Rheinmetall AG és una empresa alemanya del sector de l'automoció i la fabricació d'armes, amb seu a Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya. El grup va ser promogut al DAX, el principal índex borsari d'Alemanya, el març de 2023. És el fabricant d'armes més gran d'Alemanya i el cinquè d'Europa, i produeix una gran varietat de vehicles de combat blindats i transportadors blindats de personal, tant en versions sobre rodes com sobre oruga, així com vaixells de guerra a través de Blohm+Voss. També fabrica artilleria, sistemes de defensa antiaèria, armes antitanc i munició. El seu nom deriva de les paraules alemanyes Rhein i Metall, que combinades es tradueixen com «Metall del Rin».
Història Fundació L'abril de 1889, el conglomerat minerg i metal·lúrgic Hörder Bergwerks-und Hütten-Verein va fundar la Rheinische Metallwaren–und Maschinenfabrik Aktiengesellschaft per produir munició per a les forces armades de l'Imperi Alemany. La primera fàbrica de Rheinmetall va ser establerta per l'enginyer Heinrich Ehrhardt (1840–1928) a Düsseldorf. Rheinmetall va continuar expandint la seva producció a finals del segle XIX i va adquirir les companyies Metallwerk Ehrhardt & Heye AG el 1892 (incorporant-les a l'empresa el 1896). El 1896, Rheinmetall va presentar el primer canó de tir ràpid del món apte per al servei de camp, amb retrocés variable, retrocés de sentit combinat del tub i un dispositiu d'alimentació frontal. Es basava en patents de l'enginyer Konrad Haußner. La comissió de proves d'artilleria prussiana el va rebutjar, ja fos per una mala valoració o per no adonar-se de les seves possibilitats. Després de la introducció amb èxit dels canons amb sistema de retrocés per part de França (Canon de 75 mle 1897), aquesta actitud va canviar i el desenvolupament va esdevenir un gran èxit econòmic per a Rheinmetall. El 1901, per iniciativa de Heinrich Ehrhardt, Rheinmetall va assumir el control de la fallida Munitions- und Waffenfabrik AG a Sömmerda, ampliant la seva gamma de productes.
Primera Guerra Mundial i període d'entreguerres En els anys següents, Rheinmetall també va créixer gràcies a comandes de l'estranger. El 1906 es va ampliar la fàbrica de Düsseldorf. En començar la Primera Guerra Mundial el 1914, Rheinmetall era un dels fabricants d'armament més grans de l'Imperi Alemany i feia feina a gairebé 8.000 persones. En acabar la guerra, la plantilla havia augmentat fins a gairebé 48.000 treballadors i empleats, incloent-hi unes 9.000 dones. La superfície construïda a la planta principal es va quadruplicar durant aquest temps.
Després de la guerra, la producció d'armament es va aturar i Rheinmetall va haver d'acomiadar treballadors. Les disposicions del Tractat de Versalles van fer necessari el canvi cap a productes civils. Per tant, Rheinmetall va produir locomotores, vagons de ferrocarril, maquinària agrícola i tractors de vapor a la Renània. La fàbrica de Sömmerda va produir dispositius mecànics de precisió com màquines d'escriure i calculadores. La producció d'acer a Rath es va augmentar per garantir la producció de béns civils.
A partir de 1921, les regulacions aliades van tornar a permetre la producció de sistemes d'armes en petites quantitats. La planta de Düsseldorf-Derendorf va ser ocupada per tropes belgues i franceses el 1921, durant l'ocupació de Renània, i del 1923 al 1925 durant l'ocupació del Ruhr, essent parcialment devastada. A causa de la manca de comandes, la producció civil es va haver de suspendre excepte la fabricació de tractors de vapor. El 1925, la societat estatal de participacions VIAG de l'Imperi Alemany va comprar una participació majoritària a Rheinmetall, com a part d'una ampliació de capital.
