miniatura| Vista detallada d'un sistema de tríode del tub de reixeta tensada 6N23P de fabricació russa miniatura| Vista d'un tub de quadrícula PC88, utilitzat a principis dels anys seixanta com a etapa d'entrada al sintonitzador UHF dels televisors . Un tub de reixeta tensada és un tub d'electrons en què els Reixeta que formen la malla de control no tenen la forma d'hèlix com és convencional, sinó que estan estirats a una petita distància per sobre del càtode.
El fil de la reixeta metàl·lica és particularment fi (aprox. 7,5 µm) i s'enrotlla de forma ferma i tensa al voltant del marc de la quadrícula ("estirat"). El marc de gelosia consta de dos suports de molibdè com a suports, al voltant de les quals s'enrotllen els fils, també fets de molibdè (daurat), i quatre xarxes que connecten les bigues dimensionalment.Gold erhöht in Verbindung mit von der Kathode abgedampftem Barium die Austrittsarbeit. Els espars tenen un diàmetre lleugerament més gran que el gruix del càtode, generalment rectangular. Les bobines de reixeta fina es fixen al seu lloc amb soldadura de vidre, ja que la baixa temperatura de processament evita qualsevol influència mecànica significativa sobre el marc.
La invenció de la tecnologia de la reixeta tensada va ser un gran avenç en la tecnologia dels tubs. Com passa amb molts desenvolupaments tècnics, la idea de la Reixeta tensades va sorgir durant la Segona Guerra Mundial de la necessitat de desplaçar la freqüència de tall superior dels tubs d'alta freqüència cap a longituds d'ona més curtes. Però no va ser fins al 1952 que Siemens va començar la producció en massa del primer tub de quadrícula europeu C3g, que es va utilitzar principalment en telefonia de llarga distància, on, a causa de les altes pèrdues de senyal, es requeria tant un guany elevat com una alta relació senyal-soroll.
Les reixetes tensades es poden fabricar amb més precisió perquè els fils no s'han de recolzar tots sols com en les reixetes amb osques; poden tenir un espaiament d'enrotllament més petit, així com un diàmetre significativament més petit. La distància entre el tub catòdic i els fils de la reixeta és només d'uns 0,04 mm. El resultat és:
pendent significativament més pronunciat Capacitància d'entrada més baixa, regió de càrrega espacial més petita, per tant, freqüències de tall més altes Microfonia mínima (marc rígid, freqüència ressonant dels fils de la reixeta >20 Hz) kHz, és a dir, més enllà del límit superior d'audició ) xifra de soroll baixa
El disseny del sistema obert permet una vista directa de les reixetes tensades de la ferida. Podeu veure les barres (rails) relativament gruixudes i també la reixeta inferior que sosté la reixeta sota tensió mecànica. També són clarament visibles les característiques típiques de les dues plaques ànòdiques que serveixen per garantir la precisió dimensional, així com el blindatge entre els dos sistemes de tríode presents en el doble tríode.
Els tubs de petit senyal més coneguts amb tecnologia de reixeta tensadasón els tríodes ECC803S, l'ECC88/E88CC, l'EC86/E86C, l'EC88/E88C i els seus equivalents P, així com els pentodes de RF EF184/EF183. No obstant això, hi havia molts altres tubs de bastidor.
En la categoria de vàlvules de potència, val la pena esmentar el pentode de sortida EL503. Va ser l'últim desenvolupament europeu d'un pèntode de potència de NF utilitzant tecnologia de quadrícula i va ser llançat per Philips el 1965/66. Finalment, però, ja no va poder prevaler contra la tecnologia de transistors ja desenvolupada. Fins i tot l'intent de fer una nova edició va fracassar. El PL802 va ser l'últim i més desenvolupat pèntode de banda ampla per a amplificadors de senyal de vídeo en receptors de televisió en color.
Els tubs de reixeta tensada ECC88 i ECC803S es poden identificar per una indentació característica a la placa de l'ànode, per tal d'aconseguir una petita distància entre la zona activa de l'ànode i la resta del sistema. Si la placa ànodica utilitzada no té aquesta característica o té nervadures transversals en relleu, normalment es defineix com tub de reixeta amb osques normal.
També es coneixen els tubs emmarcats d'Amèrica (per exemple, B. 6DJ8, 6922) i producció russa, així com l'esmentat 6N23P o el 6S45P, que estan molt estesos en els cercles audiòfils.
Referències
Categoria:Tubs de buit