Uppenna o Upenna és un jaciment arqueològic tunisià a l'actual localitat de Henchir Chigarnia, a la delegació d'Enfidha, que consta d'una basílica i les restes d'una fortalesa.
Història de les excavacions René Cagnat hi va descobrir un baptisteri el 1881, amb una pica baptismal de vuit lòbuls. La fortalesa, classificada el 25 de març del 1889, posteriorment en gran part es va degradar. El descobriment del 1881 va ser identificat per Paul Gauckler el 1901 com a pertanyent a una basílica. Tanmateix, no s'ha excavat de manera exhaustiva per motius pressupostaris. El jaciment es considerava important durant les campanyes d'excavació dels 1904-1905, que van permetre l'elaboració d'un pla i la troballa d'una quarantena de mosaics, el principal dels quals és el mosaic dels màrtirs, que causà una important controvèrsia entre Gauckler i Louis Carton i un conflicte entre la Direcció d'Antiguitats i la Societat Arqueològica de Sussa. De fet, el mosaic que cita tretze sants màrtirs africans, va provocar un debat sobre la posició del monument en el cisma donatista.
Diòcesi miniatura| Àfrica Proconsular (125 dC) La diòcesi d'Uppenna és una antiga seu episcopal de la província romana de Bizacena. La diòcesi estava centrada en una ciutat romana que s'ha identificat amb Henchir-Medded a l'actual Tunísia.[ dubtós – debatre ] Actualment és una seu titular de l'Església Catòlica Romana.
Episcopologi Baleriol, bisbe (testimoniat per un mosaic de la basílica) Honori, bisbe (testimoniat per l'arqueologia; podria ser el bisbe homònim documentat al sínode convocat el 484 pel rei vàndal Huneric) Bernardo José Bueno Miele, arquebisbe titular (1967-1972) Sergio Obeso Rivera, arquebisbe titular (1974-1979) Jan De Bie, bisbe titular (1987-)
Basílica La basílica va ser construïda per commemorar un grup de màrtirs locals. En un mosaic que es va trobar a la basílica i que ara és al Museu d'Enfida hi ha reproduïdes una creu prominent i la llista dels màrtirs: Pere, Pau, Sadurní prevere, Sadurní Bindemi, Sadurní Donat, Sadurní Gududa, Paula, Clara, Lucil·la, Fortunat Lader, Cecili i Emili.
La basílica conserva inscripcions dedicades als bisbes Honori i Baleriol, al diaca Crescent i al prevere Emèrit.
Referències
Bibliografia
Categoria:Tunísia Categoria:Jaciments arqueològics