La Cova de Marçolàs, també coneguda com a Cova de les Fades, és una petita cova amb pintures, situada al municipi de Marçolàs, a l'Alta Garona, al país d'Occitània (estat francés). Fou la primera cova decorada paleolítica reconeguda oficialment com a tal als Pirineus.

Situació La Cova de Marçolàs es troba a uns 80 km al sud de Tolosa de Llenguadoc, a la frontera occidental de Marçolàs amb Salias,La cova marcada amb una estrela rosa és la de Tarté. La Cova de Marçolàs és a 500 m més avall, riu amunt del Lavin (cap a sud-est). al districte de Las Roques, a la riba dreta de la Vall del Lavin, afluent del Salat,. a 200 m aigües avall del pont D 69 sobre el Salat, entre Salias i Marçolàs..

La Cova de Tarté, un altre jaciment prehistòric (Mosterià, Châtelperronià, Aurinyacià: rascadores grosses conegudes com "de Tarté" i Gravetià), es troba al mateix turó, a 500 m al nord-oest (però al territori del municipi de Cassanha).. La balma de Téoulé, el tercer jaciment prehistòric proper, és a uns centenars de metres aigües avall de la Cova de Tarté...

La Cova de Marçolàs s'obri a sobre del rierol Lavin, que flueix a una altitud de 301 m en aquest punt. Hi brolla una font a 1 m per sobre del Lavin. Segons Méroc et al. (1947), l'entrada de la cova es troba a 10 m per damunt de la font. i, per tant, estaria a una altitud de 312 m, cosa que l'acosta als 315 m d'altitud donats per Martel (1911).. Cité dans .. Cité dans .

Història esquerra|miniatura|Campanya d'excavacions del 1931 La cova es donà a conéixer al 1883, amb motiu de les excavacions de David Cau-Durban.

Félix Régnault hi va identificar pintures i gravats a les parets el 1897. Però no va aconseguir pas convéncer els seus contemporanis de l'antiguitat de les pintures. Amb la visita dels prehistoriadors Émile Cartailhac i Henri Breuil el 1902, que hi passaren de tornada del congrés de l'Associació Francesa per a l'Avanç de la Ciència a Montauban, hi redescobriren les pintures del Paleolític.

Aquesta és la primera cova paleolítica decorada reconeguda com a tal als Pirineus. Émile Cartailhac, que en va esdevenir el propietari poc abans de la seua mort,. va fer un estudi de la cova. Henri Breuil també en va fer estudis, però només se'n publicà una part.

Henri Begouën i Townsend Russell van excavar el terraplé d'entrada el 1931, i hi trobaren una gran quantitat d'artefactes prehistòrics, incloent-hi un corn marí de 31 cm de llarg amb traces d'ocre.. Aquesta petxina de 18.000 anys d'antiguitat fou descrita aleshores com un "gerro d'aigua". Redescoberta a les reserves del Museu de Tolosa, un examen més exhaustiu va indicar que es tractava d'un instrument de vent la funció del qual roman hipotètica: instrument de litúrgia, de crida, de plaer...

Altres investigadors citats són Louis Méroc (1904-1970), L. Michaud, André Leroi-Gourhan, Aleth Plénier (amb una tesi sobre la cova), Denis Vialou, Pascal Foucher i Sébastien Lacombe.

Descripció També anomenada Cova de les fades,.. la Cova de Marçolàs és una cova petita. Consta d'una galeria recta senzilla d'uns 70 m de llargada, amb la paret esquerra vertical i la dreta inclinada. La volta de l'entrada s'ha esfondrat; les parets romanen en aquest punt, formant un passadís obert a l'exterior.

A 29 m de la porta hi ha un corredor estret, amb el sostre rebaixat i les parets estretes. Més enllà d'ací, el pas només és possible arrossegant-se, pels darrers 20 metres de terreny sec. A 40 m de l'entrada, el terreny s'inclina bruscament cap avall per a arribar al llit del rierol.

Art rupestre Els primers gravats són a 3 m de l'entrada actual.. L'art rupestre està representat per figures gravades i pintades que s'estenen al llarg d'uns cinquanta metres,. sobretot a la paret esquerra. Està format per bisons i cavalls, acompanyats de cérvols, caprins, figures antropomòrfiques i símbols amb pues o quadrangulars. Un dels bisons té un farciment de punts vermells. Les imatges sovint són difícils de desxifrar per la superposició de moltes línies gravades fines..

Protecció La cova ha estat classificada com a Monument històric des del 1910. Émile Cartailhac († 1921), que l'havia comprada, la llegà al Museu de Tolosa..

És tancat al públic per motius de conservació. S'ha creat una rèplica a mida real del gran fris de Marçolàs al Parc Pirinenc d'Art Prehistòric de Tarascon (Arieja).

Galeria

Notes

Referències

Categoria:Jaciments del magdalenià Categoria:Coves de la regió d'Occitània Categoria:Monuments històrics de l'Alta Garona