"Men Against Fire" és el cinquè i penúltim episodi de la tercera temporada de la sèrie de televisió britànica antològica de ciència-ficció Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Jakob Verbruggen, es va estrenar a Netflix el 21 d'octubre de 2016, juntament amb la resta de la tercera temporada.
L'episodi segueix Stripe (Malachi Kirby), un soldat que caça mutants humanoides coneguts com a paneroles. Després d'un mal funcionament del seu MASS, un implant neuronal, descobreix que aquestes "paneroles" són éssers humans ordinaris. En un fatídic enfrontament amb el psicòleg Arquette (Michael Kelly), Stripe s'assabenta que el MASS altera la seva percepció de la realitat. L'episodi es va concebre per primera vegada amb el nom de "Inbound" el 2010. La seva trama va canviar amb el temps, influenciada per la lectura de Brooker de "Men Against Fire: The Problem of Battle Command" de S.L.A. Marshall i On Killing de Dave Grossman.
L'episodi va rebre una acollida mixta. Les crítiques positives van elogiar l'actuació de Kirby i Kelly, així com la rellevància de l'episodi en una època de creixent xenofòbia a Europa i Amèrica. Altres crítics van trobar el gir argumental previsible i van comentar que la trama es basava massa en clixés. Els comentaris crítics sovint assenyalen paral·lelismes amb l'Alemanya nazi. "Men Against Fire" va ser mal classificat pels crítics en comparació amb altres episodis de "Black Mirror".
Trama "Stripe" Koinange (Malachi Kirby) i "Hunter" Raiman (Madeline Brewer) són companys d'esquadró en un exèrcit que caça paneroles: monstres humanoides pàl·lids, grunyidors i amb dents afilades. Cada soldat té un implant neuronal anomenat MASS que proporciona dades a través de la realitat augmentada. L'esquadró de Stripe i Hunter busca en una masia mentre la cap d'esquadró Medina (Sarah Snook) interroga el propietari, un cristià devot (Francis Magee). Stripe descobreix un niu de paneroles, una de les quals apunta amb un dispositiu LED a Stripe; impertorbable, dispara a una panerola i n'apunyala una altra fins a la mort. Medina arresta el propietari i l'esquadró crema la masia.
Stripe és recompensat amb un somni eròtic després de les seves morts, però el seu MASS falla durant el procés. Després de més avaries l'endemà, Stripe fa provar el seu MASS i consulta un psicòleg, Arquette (Michael Kelly), però cap de les dues visites revela cap problema.
L'endemà, Medina, Stripe i Hunter arriben a un complex d'habitatges abandonat. Després que un franctirador de paneroles mati sobtadament Medina, els altres dos soldats entren a l'edifici mentre el franctirador els dispara. Stripe es troba amb una dona i l'insta a fugir, però Hunter la mata a trets. Stripe troba una altra dona (Ariane Labed) amb el seu fill, i Hunter es prepara per disparar-los. Stripe intervé i lluita contra Hunter, deixant-la inconscient mentre ella li dispara a l'estómac. Stripe s'aixeca i escapa amb la mare i el fill.
Arriben a una cova al bosc on la dona, anomenada Catarina, explica que l'implant MASS altera els sentits dels soldats per mostrar les persones del seu grup ètnic com a "paneroles" inhumanes. Són víctimes d'un genocidi justificat pels militars com a neteja genètica. Mentre que la resta veuen el grup tal com és, els tracten com a inferiors a causa de la propaganda. Hunter arriba i mata Catarina i el seu fill Alec, i després deixa inconscient Stripe.
Stripe desperta en una cel·la, on Arquette es disculpa pel seu error de MASS, causat pel dispositiu LED. Arquette revela que MASS altera els sentits dels soldats, permetent-los matar sense dubtar ni remordiments, i que Stripe va consentir-ho quan es va allistar abans que li esborressin la memòria. Stripe s'enfronta a l'opció de permetre que el seu MASS i la seva memòria es restableixin o optar per l'empresonament, on es veurà obligat a tornar a veure el vídeo de la masia durant tota la seva condemna. Arquette obliga Stripe a tornar a veure el flux sensorial de la seva incursió a la masia, on ara veu la realitat d'ell mateix matant gent de manera espantosa.
