La malvasia de Sitges [inicialment La malvasía de Sitjes] és una comèdia en dos actes escrita en vers el 1866 per l’autor vilanoví Francesc de Sales Vidal i Torrents. L’acció, a Sitges –indiquen les acotacions teatrals del text– i en el moment coetani, l'any 1866.
Estrena L'obra s'estrenà al teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 17 de juliol de 1866. A partir del 19 de setembre del mateix any, inaugurant la temporada de teatre català, fou representada al teatre Romea, amb el mateix quadre d’actors:
Pauet: Fanny Amigó Tecla: Maria Llorens Marieta: Antonia Juanin Don Salvador: Gervasi Roca Bartomeu: Antoni Tutau Rafelet: Frederic Fuentes
L'escena Per a l’escenari, l’autor especifica: «A la dreta de l’actor, la porta que dona al carrer i a l’esquerra la que dona a las habitacions interiors. Al foro un taulell de noguera, sobre el qual s'hi veuen els trastos necessaris per a la venda de l’oli a la menuda, i junt al taulell una porta que dona a un pati. Penjats a las parets hi haurà bacallans, congres, forcs d’alls i etc., i en tots els angles de l’escenari sacs de blat i garrofes, i sanalles amb llegums. Un violí penjat en un clau prop del taulell, un banc i un parell de cadires». Tot plegat representant una botiga de queviures del segle XIX a qualsevol indret de la Catalunya marinera i pagesa.
Els personatges Els personatges són Tecla, una dona de molt caràcter i autoritat, motiu pel qual al poble és anomenada amb el sobrenom de «la malvasia de Sitges». Bartomeu és el seu marit, un home tranquil. Tots dos porten una botiga de comestibles, el lloc on es desenvolupa tota l'acció. L'americano don Salvador, que parla en un castellà amb accent cubà molt remarcable, és un home gran i ric, solter, que vol trobar esposa. S'ha fixat en Marieta, filla de Tecla i Bertomeu, que està enamorada d’en Rafelet, un noi sense diners. En Pauet és el germà de Marieta, el més jove de la família, i amic d'en Rafelet.
L'obra El conjunt de tipus humans constitueix un panorama en què s’dentifiquen fàcilment els estereotips, uns certs personatges tipus propis dels sainets costumistes: la dona enèrgica, el marit passiu, els joves enamorats, l'home ric que potser convindria com a gendre i el noi picardiós que ajuda a moure l'accióː el conflicte d'un triangle amorós que es portarà amb humor fins al desenllaç. I tot situat en un Sitges plenament decimonònic.
Els anomenats americanos –o indians– eren tipus habituals en aquells anys en moltes poblacions del paísː veïns que, després d'haver emigrat per treballar a les colònies hispanes de l'Amèrica Llatina, havien fet fortuna i en retonar a Catalunya s'incorporaven a la burgesia local. La mateixa família de l'autor n'hi tenia, de parents, a les Amèriques, i hi mantenia relació. Les visites dels americanos eren viscudes com a grans esdeveniments en aquestes poblacions.
Més enllà de les situacions previsibles que és possible suposar-hi, el vers flueix i l’acció discorre lleugera per plasmar unes escenes populars, reconeixibles, d’un Sitges vuitcentista, el d’abans de Rusiñol, pagès i mariner, ple d’hortes al pla del Vinyet, i on ja s'elaborava un vi dolç d'alta graduació, la malvasia, que omplia de botes els magatzems de la població.
L'autor publicà una segona part d'aquesta obra al 1871 amb el títol de La Malvasia, també en vers i en dos actes.
Referències
Enllaços externs La malvasia de Sitges, edició de 1899
Categoria:Comèdies Categoria:Obres literàries de la dècada del 1860 Categoria:Obres de teatre en català