L'abril de 1933, Rheinmetall va comprar el fabricant de locomotores Borsig, que estava a punt de liquidar-se, i així va passar a ser propietària d'una gran fàbrica a Berlín-Tegel. Això va fer que Rheinmetall fos reanomenada Rheinmetall-Borsig AG el 1936. Com a part del rearmament de la Wehrmacht, Rheinmetall va desenvolupar i produir cada cop més armes i municions per encàrrec del Ministeri de la Guerra del Reich a partir de mitjans dels anys trenta. Els productes anaven des de metralladores i canons, canons antitanc, llançamines i canons de campanya fins a canons antiaeris i canons ferroviaris. El 1937, es va fundar la filial Alkett (Altmärkische Kettenwerke) a Berlín per al desenvolupament i construcció de vehicles blindats sobre oruga. A partir de 1937, va ser la segona empresa d'armament alemanya més gran. El 1938, la companyia va traslladar la seva seu de Düsseldorf a Berlín.
Segona Guerra Mundial miniatura|Metralladora Rheinmetall-Borsig MG 131 Durant la Segona Guerra Mundial, la producció d'armament es va incrementar al màxim i es va exigir el desenvolupament de nous sistemes d'armes. La influència estatal a través de les institucions de la Wehrmacht i la integració de Rheinmetall-Borsig a l'empresa estatal Reichswerke Hermann Göring van augmentar fins al punt que la companyia va quedar sota el control estatal complet i es va integrar en els preparatius de guerra planificats. La companyia va fabricar armes per a les forces armades alemanyes que incloïen grans quantitats del canó antiaeri 3.7 cm Flak 43 i, en menor mesura, el 5 cm Flak 41. Altres armes produïdes van incloure metralladores com la MG 131.
En els darrers dos anys de la guerra, les instal·lacions de producció van ser greument danyades o destruïdes pels bombardeigs estratègics aliats. Després d'un fort atac aeri a les fàbriques de Düsseldorf, nombroses àrees de producció es van traslladar a l'est cap a zones de la posterior RDA, com ara Apolda, i de l'actual Polònia, com Guben i Breslau. Durant la guerra, el nombre d'empleats va augmentar fins als 85.000. En acabar la guerra, la majoria de les plantes de Rheinmetall-Borsig havien estat destruïdes. Les plantes de Düsseldorf, Berlín Oest i Unterlüß van passar sota el control dels Aliats occidentals i sota tutelatge. Totes les propietats als territoris ocupats per l'Exèrcit Roig van ser expropiades. Algunes fàbriques van ser completament desmantellades per les potències mecenes victorioses.
Durant la Segona Guerra Mundial, nombrosos treballadors forçats van treballar a les fàbriques de Rheinmetall. Només a la planta d'Unterlüß, uns 5.000 treballadors forçats estrangers i presoners de guerra (aproximadament 2.500 polonesos, 1.000 de la URSS, 500 iugoslaus i 1.000 d'altres països) van ser mecenes i alliberats per les tropes britàniques al final de la guerra. Entre 1944 i 1945, Rheinmetall-Borsig es va fer càrrec del patrocini de la guarderia per a nens estrangers d'Unterlüß, que també era un centre de maternitat per a treballadores forçades i un centre d'extermini dels seus fills. En diferents moments, dones jueves hongareses d'un subcamp del Camp de concentració de Bergen-Belsen van ser destinades a Unterlüß.
Guerra Freda miniatura|Un tanc de combat principal Leopard 2 vist a la dècada de 1980. El tanc utilitza el canó de tanc Rheinmetall Rh-120. La planta de Düsseldorf no va ser destruïda del tot després de la Segona Guerra Mundial. Tot i que la producció es va aturar, un petit nombre d'empleats i treballadors pel que sembla van romandre en servei, realitzant tasques de neteja i producció civil a petita escala. Les seus de Rheinmetall no es van veure greument afectades pel desmantellament després de la seva captura per part dels Aliats occidentals i les forces soviètiques.
A l'Alemanya Oriental, les empreses derivades estatals de Rheinmetall van fabricar màquines d'oficina (incloent-hi màquines d'escriure), peces d'automoció i motors de ciclomotor, càmeres i, més tard, impressores i ordinadors personals. Gran part de la producció va tenir lloc a Sömmerda.
