, conegut pel seu nom francès, Jacques Allières, va ser un escriptor i lingüista occità especialitzat en estudis de llengua i cultura basca i de llengües romàniques, especialment l'occità.

Biografia Nascut en una família d'ensenyants, Jacques Allières va ser un estudiant brillant al lycée Pierre-de-Fermat de Tolosa, on va estudiar literatura clàssica. Durant els seus estudis a la Facultat de Lletres de Tolosa, va conèixer el lingüista Jean Séguy, un jove professor de la institució en aquell moment. De jove, Allières va decidir d'esdevenir lingüista, inicialment en el camp de les llengües romàniques. Quan encara era estudiant, Séguy el va involucrar en la creació de lAtlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, en el qual va tenir un paper destacat.

Un cop graduat, es va interessar pels fenòmens relacionats amb el polimorfisme lingüístic i va començar a fer de professor. Després d'aprovar les oposicions de professor de gramàtica de secundària el 1954, va començar la seva carrera docent a l'institut de Baiona i després al lycée Bellevue de Tolosa. El 1956 va esdevenir ajudant de Jean Séguy a la Facultat de Lletres de Tolosa. El 17 de juny de 1972 va obtenir el doctorat en lletres i va continuar fent de professor fins a la seva jubilació el 1997.

Va ser membre de la unitat de recerca de la Universitat de Bordeus (Bordeaux-III), fundada per Jean Haritschelhar i continuada per l'actual centre de recerca sobre llengua i textos bascos, dirigit per Ricardo Etxepare.

Contribucions La seva experiència en lingüística gascona el va preparar per abordar el sistema lingüístic basc: de fet, se li atribueix una contribució fonamental sobre la naturalesa de la flexió verbal forta del basc. Basant-se en l'obra d'Hugo Schuchardt (Linguæ Vasconum Primitiæ) i la Grammaire basque de Pierre Lafitte, va proposar una presentació «l'originalitat principal de la qual rau en la 'pluripersonalitat' de les formes verbals personals...» Allières era especialista en verbs gascons quan va començar a tractar els verbs bascos i en va proposar un nou esquema seguint els passos de Pierre Lafitte i de René Lafon. Segons Jean-Baptiste Orpustan:

Amb l'objectiu de fer el tema accessible a un públic més ampli, va emprendre l'escriptura d'obres educatives, com ara La formation de la langue française, Les Basques i Les langues de l'Europe, dins la col·lecció Que sais-je ?, així com un Manuel pratique de basque i Parlons catalan.

miniatura|Els dialectes occitans segons Allières Jacques Allières va continuar i completar el seu monumental Manuel de linguistique romane sense haver tingut l'oportunitat de veure'l o tenir-lo a les mans. Es va morir el 31 d'agost de 2000 a la seva casa de Sent Gaudenç, a l'edat de 70 anys.

Distincions Membre honorari de l'Acadèmia de la Llengua Basca Mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques

Citació

Publicacions Atlas linguistique de la Gascogne: Le Verbe, Volume 5, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier 1971 Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier, 1971 Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne: Volume 4, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier, 1965 Commentaire, Institut d'études méridionales (Tolosa) Formation et structure de l'occitan ancien, en col·laboració amb Jean-Louis Massoure, 2005 Hommage à Jacques Allières: Domaines basque et pyrénéen, en col·laboració amb Mixel Aurnague i Michel Roche, 2002 Hommage à Jacques Allières: Romania et Vasconia, Michel Aurnague La formation de la langue française, 1988 Le Polymorphisme phonétique à Bragayrac (Haute-Garonne) d'après l'Atlas Linguistique Gascon, 1955 Le verbe: Commentaire, en col·laboració amb Xavier Ravier, 1971 Les Basques, Que sais-je ?, 1977 Les langues de l'Europe, 2000. Demostra la unitat de les llengües indoeuropees i, a més, les evidències de contacte en algunes amb grups ètnics preexistents. Les parlers couserannais, llengües i civilitzacions romàniques, en col·laboració amb Jean-Louis Massoure, 2006 Los vascos, 1978 Manuel de linguistique romane, 2001. Història de les anomenades llengües "romàniques": portuguès, castellà, català, occità, francès, retoromànic, italià, sard i romanès Manuel pratique de basque, 1979 Parlons catalan: langue et culture, 2000. «les Catalans qui vivent en France au Roussillon (Pyrénées-Orientales) et en Espagne entre les vallées du Pallars et de Ribagorça et la côte méditerranéenne, de Valence incluse, sont une "ethnie" originale» Petit atlas linguistique basque français "Sacaze", I.: Volume 1, 1961 Un Exemple de polymorphisme phonétique: le polymorphisme de l'-S implosif en gascon garonnais, 1954 La formation de la langue française, Que sais-je ?, 1982

Treballs sobre la llengua basca Bibliografia de les obres de Jacques Allières sobre el domini basc, entre la qual: Ethnolinguistique et morphologie dialectale Petit Atlas Linguistique Basque-Français Bourciez, mapes 1 a 20 De la formalisation du système verbal basque, Iker 2 - Hommage à Pierre Lafitte, Euskaltzaindia Bilbao, 1981 Statut et limites du polymorphisme morphologique : le verbe dans la Grammaire cantabrique basque de Pierre d'Urte (1712) 1 partie, verbes transitifs auxiliaires, Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblatae, 1985 2 partie, verbes transitifs auxiliaires, Anuario del Seminario de Filología vasca'' Julio de Urquijo, 1991

Referències

Categoria:Lingüistes francesos Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Romanistes francesos Categoria:Bascòlegs Categoria:Dialectòlegs Categoria:Catalanistes (filòlegs) Categoria:Estudiosos del gascó Categoria:Felibres Categoria:Professors a França Categoria:Professors universitaris Categoria:Membres de l'Euskaltzaindia Categoria:Alumnes del Lycée Pierre-de-Fermat Categoria:Alumnes de la Universitat de Tolosa Categoria:Oficials de les Palmes Acadèmiques Categoria:Escriptors tolosans Categoria:Morts a l'Alta Garona Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Occitanistes (filòlegs) Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1929