va ser un futbolista anglès. Va començar la seva carrera al Blackpool el 1964 abans de traslladar-se al Liverpool FC el 1967. Va jugar 665 partits amb el Liverpool i va ser capità de tres títols de lliga, una FA Cup el 1974, dues Copes d'Europa (l'únic capità que ha aixecat el trofeu dues vegades amb el club), inclosa la primera del Liverpool el 1977; i dues Copes de la UEFA. Hughes va ser nomenat Jugador de l'Any dels Escriptors de Futbol el 1977.
Després de dotze anys al Liverpool, va passar al Wolverhampton Wanderers FC el 1979, on va completar una sèrie completa d'honors nacionals del futbol anglès guanyant la Copa de la Lliga el 1980. A més dels Wolves, més tard va jugar al Rotherham United, al Hull City, al Mansfield Town i al Swansea City. Hughes va jugar 62 partits amb la selecció anglesa, de la qual també va ser el capità.
Després de retirar-se del futbol, va treballar com a personalitat mediàtica, principalment amb la BBC. Va ser nomenat OBE el 1980 pels seus serveis a l'esport. Hughes va morir d'un tumor cerebral, als 57 anys, el 2004. El 2026, Hughes va aparèixer al número 17 en una enquesta oficial del club sobre els millors jugadors del Liverpool.
Primers anys Emlyn Hughes va néixer a Barrow-in-Furness, fill de Fred Hughes, un futbolista de rugbi de la Gran Bretanya, Gal·les, Barrow i Workington Town.
Carrera professional Blackpool: 1964–1967 Després que l'equip local del Barrow li denegués una prova, Hughes es va unir al Blackpool de la primera divisió. Va debutar amb el Blackpool el 1964 jugant al costat de Jimmy Armfield i Alan Ball, inicialment com a davanter interior, però més tard com a mig esquerre.
Liverpool: 1967–1979 dècada del 1960 miniatura| Estàtua a l'exterior d'Anfield que representa una escena del 1968 d'un Hughes lesionat sent tret fora del camp per l'entrenador assistent del Liverpool, Bob Paisley. El febrer de 1967, després de 28 aparicions amb el Blackpool, Hughes va fitxar pel Liverpool, dirigit per Bill Shankly, per 65.000 lliures (equivalent to £1,035,719 el 2025). Hughes va debutar amb el Liverpool en una victòria de lliga per 2-1 contra l'Stoke City a Anfield el 4 de març de 1967. Va marcar el seu primer gol en una derrota per 6-0 contra el Newcastle United a Anfield el 26 d'agost del mateix any.
Hughes es va establir al mig del camp del Liverpool durant un període de transició per al club, guanyant-se el sobrenom de "Cavall Boig" després d'una entrada il·legal de rugbi a l'extrem del Newcastle United, Albert Bennett. El Liverpool no va guanyar cap honor en les seves primeres quatre temporades allà, però Hughes va ser vist com un precursor del futur que Shankly tenia en ment. També es va notar la seva versatilitat: va ocupar les posicions de lateral esquerre i de defensa central, un tret que va ser detectat per l'entrenador d'Anglaterra, Alf Ramsey, el 1969.
Ramsey va fer debutar Hughes el 5 de novembre d'aquell any, fent-lo jugar de lateral esquerre en un amistós contra els Països Baixos a l'Estadi Olímpic d'Amsterdam. Anglaterra va guanyar per 1-0. Va jugar al següent partit en la mateixa posició. Hughes va marcar el seu únic gol internacional contra Gal·les, el primer gol d'una victòria per 3-0 al Campionat Britànic de Local a Ninian Park el 1972.
1970 Per a Hughes, 1970 va ser un any important en la seva carrera. Després que el Liverpool fos derrotat pel Watford de Segona Divisió als quarts de final de la FA Cup, Shankly va prendre la decisió de descartar molts dels jugadors sèniors que en els vuit anys anteriors havien guanyat dos títols de Lliga, una FA Cup i havien arribat a una final de la Recopa d'Europa, i reclutar jugadors més joves per substituir-los. Hughes, que encara no tenia 23 anys, va sobreviure al sacrifici, juntament amb Ian Callaghan i Tommy Smith, i van començar a arribar els nous reclutes que ajudarien a establir el domini del Liverpool a la dècada de 1970.