A l'escena final, Stripe, ara un oficial condecorat, s'acosta a la casa des dels seus somnis eròtics. Té llàgrimes que li corren per la cara mentre somriu. En realitat, però, la casa està en ruïnes i buida.
Producció Tot i que les primeres i segones temporades de "Black Mirror" es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, el setembre de 2015 Netflix va encarregar la sèrie durant 12 episodis (dividits en dues sèries de sis episodis). El març de 2016, Netflix va superar Channel 4 pels drets de distribució de la tercera temporada, amb una oferta de 40 milions de dòlars. A causa del seu trasllat a Netflix, la sèrie va tenir un pressupost més gran que en temporades anteriors."Men Against Fire" és el cinquè episodi de la tercera temporada; els sis episodis d'aquesta sèrie es van estrenar a Netflix simultàniament el 21 d'octubre de 2016. Com que Black Mirror és una sèrie antològica, cada episodi és independent.
Els títols dels sis episodis que formen la tercera temporada es van anunciar el juliol de 2016, juntament amb la data d'estrena. Netflix va llançar un tràiler de la tercera temporada, amb una combinació de clips i fragments de so dels sis episodis, el 7 d'octubre de 2016.
Concepció i guió miniatura|alt=photo|L'obra de no ficció de l'historiador de combat Marshall, "Men Against Fire", va influir en l'episodi. L'episodi va ser escrit pel creador de la sèrie Charlie Brooker. Originalment anomenat "Inbound", el primer esborrany es va inspirar en el documental del 2010 "The War You Don't See", que presentava llargues històries de víctimes de la Guerra de l'Iraq. A "Inbound", un atac a Gran Bretanya semblava provenir d'una força alienígena, però més tard es va revelar que era una invasió de Noruega. Va ser el segon guió proposat el 2010 per a la primera temporada de "Black Mirror", però va ser rebutjat en aquell moment. Influenciat per "Men Against Fire: The Problem of Battle Command" de S.L.A. Marshall i On Killing de Dave Grossman, el focus de l'episodi va canviar gradualment a una guerra on el combat està censurat als soldats, i va ser rebatejat com a "Men Against Fire".
El títol de l'episodi prové del llibre del general de brigada S.L.A. Marshall Men Against Fire: The Problem of Battle Command (1947), on Marshall afirma que durant la Segona Guerra Mundial, més del 70% dels soldats no van disparar els seus rifles, ni tan sols sota amenaça immediata, i la majoria dels que van disparar van apuntar per sobre del cap de l'enemic. Es fa una afirmació similar durant un dels diàlegs d'Arquette a l'episodi. TheWrap va informar més tard que hi havia hagut suggeriments que l'afirmació de Marshall era incorrecta. Per a la recerca, Brooker també va llegir Dave El llibre de Grossman On Killing, que tracta sobre la psicologia de matar i es basa en l'obra de Marshall. Inicialment va escriure Arquette com a més "estirat", tot i que el seu personatge sempre va ser pensat per ser comprensiu. És una figura paterna per a alguns dels soldats i pensa que les seves accions són bones.
Càsting i rodatge miniatura|alt=photo|upright=0.8|Michael Kelly interpreta el psicòleg Arquette a l'episodi. Jakob Verbruggen va dirigir l'episodi. Malachi Kirby, un fan del programa, va ser escollit com a Stripe. Kirby va interpretar el personatge com a ingenu, vulnerable i amb un sentit de dubte, en lloc de com un mascle alfa. Michael Kelly interpreta el psicòleg Arquette, havia treballat anteriorment amb Verbruggen al thriller polític estatunidenc House of Cards. Kelly creia que Arquette i Doug Stamper —el seu personatge a House of Cards— tenien en comú "veritables conviccions en les seves accions". Va suggerir que Arquette creu que les seves accions ajuden els soldats a afrontar el trastorn per estrès posttraumàtic.
