Pupput fou una colònia romana de la Bizacena i actualment és un jaciment arqueològic de Tunísia al sud de Hammamet, a la costa, entre els uadis Temad, al nord, i Moussa, al sud. Antigament al costat d'un poble anomenat Souk el-Abiod (), actualment ha quedat mig engolit per l'expansió urbanística lligada al turisme de Hammamet.
Nom El nom de la ciutat s'ha trobat escrit també Putput, Pudput, Pulpud i Pulpite, en llatí. La colònia romana va rebre el nom de Colonia Aurelia Commoda Pia Felix Augusta Pupput.
Història La regió on es fundà Pupput, agrícola i densament poblada des de l'Antiguitat, degué ser habitada ja al per amazics i cartaginesos, com indiquen les restes d'un santuari i una inscripció localitzades a Thinissut. Tot i això, de moment no s'han trobat restes púniques en el jaciment de Pupput.
En època d'Antoní Pius, Pupput seria un simple vicus al territori de Cartago, però l'emperador Còmmode la va convertir en colònia honorària entre el 185 i 192, probablement a proposta del jurista Luci Salvi Julià.. Segons una dedicatòria a Licini I, que data de principis del i es conserva al Museu Nacional del Bardo, el nom romà de la ciutat és Colonia Aurelia Commoda Pia Felix Augusta Pupput... esquerra|miniatura| Extracte de l'Atlas archéologique de la Tunisie au 1/ (1892), jaciments 11-12 i 14 La localitat hauria pertangut a la província civil de Bizacena i a la diòcesi Proconsular. Alguns autors, com ara Noël Duval, n'han considerat variacions en les fronteres i han suposat l'existència d'una «conurbació» formada per Pupput i Siagu, una altra colònia situada uns pocs quilòmetres al nord, a l'actual Ksar Ezzit, a l'est de Bir Bouregba.
A l'Antiguitat tardana hauria tornat a ser un vicus i, com a seu episcopal, apareix en les llistes de bisbes del 411, 484, 525 i 646.
Després dels períodes vàndal i romà d'Orient, l'àrea, com la resta de Tunísia, passà a ser domini àrab a finals del . El centre urbà es va traslladar més al nord-est, on es fundà la ciutat de Hammamet, a prop dels banys termals, tal com indica el nom de Hammamet, que en àrab vol dir ‘els Banys’. Amb el trasllat de la ciutat al nord, les antigues cases de Sok el-Obiod es van anar abandonant fins desaparèixer com a ciutat.
Jaciment arqueològic esquerra|miniatura| Ciutats romanes de Tunísia Les restes de Pupput han quedat engolides per l'expansió de la zona turística del sud de Hammamet.
Alguns autors del esmenten la presència d'instal·lacions hidràuliques, que inclourien un aqüeducte que provenia del uadi el-Faouara, a la zona de Siagu, un capitoli, un teatre i un amfiteatre... L'amfiteatre va ser descobert durant unes excavacions d'emergència. Tanmateix, moltes restes de Pupput han desaparegut, en part a causa de l'extensa urbanització moderna de la zona.
Des de la dècada dels 1960, l'Institut Nacional del Patrimoni malda per conservar-ne les restes, entre les que hi ha sistemes de subministrament d'aigua, embassaments, cases i altres edificis, normalment pavimentats amb mosaics, i, sobretot, unes termes romanes. El descobriment, a 300 metres del jaciment del nucli urbà de Pupput, de la necròpolis romana més gran d'Àfrica compensa l'escassetat de texts i aporta una nova llum sobre el seu passat..
Elements De les restes de Pupput conservades en destaquen algunes cases.
La casa amb el triclini blanc i negre és típica de les cases de l'Àfrica romana, amb un peristil centrat al voltant d'un viridarium envoltat d'una columnata i adornat amb una font. El monument del sàtir i la mènade s'estructura al voltant d'un llarg corredor al nord del qual hi ha una sèrie d'apartaments, alguns pavimentats amb mosaics.
La casa anomenada del «peristil figuratiu», organitzada al voltant d'un peristil, té cambres pavimentades amb mosaics que presenten dissenys geomètrics i florals policromats. El mosaic del pati reprodueix a terra l'ombra projectada per les columnes del pòrtic que l'envolten, d'ací el nom de «pòrtic figuratiu». La casa duu annexes unes termes.
La casa coneguda com «el viridarium amb nínxols» rep el nom dels nínxols semicirculars del pati central.
Dels banys, de mida mitjana, només se'n va netejar el frigidarium i la palestra, mentre que la basílica ha desaparegut sota els fonaments d'un hotel, i l'Institut Nacional del Patrimoni només n'ha pogut salvar un mosaic de tomba..
Referències
Bibliografia Excavacions arqueològiques
Bibliografia general
Categoria:Governació de Nabeul Categoria:Tunísia Categoria:Jaciments arqueològics