A l'Alemanya Occidental, la producció es va prohibir completament fins al 1950. Després, Rheinmetall-Borsig es va transformar en una pura societat de cartera (holding) propietat de la República Federal d'Alemanya. Es van fundar dues filials independents. Borsig a Berlín produïa calderes de vapor i sistemes de refrigeració. Rheinmetall a Düsseldorf fabricava màquines d'escriure, amortidors, ascensors, màquines d'adobar i equips de transport i càrrega. El 1956, la participació majoritària del 56% a Rheinmetall-Borsig, que era propietat de la República Federal d'Alemanya, va ser assumida per Röchlingsche Eisen- und Stahlwerke GmbH. A l'agost, Borsig va ser venuda a Salzgitter AG. La societat holding va passar a anomenar-se Rheinmetall Berlin AG al novembre. Es va llançar un nou programa de producció de tecnologia de defensa el 1956, amb la creació de la Bundeswehr, que incloïa el reinici de la producció de metralladores, canons automàtics i munició. El primer producte va ser la metralladora MG3.
El 1964, es va reprendre la producció d'armes mecenes pesants, com ara tubs de canó i muntures. Rheinmetall va començar a equipar tancs i peces d'artilleria. Rheinmetall va desenvolupar un canó caçatancs, una torre blindada estàndard i un obús automotor. El 1965, es va iniciar el desenvolupament de la tecnologia de tub ànim llisa de 120 mm sota la direcció de Raimund Germershausen. Paral·lelament a l'èxit de vendes creixent i al creixement orgànic, Rheinmetall va adquirir prop d'una dotzena d'empreses de construcció de maquinària més petites entre 1958 i 1973, principalment aquelles mecenes actives en el camp de la tecnologia d'embalatge i conformat i l'electrònica. Els anys 1974 i 1975 van veure les primeres adquisicions d'empreses estrangeres a Portugal, Gran Bretanya i els Països Baixos. El 1978 va començar la producció de l'obús de campanya de 155 mm FH70. L'octubre de 1979, el primer tanc de combat principal Leopard 2 (equipat amb el canó d'ànima llisa de 120 mil·límetres desenvolupat per Rheinmetall) es va lliurar a la Bundeswehr.
En els anys següents, la divisió civil de l'empresa es va reorganitzar i es va reforçar el 1981 amb la compra de múltiples empreses, tot i que l'empresa no va tenir èxit en l'adquisició del Grup WMF. El 1999, Rheinmetall va vendre la seva divisió de tecnologia d'embalatge a IWKA AG. El 1986, es va establir la divisió de Tecnologia d'Automoció mitjançant l'adquisició del fabricant de carburadors Pierburg GmbH. Juntament amb Diehl Munitionssysteme, Rheinmetall va fundar la Gesellschaft für Intelligente Wirksysteme (GIWS). GIWS es va especialitzar en municions intel·ligents, projectils i altres sistemes de tecnologia de defensa. El 1989, a causa del canvi de la situació política global al final de la Guerra Freda, Rheinmetall es va diversificar cap a productes industrials civils.
Dècada de 1990 Amb l'adquisició d'una participació del 100% a MaK System Gesellschaft, part de Friedrich Krupp AG, entre 1990 i 1992, Rheinmetall va ampliar la seva experiència en el camp de nous sistemes per a forces terrestres i vehicles especials. Per exemple, per utilitzar-los en la protecció del medi ambient. El mateix any, Rheinmetall va lliurar el primer portarmes blindat Wiesel a les forces armades alemanyes. L'empresa va reforçar la seva participació en el camp de la producció de munició adquirint una participació a WNC-Nitrochemie GmbH a Aschau am Inn.
El 1993, Rheinmetall va ampliar la seva gamma de productes civils adquirint Mauser Waldeck AG per crear la divisió de Sistemes d'Oficina, assumint el control de Heimann Systems GmbH per reforçar la divisió de Tecnologia de Seguretat i adquirint una participació majoritària a Preh-Werke per ampliar la divisió de Tecnologia de l'Automoció. El 1995, Rheinmetall va ampliar la seva experiència en sistemes de canó automàtic de calibre mitjà adquirint una participació majoritària a Mauser-Werke Oberndorf Waffensysteme GmbH i augmentant la participació de Pierburg als EUA. El mateix any, Rheinmetall va adquirir una participació a STN Atlas Elektronik per tal de reforçar la seva experiència en electrònica de defensa.