Mentrestant, Anglaterra estava a punt de volar a Mèxic i defensar la Copa del Món guanyada quatre anys abans. Hughes ja havia jugat sis vegades quan Ramsey el va incloure a la seva plantilla provisional de 27 jugadors, que va volar a Sud-amèrica per jugar partits amistosos d'aclimatació a l'altitud contra Colòmbia i l'Equador. Hughes no va participar en cap dels dos partits, però va ser seleccionat a l'equip final de 22. Va ser el jugador més jove seleccionat per Ramsey i l'únic jugador del Liverpool a l'equip.
Juntament amb Nobby Stiles, Hughes va ser un dels dos únics jugadors de camp que no van participar en cap partit. Anglaterra va arribar als quarts de final, on va ser derrotada per Alemanya Occidental. Es van plantejar dubtes sobre les decisions de Ramsey durant el partit. Va retirar de manera controvertida Bobby Charlton i Martin Peters a la segona part, però va retenir un Terry Cooper clarament esgotat, que va jugar de lateral esquerre els 120 minuts sencers, tot i que Hughes estava disponible per substituir-lo. Hughes mai jugaria en un Mundial.
1970–1971 A la temporada 1970–71, el Liverpool va arribar a la final de la FA Cup, perdent per 2-1 després de la pròrroga contra l'Arsenal, que va completar el llavors poc freqüent doblet de títol de Lliga i FA Cup. Hughes estava angoixat mentre recollia la medalla de perdedor, i el comentarista de la BBC Kenneth Wolstenholme va comentar: "Emlyn Hughes, realment absolutament malalta". En aquell moment, Hughes s'havia forjat una reputació per carregar cap amunt des de la seva posició de migcamp defensiu en curses llargues i per renyar constantment els àrbitres.
1972 El 2008, Tommy Smith va afirmar a la seva autobiografia que el 8 de maig de 1972, Hughes li va dir que havia estat parlant amb diversos jugadors de l'Arsenal que estaven "disposats a llançar un partit per 50 lliures per home". Posteriorment, el Liverpool no va guanyar el partit vital a Highbury, cosa que va significar que el Derby County va guanyar el títol de lliga. Smith va escriure que estava "disgustat" amb el qual va dir Hughes i que mai més va tornar a parlar amb ell fora del camp. Smith va sostenir que l'únic testimoni era Ian Callaghan. Smith també va declarar que pensava que Hughes intentava "tener-li una trampa" i que no intentava realment subornar els jugadors de l'Arsenal. Smith va dir que mai no li ho va dir a Shankly perquè li hauria "trencat el cor".
Hughes va tornar a jugar amb Anglaterra als quarts de final del Campionat d'Europa de 1972, de nou amb Ramsey, i de nou s'enfrontà a Alemanya Occidental, de nou amb el mateix resultat; victòria per a Alemanya Occidental.
1973–1974 El 1973, Hughes va guanyar el seu primer títol de Lliga amb el Liverpool i el seu primer honor europeu amb la Copa de la UEFA, contra el Borussia Mönchengladbach. Després de marcar gols en una victòria memorable contra l'Everton, rival del Merseyside, a Goodison Park, Hughes va ser nomenat capità del Liverpool després que Tommy Smith tingués una baralla pública amb Shankly, qui, tot i així, el va mantenir a l'equip. La relació fora del camp de Smith i Hughes, que ja estava tensa a causa de l'incident del suborn 18 mesos abans, es va trencar irreparablement després d'això, tot i que mai va afectar visiblement el seu futbol. miniatura| Imatge de Hughes (amb Ray Clemence) al museu del Liverpool FC commemorant la victòria del club a la final de la FA Cup de 1974 L'octubre de 1973, Ramsey va seleccionar Hughes com a lateral esquerre quan Anglaterra va rebre Polònia a Wembley. Només una victòria d'Anglaterra asseguraria una plaça a la Copa del Món de 1974, i qualsevol altre resultat faria que Polònia es classificés. Anglaterra va dominar el partit, però el porter polonès Jan Tomaszewski els va aturar constantment. Aleshores, Polònia va tenir una escapada després d'una entrada equivocada de Norman Hunter a la segona part, i només Hughes i el porter Peter Shilton van tornar a defensar. La pilota va ser passada a Jan Domarski, que va xutar des de la frontal de l'àrea. Hughes va fer una entrada d'última hora, però el xut de Domarski va eludir el seu bloqueig i es va colar per sota del cos de Shilton fins a la xarxa. Anglaterra va empatar amb un penal d'Allan Clarke, però el partit va acabar 1-1 i Anglaterra no va aconseguir classificar-se.
