacions més extenses d'Amsterdam van fer que prevalgués l'estàndard lleugerament inferior del Rijksdaalder holandès de 25,4 g de plata (per tant, 8,46 g de plata per Marc Banco). La plata rebuda dels dipositants es convertia en els llibres en reichsthalers banco de 3 marcs o 48 schillings acreditats als seus comptes (o Folium). A partir d'aquí podien realitzar pagaments sense efectiu a altres titulars de comptes amb total confiança en el pagament de la quantitat correcta de plata.
Com que el Reichsthaler Banco era considerat d'un valor estable, s'utilitzava en préstecs al detall i hipotecaris, i els comerciants portaven els seus llibres en Thalers i Marcs Banco. Es publicaven regularment els tipus de canvi per a altres monedes i mercaderies, el més important dels quals era el tipus de canvi diari de les monedes d'or o lingots en marcs banco de patró plata. El reichsthaler banco d'Hamburg i Amsterdam també era igual en valor al Rigsdaler danès i al Rigsdaler noruec.
El 1770 es va modificar la unitat monetària del banc de manera que un marc de plata de Colònia feia 9 reichsthalers banco o 27 marcs banco (per tant, 25,28 g de plata fina per reichsthaler o 8,43 g per marc), o 59 marcs banco per Zollpfund (lliura duanera de 500 g de plata fina). El Reichsthaler Banco valia 1,5169 Vereinsthalers de 16 g de plata fina introduïts pel Tractat Monetari de Viena de 1857.
En el moment de la unificació monetària alemanya el 1875, la nova moneda es va anomenar Marc (el Marc d'or alemany), com una opció comparativament neutral per substituir els diversos florins del sud i tàlers del nord, i per satisfer les sensibilitats d'Hamburg sobre la desaparició del celebrat banc local. La moneda d'Hamburg es va retirar a raó d'1 marc banco = 1,5 marcs alemanys i 1 reichsthaler banco = 4,5 marcs d'or alemanys. La moneda nacional alemanya mantindria el nom de Marc, heretat del Banc d'Hamburg, fins a la seva substitució per l'euro.
Homònim El 24 de juliol de 1861 es va fundar un banc cooperatiu amb un nom similar, l'Hamburger Bank von 1861 Volksbank eG". Actualment es coneix com a Hamburger Volksbank.
Referències
Categoria:Bancs desapareguts Categoria:Història d'Hamburg Categoria:Economia d'Alemanya Hamburg