L'episodi es va filmar en 18 dies. Es va inspirar en la "valenta energia" de la pel·lícula de ciència-ficció de 1997 Starship Troopers: Les brigades de l'espai. Tot i que pretenia semblar "descarnada" i estrangera, potser en un entorn de l'Europa de l'Est, la producció es va limitar al Regne Unit per economia de temps i pressupost. Es van utilitzar dues localitzacions prop de Londres per al rodatge: la primera era una caserna militar en desús, i la segona era un decorat construït al bosc per utilitzar-lo com a escenari del poble. Es va utilitzar una masia com a "niu de paneroles".
Com que les paneroles s'havien de mostrar de prop a la càmera, es va considerar el seu disseny en detall. La seva roba no els quedava bé, perquè semblés que havia estat treta de pobles. Després d'observar els efectes de les malalties de la pell i les mutacions, el dissenyador de producció Joel Collins va concebre un disseny en què els seus cervells i trets presentaven inflor, com si tinguessin hidrocefàlia. Kristyan Mallett va treballar en pròtesis i es van provar quatre dissenys davant la càmera. Els actors van necessitar hores de maquillatge per a les pròtesis. Als actors adults se'ls van donar lents de contacte negres, mentre que els ulls d'un nen petit es van alterar mitjançant efectes visuals en postproducció. Com que la història només tenia sentit si l'escena de la lluita a la masia es mostrava des del punt de vista d'un soldat, l'escena es va rodar amb un estil frenètic, i les paneroles semblaven més humanes quan es veien des de darrere.
Es van utilitzar dobles corporals per a l'efecte de Stripe veient tres còpies de la seva promesa mentre el seu MASS funciona malament durant un somni. Les dues escenes de Kelly es van filmar al llarg de tres dies, la darrera és una escena llarga on Stripe i Arquette estan sols en una cel·la junts. Kelly va passar el segon dia assajant a fons aquesta escena repetidament, i es va filmar el tercer dia. Es va triar l'habitació per ser "brillant, incòmoda i extremadament claustrofòbica", i els dos personatges mai es mostren al mateix enquadrament; A mesura que Stripe aprèn informació, la sala sembla que s'acomodi al seu voltant.
Anàlisi miniatura|Un cartell de propaganda de l'Alemanya nazi en polonès, utilitzat a la Polònia ocupada pels alemanys. Christian Holub de Entertainment Weekly va comentar, en resposta a com els vilatans de l'episodi tracten les "paneroles", que "la majoria dels ciutadans alemanys van estar d'acord amb la retòrica dels nazis sobre els jueus com a insectes que calia expurgar". Tant Kelly com la productora executiva Annabel Jones van comparar l'episodi amb el que van veure com una xenofòbia creixent a Europa i Amèrica, exemplificada per les descripcions dels refugiats als mitjans de comunicació com a "eixams" de persones, la campanya presidencial de Donald Trump del 2016 i la cobertura del Brexit. Aquestes comparacions també van ser fetes pels crítics: Matt Patches de Thrillist va resumir l'episodi com una "metàfora general de com tractem els membres marginats de la nostra societat global", mentre que Christian Holub de Entertainment Weekly ho va descriure com una "paràbola que fa reflexionar sobre el paper dels militars en el genocidi". Tristram Fane Saunders de The Telegraph creia que la compassió era el missatge de l'episodi.
Els crítics van descriure l'episodi com a anàleg a l'Alemanya nazi i a l'Holocaust. Sophie Gilbert de The Atlantic va comentar que la representació de l'eugenèsia a l'episodi vincula amb "prejudicis encara molt estesos entre la humanitat" com ara "racisme institucionalitzat, tribalisme i por als refugiats". Alissa Wilkinson de Vox va trobar que l'episodi tractava del passat més que del futur, ja que explora crims contra la humanitat de la història del segle XX. Andrew Liptak de The Verge va escriure que a l'episodi, el "govern va perpetuar un holocaust demonitzant literalment els seus enemics". Diversos crítics van assenyalar que els vilatans de l'episodi no tenen el sistema MASS, de manera que veuen les víctimes del genocidi tal com són, però encara les consideren "paneroles".