Al final de la temporada 1973–74, el Liverpool va arribar a la final de la FA Cup i va derrotar el Newcastle United per 3–0, i Hughes va rebre el trofeu de mans d'Anna, Princesa Reial. Més tard aquell mateix mes, Hughes també va ser nomenat capità d'Anglaterra, substituint Bobby Moore, per l'entrenador interí Joe Mercer. Hughes va liderar Anglaterra per primera vegada l'11 de maig de 1974 contra Gal·les a Cardiff, que Anglaterra va guanyar per 2-0.
1975 Hughes va ser el capità d'Anglaterra durant els set partits de Mercer al càrrec, i inicialment va mantenir el càrrec quan Don Revie va ser nomenat successor permanent de Ramsey. No obstant això, després dels dos primers partits de classificació per al Campionat d'Europa de 1976, Revie va treure Hughes de l'equip, donant la capitania a l'excompany d'equip de Hughes al Blackpool, Alan Ball.
Amb el Liverpool sota la direcció de Bob Paisley després de la retirada de Shankly el 1974, Hughes es va centrar en el futbol de clubs. El Liverpool no va guanyar cap títol en la primera temporada de Paisley com a entrenador, però va aconseguir un altre campionat de Lliga i un doblet de la Copa de la UEFA el 1976.
1977 La temporada 1976–77 va començar amb una sorprenent crida a Anglaterra per part de Don Revie, que va jugar contra Hughes en el segon partit de classificació per a la Copa del Món de 1978, sota la direcció del capità nacional i company de club Kevin Keegan. Hughes ara era predominantment un defensa central i jugava en un equip tàcticament desastrós contra Itàlia a Roma, que va marcar el punt més baix del mandat de Revie com a seleccionador d'Anglaterra. Anglaterra va perdre 2-0.
Revie va seleccionar Hughes per a més partits durant la primera part de 1977, temps durant el qual el Liverpool va buscar un triplet sense precedents: el Campionat de Lliga, la FA Cup i la Copa d'Europa. Van guanyar el títol però van perdre la final de la FA Cup contra el seu rival més acèrrim, el Manchester United FC. Quatre dies més tard, Hughes va ser el capità del Liverpool i va guanyar per 3-1 el Borussia Mönchengladbach a Roma, guanyant així la final de la Copa d'Europa de 1977, la primera vegada que l'equip guanyava el títol de clubs més prestigiós d'Europa. Va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1977, a l'Estadi Olímpic de Roma, la primera a la qual va arribar el Liverpool FC, que la va guanyar contra el Borussia Mönchengladbach per 3 a 1. Va ser elegit Futbolista de l'Any per l'Associació d'Escriptors de Futbol.
1978–1979 Revie va tornar a Hughes la capitania d'Anglaterra per a un partit internacional contra Escòcia quan Keegan no estava disponible, abans de seleccionar-lo per a l'equip que faria una gira per Sud-amèrica a l'estiu. En tornar a Anglaterra, Ron Greenwood va assumir el càrrec d'entrenador de la selecció anglesa, retornant la capitania a Hughes. Anglaterra no es va poder classificar per a la Copa del Món després de la derrota contra Itàlia, però Hughes va celebrar la seva 50a internacionalitat quan Anglaterra va derrotar els italians per 2-0 a la final de la fase de classificació a Wembley a finals de 1977.
El 1978, Hughes va formar part de l'equip del Liverpool que va jugar i perdre la seva primera final de la Copa de la Lliga, contra el Nottingham Forest de Brian Clough en un partit de repetició. El títol de lliga també va ser per al Forest, però el Liverpool va retenir la Copa d'Europa amb una victòria per 1-0 contra el Club Brugge a l'estadi de Wembley, cosa que va permetre a Hughes aixecar el trofeu per segon any consecutiu. En aquell moment, el lloc de Hughes a l'equip estava amenaçat pel jove i talentós defensa escocès Alan Hansen, que havia arribat la temporada anterior per 100.000 lliures procedent del Partick Thistle.